Condemnes de fins a 13 anys per als líders del procés

El Suprem ha condemnat a 13 anys de presó a Oriol Junqueras i a penes de fins 12 anys a Carme Forcadell, els Jordis i a cinc exconsellers per sedició i malversació en el procés, en tant que ha absolt de malversació als tres acusats en llibertat, que no aniran a presó.

En concret, la Sala Penal imposa la condemna més alta a Junqueras per sedició en concurs medial amb malversació, agreujat per la seva quantia, seguit dels 12 anys per als exconsellers Raul Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pels mateixos delictes.

Condemna a 11 anys i sis mesos a Forcadell; a 10 anys i mig als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a qui absol del delicte de malversació; i a nou anys als Jordis. Tots ells condemnats per sedició.

El tribunal ha absolt del delicte de malversació els tres exconsellers que estaven en llibertat, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, a qui condemna per desobediència a un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 60.000 euros.

La Fiscalia demanava 16 anys de presó per rebel·lió i malversació a Romeva, Turull i Bassa.

En el cas dels exconsellers Forn i Rull, el ministeri públic també demanava 16 anys de presó per rebel·lió.

L'Advocacia de l'Estat demanava per als cinc exconsellers del Govern de Carles Puigdemont en presó preventiva una pena d'onze anys i mig de presó per sedició i malversació.

Al marge de les penes de presó, la Sala imposa les mateixes penes en anys d'inhabilitació absoluta per a tots els acusats, la qual cosa suposa no poder ser elegit per a càrrec públic durant el temps que durin les seves condemnes.

En contra del criteri dels acusats, la Sala sí dóna per provada l'existència d'"indiscutibles episodis de violència" però precisa que no els suficients per poder condemnar per rebel·lió ja que "la conjura" va ser "avortada amb la mera exhibició" d'unes pàgines del BOE que publicaven l'aplicació del 155 a Catalunya.

Per a la Sala, no es va donar la violència instrumental, funcional i preordenada de forma directa i per això no els condemna per sedició, perquè per a això hauria estat necessari que promoguessin la violència per aconseguir la secessió, "no-violència per crear un clima o un escenari en què es faci més viable una ulterior negociació".

Recorda la sentència que alguns dels responsables d'aquesta "conjura" van emprendre "sobtada fugida". Els que es van quedar -bé per decisió personal o bé per les mesures de presó acordades- "van desistir incondicionalment de l'aventura que havien emprès".

Tots els acusats, afegeixen, eren "conscients" que "l'anomenat dret a decidir -del qual diuen que cap Constitució europea no ho avala- no era sinó el cimbell per a una mobilització que mai no desembocaria en la creació d'un Estat sobirà" i que els "il·lusionats ciutadans" que creien el contrari, desconeixien que aquest dret havia canviat en dret a pressionar. Es va donar la "contradicció" de presentar el referèndum com un exercici de dret d'autodeterminació, quan el cert és que "el que volien era una negociació directa amb l'Estat".

En canvi, els magistrats entenen que el que va ocórrer la tardor de 2017 va ser una sedició perquè els condemnats van mobilitzar a la ciutadania en "un alçament públic i tumultuari" per impedir l'aplicació directa de lleis i obstaculitzar el compliment de les decisions judicials.

Així, la Sala diu que "el succeït l'1 d'octubre "no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana. Si hagués estat això no hi hauria reacció penal. Va ser l'aixecament tumultuari encoratjat pels acusats entre moltes altres persones per convertir en paper mullat (...) unes decisions judicials".

Tampoc el 20 de setembre no va ser una mera concentració ciutadana, sinó que els Jordis eren "plenament conscients que una comissió judicial estava registrant la Conselleria d'Economia per ordre d'un jutge, i el que va motivar la seva actuació va ser "demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals que els jutges i magistrats (...) havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions".

No dubta el tribunal de la importància de la desobediència civil -recorregut argument d'alguns dels acusats, principalment els Jordis-, que descriu com "una expressió d'una ètica de la dissidència". Ara bé, deixa clar que "ningú no pot arrogar-se el monopoli d'interpretar què és legítim" rebutjant els arguments de qui "no comparteixi les seves idees sobre l'autodeterminació".

Sobre la despesa pública, la Sala admet que tot el Govern de Carles Puigdemont va subscriure un acord solidari per al referèndum, si bé estima que es tracta d'un previ acord de voluntats insuficient per condemnar per malversació; són indispensable "actes materials, nuclears o no" que han quedat provats en el cas d'aquests cinc exconsellers, alguns dels quals van donar "ordres específiques" per no destinar fons a l'1-O.

La resta de condemnats per malversació, inclòs Junqueras, "no es van limitar" a mostrar la seva "voluntat de sostreure's al control financer" sinó que "van executar actes concrets de dispendi econòmic que no era cap altra cosa que la genuïna expressió de la seva deslleialtat".

