x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

Batlle diu que va deixar la prefectura dels Mossos perquè no estava “còmode” amb l'1-O

Actualitzada 25/04/2019 a les 10:14
Afirma que “estava convençut que el cos compliria la legalitat vigent” || Lloveras desvincula l’AMI de l’organització del referèndum i Elena insisteix en la via de la votació acordada amb l’Estat
Albert Batlle.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Albert Batlle.

SEGRE

La segona sessió de la setmana del judici a la cúpula independentista al Tribunal Suprem pels presumptes delictes que se’ls atribueixen en relació amb l’1-O va començar amb la compareixença en qualitat de testimoni d’Albert Batlle, exdirector general dels Mossos d’Esquadra que, durant la declaració, va reconèixer que va abandonar el càrrec perquè “no em sentia còmode amb la celebració de l’1-O”. En aquest sentit, va explicar que a la carta de renúncia que va fer arribar al llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, en presó provisional des del 2 de novembre del 2017, va subratllar “el convenciment que els Mossos complirien amb la legalitat vigent”. Així mateix, va desvincular la seua dimissió de la renúncia de l’antecessor de Forn a la cartera d’Interior, Jordi Jané, que va testificar dimarts. En aquest sentit, l’ara candidat del PSC per a l’ajuntament de Barcelona va puntualitzar que la seua sortida va ser per motius “polítics, personals i familiars”. D’altra banda, Neus Lloveras, expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, va assegurar que l’entitat que liderava no va tenir “res a veure” ni amb la convocatòria ni amb l’organització del referèndum. En relació amb el suport manifestat el 6 de setembre del 2017 per gairebé set-cents ajuntaments a l’1-O, va indicar que es va tractar d’una “manifestació sense efectes jurídics convocada pel Govern”. Igualment, va dir que va ser l’Executiu el que va enviar cartes als consistoris preguntant si cedirien locals per votar. Al seu torn, l’excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena va sostenir que “tots compartíem el desig de celebrar un referèndum acordat” i va assegurar que l’entitat que encapçalava mai va rebre diners ni ajuts públics. També va testificar al Suprem Rafael Ramírez, excap de zona d’Unipost de part de l’Eixample barceloní, que va assenyalar que “suposava” que l’empresa enviaria el material de l’1-O. En aquest sentit, va posar èmfasi en la delicada situació d’Unipost. “Si hagués hagut d’enviar verí l’hauria agafat”, va concloure. Per la seua part, Albert Donaire, dirigent de Mossos per la República, va dir que l’1-O es va actuar “respectant la Constitució” i va negar que s’acordés el paper dels Mossos al referèndum amb l’ANC. El president del tribunal, Manuel Marchena, va reprendre Donaire, que va intentar contestar qüestions en català, per mostrar-se reticent a respondre a una pregunta de l’acusació popular.

Reiteren que els Jordis van advocar per desconvocar la protesta del 20-S

Anna Teixidó, cap de protocol de la conselleria d’Economia durant el mandat d’Oriol Junqueras, va insistir ahir que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el llavors líder de l’ANC, Jordi Sànchez, es van mostrar a favor de desconvocar la concentració davant de la seu del departament d’Economia que es va produir el 20 de setembre del 2017 en protesta pels escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per l’organització de l’1-O. “Era tard, hi havia encara un volum molt important de gent concentrada i es va considerar que era hora de desconvocar”, va explicar als magistrats. D’altra banda, Albert Solé, eurodiputat d’ERC, va manifestar que la majoria dels concentrats el 20 de setembre mantenien una “actitud tranquil·la”. A més, va assegurar que el passadís humà pel qual hauria pogut sortir la comitiva judicial de l’edifici d’Economia tenia una amplada de cinc metres.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre