Un error de les acusacions impedeix que la condemna a La Manada assoleixi els 75 anys

Les penes dels cinc acusats de La Manada, condemnats divendres a quinze anys de presó pel Tribunal Suprem, podrien haver arribat fins als setanta-cinc anys per a cadascun si les acusacions haguessin impugnat també la qualificació jurídica de la sentència emesa per l’Audiència de Navarra per un delicte de violació continuada i s’hauria acusat cadascun dels integrants per deu delictes d’agressió sexual.

Segons un comunicat emès pel president de l’alt tribunal, Andrés Martínez Arrieta, al donar-se a conèixer la sentència, els anys totals de presó podrien haver estat molt més elevats si la resolució dictada per l’Audiència de Navarra hagués imputat cadascun dels cinc membres de La Manada per deu delictes d’agressió sexual i no com un sol delicte continuat de violació. Però com que cap de les quatre acusacions formada per la particular, la Fiscalia, l’ajuntament de Pamplona i la Diputació Foral de Navarra va impugnar aquest extrem de la sentència el principi acusatori va impedir al Suprem pronunciar-se sobre aquesta qüestió. En cas d’haver estat així, cadascun dels membres de La Manada podria haver estat condemnat fins a setanta-cinc anys de presó, dels quals n’haurien complert un màxim de vint. Segons l’alt tribunal, hauria estat més correcte jurídicament condemnar cada acusat com a autor de les violacions i com a coautor de les violacions de la resta d’integrants del grup.

Per la seua banda, l’advocat defensor dels cinc condemnats de La Manada, Agustín Martínez, va manifestar ahir que una vegada els lletrats del Tribunal Suprem redactin la sentència i pugui llegir-la valorarà amb els clients si presenten un recurs al Tribunal Constitucional. “Serem prudents, primer llegirem la sentència i a partir d’aleshores valorarem si es planteja un recurs davant del Constitucional o no”, va declarar des del centre penitenciari Sevilla I, on continuen tancats els cinc joves. Martínez també va assegurar que aquesta condemna no afectarà la sentència de la causa que mantenen oberta quatre dels cinc condemnats de La Manada al jutjat de Pozoblanco per un delicte d’abusos sexuals contra una jove.

TENERIFE

La Guàrdia Civil va detenir ahir un home de seixanta-quatre anys i de nacionalitat Suïssa després que divendres a la nit es localitzés al seu habitatge d’Icod de los Vinos, a Tenerife, el cos de la seua dona, de seixanta-tres anys i de la mateixa nacionalitat, amb clars signes d’haver patit violència. L’home va ser detingut per un delicte de maltractaments habituals a causa de les marques de violència que presentava el cos de la víctima quan es va trobar. Per la seua part, fonts de la Guàrdia Civil van assegurar que el motiu de la detenció va ser el de violència de gènere i no per l’homicidi, i el motiu de la mort de moment es desconeix, per la qual cosa s’espera els resultats de l’autòpsia, cosa que no es produirà previsiblement fins demà.

El mateix home va ser el que va donar l’avís a les autoritats de la mort de la dona divendres a la nit, i ja a la matinada va ser arrestat al seu domicili per suposats maltractaments a la seua parella a l’haver-se trobat al cos de la dona ferides anteriors que s’atribueixen a un presumpte maltractament habitual. La dona havia presentat anteriorment denúncies per violència de gènere contra el marit, del qual s’havia separat durant una temporada i amb qui va decidir reprendre la convivència i la relació de parella. Si es tractés d’un cas de violència de gènere, serien set les víctimes per presumpta violència masclista a les Canàries durant els primers sis mesos de l’any, una xifra que no es comptabilitzava des del 2010.

La delegació del Govern per a la Violència de Gènere va confirmar aquest divendres que el crim de Mónica Borràs, la dona desapareguda l’agost del 2018 a Terrassa (Barcelona), és l’assassinat masclista número 1.001 des que van començar a registrar-se les estadístiques, l’any 2003.

En cas de confirmar-se que la dona va morir en mans del marit, es convertiria en la víctima 1.002. En el que va de 2019, un total de vint-i-sis dones han mort en mans de les seues parelles o exparelles, de les quals només tres havien denunciat els seus agressors.

El líder de Vox a Andalusia qüestiona la sentènciaEl president de Vox al Parlament d’Andalusia, Francisco Serrano, va carregar ahir contra la sentència dictada pel Tribunal Suprem contra els membres de La Manada considerant que està “carregada de condicionants mediàtics i polítics”.