Trump bat el rècord amb el tancament administratiu més llarg de la història

Amb un total de 22 dies, l’actual tancament parcial de l’administració ha batut avui el rècord com el més llarg dels Estats Units des que una reforma pressupostària el 1976 permetés aquesta mesura, inèdita entre les democràcies modernes.

El present tancament governamental ha superat avui el rècord que fins ara ostentava la longevitat més gran: l’esdevingut durant 1995-96 sota el mandat de Bill Clinton (1993-2001) per una disputa pressupostària en qüestions de sanitat, educació i medi ambient.

I en aquest cas, encara no hi ha indicis que Trump i l’oposició demòcrata puguin assolir un acord que li posi fi.

A EEUU, el tancament administratiu obliga a suspendre la prestació de determinats serveis públics quan les dos cambres del Congrés o el president del país no assoleixen un acord per firmar certes assignacions pressupostàries.

Davant d’aquesta situació, els departaments el pressupost dels quals depèn del nou acord interrompen la major part de la seua activitat i fins i tot cessen el pagament de salaris als seus empleats.

En l’actualitat Trump i l’oposició demòcrata en el Congrés mantenen un pols per una assignació pressupostària molt concreta: els 5.700 milions de dòlars que el president demana al Congrés per edificar el seu promès mur a la frontera amb Mèxic.

Aquesta barrera va ser una de les principals promeses electorals de Trump, que després de dos anys de mandat va proposar d’iniciar la seua construcció i va afirmar que "estaria disposat a tancar el govern" si no rebia els diners que sol·licita.

Des del 22 de desembre, una part de l’administració del país roman clausurada mentre Trump i els dos líders demòcrates del Congrés, Nancy Pelosi i Charles Schumer, han protagonitzat tres setmanes de constants acusacions fins arribar al tancament més llarg de la història.

Per a Trump el mur és necessari perquè soluciona una "emergència d’immigració creixent" a la frontera sud, segons va alertar dimarts en un discurs el país que va ser emès per totes les televisions en horari de màxima audiència, el primer que va donar des del Despatx Oval.

Per a l’oposició el mur és "immoral", contrari als "valors d’EE .UU." i una despesa poc efectiva per millorar el control de la immigració clandestina i la seguretat fronterera, segons van argumentar els seus líders en un contradiscurs televisat que va acumular més audiència que el de Trump.

Així, durant aquests 22 dies, el 25 % de l’administració ha romàs suspesa, una situació que afecta uns 800.000 treballadors que han deixat de cobrar i que ha obligat a penjar el cartell de tancat en destinacions turístiques com museus, parcs nacionals i monuments.

La confrontació que mantenen els líders polítics de Washington ha suposat, a més, una pèrdua econòmica de 3.600 milions de dòlars, segons l’agència S & P Global ràtings.

Si el tancament es prolonga unes altres dos setmanes costaria 6.000 milions, segons la mateixa entitat, és a dir, que podria acabar sent més car que els diners que demanen Trump per al seu mur.

Algunes investigacions, com la publicada pel diari The Washington Post, consideren tanmateix que el cost final de la barrera fronterera superaria els 25.000 milions i requeriria 10 anys de treball.

Aquest escenari d’interrupció en l’activitat de l’administració pública és pràcticament impossible en altres democràcies, on es contemplen mesures com prolongar el pressupost del cicle anterior i en els quals un tancament del govern així seria sinònim d’una revolució, invasió o desastre.

Però una reforma de la llei nord-americana va iniciar el 1976 la possibilitat que es doni aquesta mesura i la va posar en pràctica per primera vegada el 1980, sota el govern de Jimmy Carter (1977-1981).

Des d’aleshores hi ha hagut 20 interrupcions administratives, encara que no en totes les ocasions els funcionaris van ser suspesos.

Ronald Reagan (1981-1989) és el president que va viure més clausures d’aquest tipus, amb un total de tres, però amb prou feines van superar el parell de dies; el segon al llistat és Bill Clinton, amb dos cessaments de 7 i 21 jornades, el període que fins avui era el més llarg.

Ara, Trump va superar Clinton amb el tancament més prolongat i va igualar Clinton en quantitat, ja que acumula dos clausures administratives: l’actual i una altra de tres dies el 2018.

Anteriorment, Barack Obama (2009-2017) va viure un únic tancament similar durant el seu doble mandat, de 16 dies.