Flors per recordar a Cambrils

Si dissabte va ser Barcelona l’escenari de fins a tres actes en record de les 16 víctimes mortals i 140 ferits que van deixar els atemptats terroristes del 17 d’agost de fa dos anys, ahir la capital catalana va cedir el testimoni a la localitat de Cambrils, on la barbàrie terrorista va perpetrar el segon i últim atemptat, que es va saldar amb la mort d’una turista aragonesa i la mort de cinc dels membres de la cèl·lula de Ripoll. Ja dissabte, familiars i amics de la víctima, Ana María Suárez, van dipositar un ram de flors al Memorial per la Pau, instal·lat al lloc de l’atac, just al davant del Club Nàutic.

En sintonia amb aquest gest, i com ja va passar a Barcelona, les flors van ser les protagonistes dels diferents homenatges que es van succeir en aquest espai al llarg del dia d’ahir. Al matí, representants de Ciutadans i també els subdelegats del Govern central a Tarragona i a Lleida, Joan Sabaté i José Crespín, van participar en sengles actes commemoratius. En aquest últim també es van reunir representants del PSC i hi va assistir l’ambaixador espanyol a Andorra, el lleidatà Àngel Ros. Així mateix, de manera espontània, també molts veïns i turistes es van atansar al lloc per mostrar solidaritat amb els familiars de les víctimes del terrorisme.

Lleidatans que passen les vacances a Cambrils advoquen per mirar cap endavant

Ja a la tarda, el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat per la seua esposa, Carola Miró, i en presència de representants de l’ajuntament de Cambrils, de les associacions locals i dels cossos policials, va dipositar un ram de flors sobre el memorial. L’acte va ser breu, no hi va haver intervencions, i va acabar amb un minut de silenci. Alhora, coincidint amb l’ofrena del president, mig centenar de persones convocades pel CDR del Camp de Tarragona es van manifestar en silenci per exigir responsabilitats, saber la veritat i que s’expliqui qui hi havia realment darrere dels atemptats. “Estem indignats perquè no està clar el desencadenant de l’atemptat i perquè tenim la sensació que s’ha ocultat informació”, va dir un dels manifestants.

Passats dos anys d’aquella funesta nit en la qual Cambrils va ser colpejada per la barbàrie jihadista, la normalitat ha tornat al passeig marítim i, a poc a poc, l’atemptat va quedant enrere com un record que, encara que es mantindrà inesborrable a la ment dels que el van viure, es va apagant com el filament d’una bombeta que s’esllangueix.

I és que, com va publicar SEGRE, lleidatans que passen les vacances a Cambrils van advocar dissabte per girar full i mirar al futur.

“S’ha de mirar cap endavant, malgrat que sigui un record que no oblidarem mai”, va explicar Amparo Segarra, una lleidatana establerta des de fa temps a València i que estiueja des de petita en aquesta localitat de la costa tarragonina.

Segarra va ser testimoni del que va passar aquella nit i va confessar que se li posa “la pell de gallina” quan recorda el so “dels helicòpters i els trets”. “Aquella nit la vam passar sense dormir, va ser horrible”, va manifestar.

Josep Tribó, de Mollerussa, va arribar a Cambrils l’endemà de l’atac. “Estem molt bé aquí i ja no hi ha cap problema”, va assenyalar, alhora que va confiar que “una cosa així no es torni a repetir més en el futur”.

Cinc jihadistes protagonitzen un atropellament massiu a Cambrils Quan Catalunya encara no s’havia recuperat de la urpada que hores abans havia assestat el terrorisme al cor de Barcelona el 17 d’agost del 2017, cinc jihadistes van irrompre a tota velocitat al passeig marítim de Cambrils per perpetrar un segon atac. Tot va tenir lloc passada la 1 de la matinada. En un estat de màxima alerta davant la possibilitat que es produïssin més atemptats, els Mossos d’Esquadra van donar l’alto a un vehicle a bord del qual anaven cinc joves terroristes. No es van aturar i van començar a atropellar vianants. Cinc civils i un agent van ser assolits pel vehicle. Una de les persones atropellades va morir. Van aturar el cotxe després de ser tirotejats uns cinc-cents metres més enllà i van baixar del vehicle amb ganivets. Van apunyalar una altra persona fins que quatre d’ells van ser abatuts. El cinquè, que encara va aconseguir allunyar-se una mica, va caure al crit d’“Al·là és el més gran”.