x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Cuixart veu en l'1-O "desobediència civil" amb excessiva violència policial

  • EFE
Actualitzada 26/02/2019 a les 16:54
"L’Estat de dret no està per sobre de la democràcia", ha afirmat el líder d’Òmnium
Cuixart veu en l'1-O

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Cuixart veu en l'1-O "desobediència civil" amb excessiva violència policial

EFE
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha negat categòricament l’ús de la violència tant el 20-S com el referèndum de l’1-O, al qual s’ha referit com "l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa", del qual tots els espanyols haurien d’estar orgullosos. Perquè, com ha dit, "l’Estat de dret no està per sobre de la democràcia", un reflexió que xoca amb el manifestat el passat dia 20 pel rei Felip VI quan va assegurar que "no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret".

Cuixart, per a qui la Fiscalia demana 17 anys de presó per rebel·lió i que porta en presó provisional des del 16 d’octubre de 2017, ha reconegut que les declaracions que va prestar davant del jutge d’instrucció estaven condicionades per la seua "voluntat de sortir de la presó al preu que fos" ja que la presó va suposar per a ell "un impacte emocional molt gran" en veure’s com "un pres polític". No obstant això, ha sentenciat que la seua prioritat ja no és deslliurar-se de la presó sinó solucionar el conflicte català, fent ús si és precís de la resistència pacífica i de la desobediència civil, conceptes que el propi Tribunal Suprem -ha matisat- reconeix com un "símptoma del bon estat de salut d’una democràcia". És per això que ha qualificat l’1-O com "l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa", del qual tothom a Espanya haurien d’estar "orgullosos", davant la "resolució injusta" del Tribunal Constitucional (TC) que va impedir el referèndum.

Segons Jordi Cuixart, l’1-O va ser "un exercici de protesta" en el que la sobirania va voler "mostrar la seua disconformitat" amb la decisió del Constitucional d’impedir-ho deixant clar que l’única violència que es va exercir aquell dia va ser la policial. Ha fet referència als ferits per la "violència desproporcionada" que van fer servir policies que, al seu parer, "estaven complint ordres" i ha lamentat que algunes persones a Espanya "van aclamar" els agents al crit de "a por ellos", encara que s’ha negat a respondre respecte als agents ferits l’1-O. "Jo sóc fill d’una murciana, jo també sóc mig espanyol", ha recalcat Cuixart, qui ha advertit: "Ens volen confrontar amb altres pobles d’Espanya, però no ho aconseguiran".

La seua intenció aquell dia, quan va incitar a protegir les urnes i els col·legis electorals, era "mostrar a la comunitat internacional que érem molts els qui volíem exercir el nostre dret a vot" perquè "el dret a votar a Catalunya es guanya votant". Però amb el límit de no exercir la violència, que ha resumit així: "Davant d’un senyor armat davant de les dents, com li diré a un ciutadà que es vagi a enfrontar amb ell? No ho faria mai". Amb aquest mateix plantejament ha defensat que el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia "no hi va haver un enrenou" ni "cap tipus de clima de crispació" sinó només "un enuig molt gran" que la societat catalana va saber canalitzar "sense l’ús de la violència ni el 'a por ellos’". "Mai, mai, mai, mai, mai no entendrem la violència com un element per comunicar-nos amb l’Estat", ha subratllat Cuixart, sota l’atenta mirada del que fos el seu antecessor a Òmnium i actual president català, Quim Torra, que ha assistit avui a la vista per la seua amistat amb l’acusat i la seua vinculació amb aquesta organització. Tant és així que l’actitud de la ciutadania aquell dia no el va sorprendre, ja que avui "passaria exactament el mateix, a excepció dels vehicles de la Guàrdia Civil" que ha titllat com un "fet menor" que, encara que no comparteix, segons el seu parer ha servit per ocultar la imputació de 750 alcaldes de Catalunya aquells dies.

Cuixart entén que van ser els "poders de l’Estat" els que "van assaltar" i "van assetjar" les institucions, la seu de la CUP i van procedir al tancament sistemàtic de pàgines web, un escenari a què la societat catalana va respondre pacíficament. I tan sols ha admès escenaris de "certa tensió" en altres concentracions diferents a les de la consellería d’Economia, ja que s’estaven produint "fets molt greus", però sense violència. Al llarg de les seues quatre hores d’interrogatori, en el qual ha respost sol al fiscal i a les defenses, Cuixart ha fet constants referències històriques a la lluita de la societat civil en el franquisme i a activistes pels drets racials als Estats Units com Rosa Parks i Martin Luther King, i a Gandhi. Però la més gràfica ha estat quan ha esmentat la matança de Tiananmen, perpetrada a Pequín el juny de 1989, un episodi que li va venir a la memòria quan va veure la imatge d’uns manifestants davant del cotxe que portava a un detingut el 20S per l’"actitud de resistència no-violenta, gens reprotxable per mostrar un rebuig amb una actuació que no van impedir, però van mostrar disconformitat".
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre