PANORAMA
La Generalitat es persona contra policies i guàrdies civils per l'1-O
Fins a quaranta-vuit processos a tot Catalunya, diversos en jutjats de Lleida i Solsona || També donarà suport a les demandes de votants ferits a les càrregues
Quim Torra en un acte ahir en honor als brigadistes eslovens que van anar a Catalunya.
La Generalitat va anunciar ahir que es personarà com a acusació particular i popular en les quaranta-vuit causes obertes contra la Policia Nacional i la Guàrdia Civil pels successos que van tenir lloc durant el referèndum de l’1-O. Aquestes causes estan obertes en una quinzena de jutjats de tot Catalunya. D’aquests, dos dels quals són de Lleida i de Solsona.
El Govern qualifica de “desproporcionada i violenta” l’actuació de les autoritats espanyoles
El president i Puigdemont presenten a Brussel·les el Consell per la República en un acte doble avui
La Generalitat va demanar la personació en 48 casos com a acusació particular, vint-i-cinc dels quals a la demarcació de Barcelona, tretze a Girona, nou a Lleida i un a Tarragona. Com a acusació popular va sol·licitar la personació en vint-i-cinc casos, onze a Tarragona, sis a Barcelona, cinc de Girona i tres de Lleida. En alguns casos la Generalitat també defensa els Mossos d’Esquadra investigats pels jutjats per suposadament no impedir el referèndum.
Així mateix, la Generalitat és acusació particular pels danys ocasionats en instal·lacions del Govern català, mentre que en altres és acusació popular per defensar votants ferits per les càrregues. En alguns d’aquests últims casos, algun jutge no va acceptar la personació, però la decisió va ser recorreguda.
En els textos de personació, s’incorpora un escrit de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en el qual acusa les policies estatals d’“actuacions violentes i desproporcionades” i d’haver “incomplert” l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que demanava que no s’alterés la convivència ciutadana.
En aquest escrit, Artadi manifesta que, durant l’1-O, els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional “van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials dirigides pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat”. Segons recorda, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d’urnes preveia que “les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana”.
Segons va publicar ahir el diari Regió 7 els jutjats on es va personar la Generalitat són els de Barcelona, Manresa, Gavà, Arenys de Mar, Sabadell, Mataró, Rubí, Girona, Tarragona, Valls, Amposta, Reus, Tortosa, Lleida i Solsona. En aquest últim cas per les càrregues de l’1-O a Ponts, a la Noguera. La Generalitat va denunciar, durant el mateix 1-O del 2017, al jutjat de guàrdia de Barcelona les càrregues a la capital catalana, però no ho va fer en altres localitats. Ara, després que algunes entitats informessin el Gabinet Jurídic, el Govern català va sol·licitar personar-se en tots els jutjats que investiguen fets similars. En alguns casos, advocats de la Generalitat ja van poder intervenir en interrogatoris.
Torra farà 48 hores de dejuni en suport als presos
El president Quim Torra farà un dejuni de quaranta-vuit hores en els pròxims dies en solidaritat, a títol personal, amb els presos Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Segons va explicar ell mateix, la protesta pretén ser una mostra de “solidaritat, respecte i admiració pel coratge dels companys en vaga de fam”. Tot i que encara no hi ha data fixada, fonts de Presidència apunten que serà abans del 21 de desembre, ja que volen emmarcar l’acció dins dels primers vint dies de la vaga iniciada pels sobiranistes presos.Així mateix, el col·lectiu Prou Ostatges va començar ahir un dejuni “col·lectiu encadenat” en solidaritat amb els presos a l’edifici històric del dipòsit d’aigües del Rei Martí de Barcelona.
