x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

POLÍTICA GOVERN

Sánchez, entre llums i ombres

09/09/2018 a les 05:21
La dimissió de Màxim Huerta com a ministre, l’acollida de l’‘Aquarius’ o la vaga de taxis han marcat els 100 primers dies de l’Executiu socialista || L’exhumació de Franco i la possible cancel·lació d’un contracte milionari amb les drassanes de Cadis, fronts oberts per a la Moncloa
El president del Govern central, Pedro Sánchez, aquest dijous a la Moncloa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El president del Govern central, Pedro Sánchez, aquest dijous a la Moncloa.

EFE

La primera moció de censura que va tirar endavant al Congrés en 40 anys de democràcia va elevar el socialista Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol. Amb tan sols 84 diputats dels 350 que integren la Cambra Baixa, i el suport d’Units Podem i les forces nacionalistes, l’un altre temps desnonat de la secretaria general del PSOE pels barons i restituït pels militants de la centenària formació, va configurar un Executiu que va sorprendre i va captivar l’opinió pública. Contra tot pronòstic, va conformar un gabinet amb una majoria aclaparadora de dones, 11 de 18. Així mateix, entre els ministres destacaven els noms de l’astronauta Pedro Duque al capdavant de la cartera de Ciència o del televisiu Màxim Huerta en Cultura. Precisament va ser el periodista valencià el primer maldecap dels socialistes. Tan sols una setmana després de prendre possessió, El Confidencial va destapar que Huerta havia defraudat a Hisenda i se n’havia vanagloriat a través de

Twitter

Sánchez va sorprendre amb un gabinet amb majoria de dones, un total d’11, amb 7 homes
Sánchez ha seguit amb les devolucions en calent, la qual cosa contrasta amb l’acollida de l’’Aquarius’

. Encara que de primer Sánchez va descartar cessar-lo, la pressió va ser tan gran que Huerta va acabar dimitint. Tanmateix, i en paral·lel a aquesta crisi, el nou Executiu es va apuntar un gol amb un gest humanitari. Després que el Govern italià impedís que el vaixell Aquarius, farcit de migrants rescatats a la Mediterrània davant les costes de Líbia, atraqués al seu territori,

Sánchez

va oferir el port de la ciutat de València per efectuar el desembarcament. Les expectatives creades amb aquesta acció, tanmateix, es van esvair, per exemple, el mes passat, amb la devolució en calent al Marroc de 116 persones que acabaven de saltar la tanca de Melilla. Mentrestant, centenars de persones arriben en pastera cada dia a les costes, sense que el degoteig d’arribades sembli tenir final.

Però més enllà del problema migratori, un altre conflicte també va amenaçar d’aigualir les vacances a Sánchez i a milions d’espanyols. La vaga de taxis de finals de juliol va dificultar enormement els desplaçaments a les grans ciutats, sobretot a Barcelona. La capital catalana va assistir al bloqueig de la Gran Via i del passeig de Gràcia i va suportar una setmana d’aturades i marxes lentes fins que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va satisfer al gremi en relació amb les llicències de VTC. Els taxistes van decidir firmar una “treva”, en paraules dels mateixos vaguistes.

Un altre assumpte difícil per al Govern central ha estat l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Si bé la portaveu del Gabinet, Isabel Celaá, va vaticinar que el procés per traslladar el cos es completaria abans d’acabar l’estiu, la dificultat per trobar una via que empari la mesura ha demorat els tràmits i no va ser fins al dia 24 passat quan el Consell de Ministres va aprovar el decret llei que permetrà treure el dictador del monument i donar-li sepultura en un altre lloc. Mentrestant, el Valle de los Caídos va augmentar un 77% les seues visites a l’agost i també ha estat escenari de concentracions de nostàlgics del franquisme. Militars retirats, també van ser els que van publicar el mes passat un manifest per defensar la figura de Franco.

La polèmica més candent, no obstant, és l’anunci de Defensa de cancel·lar el contracte per vendre 400 bombes a l’Aràbia Saudita que, al seu torn, amenaça de deixar en paper mullat un contracte de més de 1.800 milions amb les drassanes de Cadis i deixar milers de famílies sense ingressos en una de les províncies amb més atur. Demà, la titular del ram, Margarita Robles, retrà comptes de l’assumpte en el Senat.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre