Ferits en l'1-O es querellen per crims de lesa humanitat contra l'excúpula policial

Nou persones que van resultar ferides durant les càrregues protagonitzades per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els ciutadans que van acudir a votar en el referèndum de l’1-O van anunciar ahir la interposició d’una querella per crims de lesa humanitat contra la llavors cúpula del ministeri de l’Interior i els que eren fa dos anys màxims representants del Govern central a Catalunya. L’escrit, que està avalat per l’Associació d’Afectats per l’1-O, per Advocacia per la Democràcia de Lleida i per l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, ha estat presentat davant de l’Audiència Nacional, que és el tribunal competent per enjudiciar a Espanya aquesta classe de delictes.

Tanmateix, en vista d’un possible arxiu de la querella a Madrid, van explicar que l’han remès també al Tribunal Penal Internacional de la Haia.

Inma Manso, que era la subdelegada del Govern central a Lleida l’1-O, és una de les assenyalades

Segons van assenyalar els querellants, aquesta està dirigida contra el que va ser coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, contra el llavors secretari d’Estat d’Interior, José Antonio Nieto, i també contra els que eren els màxims responsables de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya aquelles dates, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo.

Així mateix, la querella també assenyala el popular Enric Millo, exdelegat del Govern central a Catalunya, i Inma Manso, exsubdelegada de la Moncloa a Lleida, entre d’altres. En aquesta, els querellants exigeixen la detenció i posada a disposició judicial dels assenyalats per crims de lesa humanitat. A més, demanen que se’ls embarguin 87,1 milions d’euros, que va ser el que va costar destacar milers de policies i guàrdies civils a Catalunya, i una indemnització de 6 milions per a les víctimes.

“Tot es va produir a la mateixa hora i de la mateixa forma, va ser una ordre superior que va permetre als policies actuar de manera sistemàtica contra la població que estava votant”, va denunciar Lluís Mestres, un dels advocats que firmen la querella. Un dels ferits que han impulsat aquesta iniciativa és Enric Sirvent, veí de Lleida que va patir un atac de cor després de ser agredit per un policia que provava d’impedir la votació al Centre Cívic de la Mariola. “Aquell dia vaig tornar a nàixer”, va assegurar Sirvent, que va dir haver tingut “sort” perquè “hi havia una infermera que va treure un desfibril·lador”. Denuncia que va rebre una puntada de peu als testicles i que com a conseqüència d’això va patir una parada cardiorespiratòria. Una altra de les víctimes de l’1-O que van prendre la paraula ahir va ser Virgína Martínez, que va acudir a votar l’Escola Castell de Dosrius. Martínez, que espera la resolució d’un jutjat de Manresa pels insults i amenaces que va rebre de la Guàrdia Civil, va subratllar que “hem d’atacar des de diferents fronts” contra la impunitat.