Troben les restes del submarí argentí desaparegut fa un any

La companyia nord-americana Ocean Infinity va trobar dijous passat les restes del submarí argentí que va desaparèixer fa un any amb 44 tripulants a bord. Segons va indicar l’empresa de rastrejos marítims, la nau està localitzada a uns 800 metres de profunditat i a 600 quilòmetres de la ciutat patagònica de Comodor Rivadavia. Allà s’havia muntat el centre d’operacions durant la recerca en què van participar els Estats Units i Rússia, entre d’altres països, i que no va aconseguir trobar la ubicació del submarí durant les primeres recerques. Gabriel Attis, el cap del predi naval de la ciutat Mar de Plata, destinació a la qual es dirigia el submarí naufragat ARA San Juan, va assegurar que “es troba en una fondalada de 907 metres. Això és el que feia que quedés ocult als sonars”. L’exportaveu de l’Armada Argentina, Enrique Balbi, va afirmar que el submarí va patir una implosió que va abonyegar la seua estructura i que aquest fet ocorre “quan la pressió externa del mar a certa profunditat supera l’atmosfera continguda a l’interior del submarí”.

Abans d’anunciar la troballa del submarí, les autoritats van advertir els familiars dels tripulants que aquests havien mort a bord. “Encara tenia esperances que poguessin estar vius”, va dir Luis Niz, pare d’un dels marins, visiblement commogut per la situació. Yolanda Mendiola, mare del cap primer Leandro Cisneros, de 28 anys, va indicar que es trobava reunida amb altres familiars dels tripulants del submarí a l’espera de més detalls. “Estem amb els altres familiars, ens mostraran les fotos, diuen que els nois són dins” (del submarí).

A la petició de les famílies de treure a la superfície les restes de l’embarcació, el ministre de Defensa argentí, Óscar Aguad, va dir que “serà difícil” perquè el seu país no té els equips necessaris per poder treure a la superfície el submarí. “No teníem mitjans ni tan sols per baixar a les profunditats del mar.” El cap de l’Armada, José Villán, va dir que “hi ha dos límits que superen el nostre coneixement. El primer és legal, perquè és la Justícia la que ha de determinar quan es poden remoure les parts del submarí. L’altre límit és pràctic. Ara no podem ni afirmar ni negar que pugui ser reflotat”.