Hisenda insisteix en més de 900.000 euros de malversació per l'1-O

El judici als líders independentistes al Tribunal Suprem pels delictes que se’ls atribueixen en relació amb l’1-O va entrar ahir en una nova fase, la de la prova pericial, després que compareguessin els últims testimonis proposats per les defenses. El moment més polèmic de la jornada es va viure, precisament, quan va començar l’exposició de l’informe elaborat per quatre pèrites d’Hisenda i de la Intervenció General de l’Estat. Va ser llavors quan algunes defenses van intentar impugnar el document al·legant indefensió, ja que no tenien coneixement del contingut. El tribunal, tanmateix, per unanimitat, va rebutjar la impugnació perquè, al seu entendre, s’hauria hagut de sol·licitar abans. Amb tot, les quatre expertes proposades per l’acusació van xifrar en, almenys, 917.648,39 euros més IVA els diners públics malversats per la Generalitat en l’organització i execució del referèndum de l’1-O. En aquest sentit, van sostenir que, encara que els encàrrecs vinculats amb la consulta no els va pagar el Govern, va haver-hi perjudici per a les arques catalanes ja que, de totes maneres, les empreses contractades per la Generalitat van efectuar el servei. Així, la pèrita d’Hisenda Carmen Tejera va argumentar que el perjudici a l’erari públic es produeix en el moment en què l’empresari presta el servei i no quan paga l’administració.

Al contrari, Àngel Cortadelles, exdirector de serveis de la conselleria de Justícia durant el mandat de Carles Mundó, va defensar que no es va gastar ni un euro públic en l’1-O perquè el mateix Mundó va indicar amb “contundència” que no es desviessin diners per sufragar el referèndum.

D’altra banda, el director general de relacions laborals de la Generalitat, Enric Vinaixa, va assegurar que la vaga del 3-O la van convocar els sindicats com a protesta per la reforma laboral del Partit Popular i la va desvincular del referèndum. “El contingut de la petició sindical tenia relació amb la denúncia de drets laborals”, va concloure, tenint en compte que, a l’Estat espanyol, les aturades polítiques no estan contemplades a la llei. D’altra banda, diversos acadèmics i experts citats per les defenses, així com Ricard Gené, exdirigent de l’ANC, van insistir que la cúpula del procés va apostar sempre per la via pacífica i del diàleg.