Un any de la llei de desconnexió amb l'enfrontament entre partits

El president del Parlament, Roger Torrent, va defensar ahir la gestió de la seua predecessora al capdavant de l’hemicicle, Carme Forcadell, amb motiu del primer aniversari del ple en el qual la Cambra va aprovar les lleis de desconnexió. En aquest sentit, Torrent va assenyalar que, durant aquelles jornades, “vam blindar i reforçar la democràcia”. Així mateix, va alertar que, mentre segueixi en el càrrec, “al Parlament es podrà parlar de tot”. Precisament Torrent, al costat dels expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, va firmar ahir un article a La Vanguardia en el qual va qualificar d’“injustificable” l’empresonament preventiu de Forcadell des del març per haver permès “debatre i sotmetre a votació una llei presentada per dos grups fent ús de la seua potestat”. De fet, la mateixa Forcadell, en un missatge a Twitter, es va mostrar “convençuda d’haver fet el millor pel bé de la democràcia”. En la mateixa línia, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que fa sis mesos que és a Suïssa, va posar de relleu que, en aquella sessió, Forcadell vetllés pels drets de tots els parlamentaris. Igualment, va denunciar que, a l’oposició, “l’espanta el debat sobre l’autodeterminació”. “Tenen por a la democràcia”, va destacar. Coincidint amb l’efemèride, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els seus consellers van firmar una carta en la qual van cridar a la mobilització i a no perdre l’“esperança” per afrontar el “llarg camí”. Per contra, el líder socialista, Miquel Iceta, va recordar que “el 6 i 7 de setembre de l’any passat ja vam advertir de les conseqüències de saltar-se les normes”. En la mateixa línia, l’exportaveu de Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Coscubiela, en un acte a la seu del PSC, va dir que aquella sessió, que va titllar d’“estafa”, va donar inici a un “greu retrocés nacional”. Carlos Carrizosa, portaveu de Cs, va lamentar que la Cambra continuï “degradada” un any després, i el líder del PP català, Xavier García-Albiol, va destacar que va ser el seu partit el que va parar el “cop” amb el 155.

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha imputat un comandament de la Policia Nacional per la seua actuació durant l’1-O al centre concertat Fedac del districte d’Horta, a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, en la resolució, el jutge explica que l’entrada dels agents al col·legi “no estava emparada” per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que només ordenava fer-ho en els centres de votació ubicats en edificis públics. “Ha de preguntar-se per què es va actuar, es va espentejar i va sacsejar les persones que s’hi trobaven”, assenyala el jutge. En aquest sentit, el tinent d’alcalde de la capital catalana Jaume Asens va explicar ahir que els agents van accedir a Barcelona a uns altres dos col·legis electorals situats en centres concertats.

Puigdemont, Junqueras i els seus consellers criden a mobilitzar-se per afrontar el “llarg camí”

D’altra banda, la comissària dels Mossos d’Esquadra a la zona nord de Barcelona, Cristina Manresa, va admetre el 13 de juliol passat en un jutjat de Sabadell que els agents, el dia del referèndum, tenien ordre de “negociar” però no de procedir al tancament immediat dels col·legis, segons va avançar ahir El Mundo.

L’activista del CDR Adrià Carrasco, al qual li imputen rebel·lió, sedició i terrorisme, va reaparèixer ahir després de 5 mesos desaparegut a Brussel·les per denunciar que l’Estat l’ha utilitzat com a “cap de turc” per “atemorir” els independentistes.