LEGISLACIÓ CONSELL DE MINISTRES
Els nous pares comptaran amb un permís de vuit setmanes a partir de dimarts que ve
El 2020 arribarà a dotze setmanes i el 2021 s’equipara al de les mares, amb setze || Les empreses de més de 50 treballadors, 211 a Lleida, hauran de publicar les taules salarials per evitar la bretxa
Imatge de Josep Borrell i Carmen Calvo a la roda de premsa després del Consell de Ministres, ahir.
Els permisos de paternitat i maternitat seran iguals i intransferibles a partir del 2021, segons el decret llei aprovat ahir, que amplia de forma progressiva el dels pares fins a les setze setmanes i incentiva el gaudi igualitari de tots dos. D’aquesta forma, el permís de paternitat passarà a ser de vuit setmanes des de l’entrada en vigor del decret, prevista per dimarts vinent, i augmentarà a dotze setmanes a partir de l’1 de gener del 2020 i a setze setmanes des del primer dia del 2021, amb la qual cosa d’aquí a tres anys s’assolirà la mitjana que tenen els països de la Unió Europea (UE), va explicar la vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo.
Aquest any, els pares hauran de gaudir de dos setmanes de permís immediatament després del naixement o adopció i les sis restants les podran distribuir fins que el fill compleixi un any, i el 2020, el primer període serà de quatre setmanes, i es repartiran les vuit restants al llarg de l’any. El 2021, s’equipara plenament amb la maternitat, i tots dos es convertiran en permisos per naixement, que inclou part o adopció i cura del menor. D’aquesta forma tots dos, pare i mare, s’hauran d’agafar sis setmanes immediatament després del naixement, i podran repartir les deu restants durant un any. Aquestes mesures urgents per garantir la igualtat de tracte entre dones i homes en l’ocupació es van aprovar ahir al Consell de Ministres. Entre aquestes, també s’inclou la que imposa a mitjanes i grans empreses, aquelles amb més de 50 treballadors, l’obligació d’aplicar plans d’igualtat i publicar les taules salarials dels treballadors. En el cas de Lleida, un total de 211 empreses compleixen amb aquestes característiques i hauran de donar-ne constància, segons les dades del 2018 del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El decret estableix un termini de tres anys perquè aquestes empreses elaborin i apliquin un pla d’igualtat, dos anys per a les d’entre 100 i 150 empleats i un any per a les que compten amb amb més de 150.
El BOE publica la resolució que els permet fer ús de la seua borsa d’hores per cuidar fills i persones grans
Amplia de tres a cinc la pròrroga de la durada del contracte i a set si el llogater és persona jurídica
D’altra banda, ahir es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la resolució que confirma que els empleats públics ja poden fer ús de la borsa d’hores. Aquesta permet dedicar a l’atenció de fills o cura de gent gran un màxim del 5% de la jornada laboral anual (85 hores a l’any), que es recuperaran en un màxim de tres mesos. Així mateix, el IV conveni del personal laboral a l’Administració de l’Estat fixarà un salari mínim de 1.071,4 € mensuals (els sindicats reclamaven 1.200 euros), així com la possibilitat d’acollir-se a la jubilació parcial a partir de l’1 de gener del 2021, segons va informar el sindicat CSIF.
El Govern central va aprovar ahir el decret de mesures urgents en matèria de lloguer, que limita les pujades anuals dels preus a l’increment de l’IPC per a tots els contractes nous durant la durada del contracte firmat, i que finalment no inclou la bonificació del 80 per cent de l’IBI per al lloguer d’habitatge habitual amb una renda inferior a la que determina l’índex de referència del preu del lloguer.
En concret, amb aquest reial decret, que amplia a cinc anys la pròrroga de la durada del contracte davant dels tres actuals, es torna a la situació del 1994 respecte a la presa en consideració de l’increment de l’IPC per situar l’augment de la renda dels lloguers, encara que en aquest cas no serà obligatori com aleshores i només operarà “com a màxim”.
Aquesta mesura només serà per als nous contractes que se subscriguin des de l’entrada en vigor del reial decret i no tindrà efecte retroactiu. També inclou l’ampliació de la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de tres a cinc anys (o a set anys si el llogater és persona jurídica).
D’altra banda, el decret, que es publica avui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per a la seua immediata entrada en vigor, inclou l’elaboració d’un sistema estatal d’índexs de referència als habitatges, que s’utilitzarà per fer un seguiment del mercat i servir de suport “a mesures de caràcter fiscal”. Aquest índex de referència, per al termini d’elaboració del qual el Govern es dóna vuit mesos, s’actualitzarà anualment i serà al més detallat possible.
