El Govern assegura que les restes de Franco no aniran a l'Almudena i l'Església ho matisa

La vicepresidenta Carmen Calvo va afirmar ahir que dilluns va acordar amb el secretari d’Estat vaticà, Pietro Parolin, que el Govern i l’Església Catòlica “treballaran conjuntament per buscar una sortida perquè les restes de Franco no s’inhumin a la catedral de l’Almudena”.

Tanmateix, hores més tard d’aquesta afirmació, el Vaticà va matisar que no s’oposa a l’exhumació del dictador Francisco Franco, si així ho decideixen les autoritats competents, ni tampoc es pronuncia sobre el lloc on ha de ser enterrat, segons va informar el portaveu vaticà, Greg Burke.

Calvo creu que el Vaticà reconeix que cal buscar una alternativa a l’Almudena

La mateixa font va indicar en un comunicat que en la reunió que van mantenir aquest dilluns el secretari d’Estat vaticà, el cardenal Pietro Parolin, i la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, “és cert” que ella “va expressar la seua preocupació per la possible sepultura a la catedral de l’Almudena i el seu desig d’explorar altres alternatives, també a través del diàleg amb la família del dictador”.

El Govern va considerar ahir que el comunicat del Vaticà no contradiu l’anunci de Calvo i afirma que el seu reconeixement de buscar una alternativa a l’Almudena és una cosa “oportuna” i ho avala, segons fonts del’Executiu, que van emmarcar la posició expressada a la nota dins del llenguatge diplomàtic de la Santa Seu.

La mateixa ministra va assegurar més tard que ella no entra en la forma en què l’Arquebisbat de Madrid i el Vaticà puguin organitzar-se internament per desenvolupar aquest acord assolit entre el Govern i la Santa Seu, però la vicepresidenta va ser taxativa a l’hora d’afirmar que el seu interlocutor al Vaticà va comprendre que l’Executiu espanyol està obligat a impedir que la figura de Franco i la dictadura que representava puguin ser enaltits enlloc, perquè això seria “il·legal” i “el Govern no ho” consentirà. Calvo també va revelar que l’assumpte de l’exhumació del Valle de los Caídos i la seua posterior inhumació en un altre lloc va ser un assumpte que dilluns va debatre “durant bastanta estona” amb Parolin.

“L’assignació tributària no és cap privilegi, sinó el desenvolupament dels principis de col·laboració amb l’Església”, va posar èmfasi el responsable econòmic de la CEE, que va subratllar que l’Església és l’única institució que se sotmet al plebiscit anual a l’hora de fer la declaració de la renda. “Què ocorreria amb el finançament d’altres institucions si el sotmetéssim al mateix sistema?”, es va preguntar Giménez, mentre que ha plantejat que podria ser objecte del mateix tractament que l’Església, com ocorre a Itàlia, que les altres religions que reben finançament a través de la Fundació Pluralisme i Convivència. Giménez Barriocanal va negar les acusacions a l’Església de disfrutar d’un règim fiscal privilegiat, de no pagar l’Impost sobre els Béns Immobles i d’estalviar-se centenars de milions.

La casella de l’IRPF, també per a altres religions El responsable d’Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Fernando Giménez Barriocanal, va proposar ahir que les altres confessions religioses que hi ha a Espanya siguin objecte del mateix tractament que l’Església, que es finança en part a través de la casella solidària de l’IRPF. En un dinar col·loqui, Giménez Barriocanal, que va eludir pronunciar-se sobre l’exhumació de Francisco Franco, ja que ho anava a fer el Vaticà, va rebutjar algunes acusacions que –va dir– rep l’Església, com que rep milers de milions d’euros de l’erari públic.