El PSOE tornaria a guanyar les eleccions, amb Cs i Podem a la baixa i estabilitat del PP

L’esquerra baixaria posicions, mentre la dreta es mantindria i la ultradreta escalaria posicions en unes futures eleccions, segons els resultats del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). El PSOE descendeix tres punts en estimació de vot, del 31,2% al 28,9%, i es manté com a primera força política. La ultradreta de Vox s’asseguraria l’entrada al Congrés amb un 3,7 per cent de vots. PP es manté en suports i Ciutadans gairebé no varia posicions i se situen darrere dels socialistes en segona i tercera posició respectivament. Els populars es mantenen en un 19,1 per cent i els taronges se situen en un 17,1 per cent.

Pel que fa a les forces catalanes, ERC s’estabilitza en un 4,7%, com En Comú Podem amb un 2,7%. El PDeCAT recupera forces respecte al resultat del novembre, a l’anotar-se un 1,4 per cent. La caiguda més pronunciada és per a Units Podem que registra un 14,9 per cent gràcies al cúmul amb les seues confluències (En Marea, En Comú Podem i Compromís), respecte al 18% de fa un mes. Per si sols, els morats registren un 9,1 per cent.

El CIS canvia de nou la manera de calcular les dades i ara ha tornat a deixar d’estimar escons

Des que l’històric dirigent socialista José Félix Tezanos va ser nomenat president de l’organisme, la metodologia utilitzada per extreure els resultats ha estat envoltada en polèmica. Tezanos va insistir a oferir dades sense “cuina”, únicament amb intenció de vot directe. Al novembre, en canvi, l’exdirigent socialista sí que va decidir tornar a l’antic mètode, amb més de dos dècades d’antiguitat, i oferir l’estimació d’escons de cada formació política. Aquesta funcionava amb una regla de tres partint de les dades d’intenció directa de vot i la simpatia dels enquestats, és a dir, aquelles sigles que senten més properes. Els resultats van arribar de forma prèvia als comicis per la Junta d’Andalusia, que van tenir un desenllaç que no va coincidir amb les dades que havia ofert el CIS. De fet, el baròmetre va vaticinar quaranta-set escons per al PSOE i al final en va obtenir trenta-tres. Tampoc va saber predir l’auge del partit ultra liderat per Santiago Abascal, una cosa inèdita fins ara en democràcia. Això va provocar encara més polèmica i crítiques cap a Tezanos, que ja havia despertat discrepàncies pel seu vincle i simpatia cap al PSOE. De fet, Tezanos va ser fins al juliol secretari d’Estudis i Programes del partit socialista.

Per a les xifres obtingudes ahir, el CIS ha tornat a la ja tradicional metodologia en què la “cuina” es limita al càlcul de l’estimació de vot. Aquest mètode ofereix la intenció de vot directe dels consultats i l’expressa en tant per cent, amb la qual cosa prescindeix de la “simpatia” afegida al novembre. D’aquesta manera, els resultats són el percentatge de persones que responen sobre quin partit votarien si avui hi hagués unes eleccions.

Quant a vot directe, Vox no aconsegueix el mínim del 3 per cent de suport a conjunt de l’Estat, però el supera amb la “cuina” i en especial en alguns territoris, com el cas de Ceuta i Melilla, on aconsegueix les taxes de suports més elevades de cara a les urnes.

D’altra banda, el secretari general del PSOE el Congrés, Rafael Simancas, va valorar “satisfactòriament” els resultats que situen la seua formació en primer lloc, amb una intenció de vot del 28,9%, i va defensar que els sondejos del CIS són “els més legítims i creïbles”.