Després de la clatellada a la Fiscalia per no condemnar per rebel·lió, els jutges tampoc no atenen la seva petició d'impedir que els condemnats poguessin obtenir el tercer grau fins i tot complerta la meitat de la pena ja que aquesta facultat "no pot ser interpretada com un mecanisme jurídic per evitar anticipadament decisions de l'administració penitenciària" competent, en aquest cas la Generalitat.

I recorda a la Fiscalia que té la capacitat de "reaccionar", és a dir, recórrer les decisions de l'administració catalana que no comparteixi.

Junqueras, 13 anys per sedició

El Tribunal Suprem ha condemnat per unanimitat a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras a 13 anys de presó i uns altres 13 d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb un altre de malversació en la causa del "procés".

Segons la sentència feta pública avui pel Tribunal Suprem, Junqueras va tenir un "destacat paper en el procés que va conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".

En la seva declaració davant del tribunal, es ressenya en la sentència, va admetre la realitat dels fets, encara que reinvindicó la legitimitat de la seva actuació i l'absència de qualsevol responsabilitat criminal.

El seu paper destacat el dedueix el tribunal no només del seu càrrec -era, a més de vicepresident de la Generalitat, conseller d'Economia i Hisenda i president d'ERC-, sinó també de la declaració d'altres processats i testimonis en el judici.

En la sentència se'l vincula amb els actes multitudinaris que van tenir lloc el 12-S davant de la Conselleria d'Economia i l'1-O i es recorda que va promoure i va participar activament en l'aprovació de la llei del referèndum i en les denominades lleis de desconnexió.

"La pertinaç desatenció per l'acusat Sr. Junqueras a tots els requeriments (judicials) que li van ser dirigits, aclareix qualsevol dubte sobre el seu control del procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal", se subratlla en la sentència.

12 anys a Turull, Romeva i Bassa, i 10 a Forn i Rull

El Tribunal Suprem ha imposat 12 anys de presó als exconsellers de Presidència Jordi Turull, Exteriors Raül Romeva i Treball Dolors Bassa pels delictes de sedició amb malversació, i deu anys i mig per sedició a l'extitular d'Interior Joaquim Forn i al de Territori Josep Rull.

En la seva sentència després del judici a la cúpula del "procés", l'Alt Tribunal ha condemnat Romeva, Turull i Bassa, per a qui la Fiscalia demanava 16 anys de presó per rebel·lió i malversació, a dotze anys de presó i dotze d'inhabilitació absoluta per sedició en concurs medial amb malversació de fons agreujat per la seva quantia.

En el cas dels exconsellers Forn i Rull, per a qui la Fiscalia també demanava 16 anys de presó per rebel·lió, el Suprem ha fixat per a ells una condemna de deu anys i mig de presó i d'inhabilitació absoluta per sedició. Els absol del delicte de malversació.

L'Advocacia de l'Estat demanava per als cinc exconsellers del Govern de Carles Puigdemont en presó preventiva una pena d'onze anys i mig de presó per sedició i malversació.

Els Jordis, condemnats a nou anys de presó per sedició

El Tribunal Suprem ha condemnat a penes de nou anys de presó i nou d'inhabilitació l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per un delicte de sedició per la "contribució necessària" de les entitats sobiranistes en el "procés".

En la sentència, la sala penal del Suprem descarta condemnar per rebel·lió els Jordis, per a qui la Fiscalia demanava 17 anys de presó, però els atribueix un paper "decisiu" en la sedició orquestrada pel Govern, amb la seva "indiscutida capacitat de lideratge i estret contacte amb els dirigents polítics nacionalistes".

Els Jordis han estat condemnats només per sedició -sense concurs amb malversació, com és el cas de Junqueras i la resta d'exconsellers- ja que no tenien responsabilitats sobre els fons públics que el Suprem creï es van desviar per finançar les despeses del referèndum unilateral de l'1-O.

La sentència condemna també a nou anys d'inhabilitació a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el que en el cas de l'expresident de l'ANC trunca les seves aspiracions polítiques i li impedirà exercir de diputat al Congrés, com a candidat de les llistes de JxCat a les eleccions del 10 N.

El TS: La DUI va ser "simbòlica" i sabien que la independència era una "quimera"

La declaració unilateral d'independència (DUI) que el Parlament va aprovar el 27 de setembre de 2017 va ser "simbòlica i ineficaç", segons el Tribunal Suprem, que creu que els líders del "procés" eren conscients que el seu propòsit independentista no era més que "una quimera".

Així ho sosté la sala del Suprem que ha jutjat el "cas procés", en la sentència en la qual condemna per un delicte de sedició a nou dels dotze líders independentistes acusats i descarta el delicte de rebel·lió de què els acusava la Fiscalia.

El Suprem recorda en la seva sentència la DUI que el Parlament va aprovar el 27S, una declaració que "no va arribar a tenir cap concreció pràctica", ja que aquell mateix dia el Senat va aprovar l'activació de l'article 155 de la Constitució, amb el que el Govern va ser cessat, dissolta la cambra i convocades eleccions generals.

Per a la sala, "aquesta simbòlica i ineficaç declaració d'independència" del 27 S va ser "el desenllaç d'un procés de tramitació legislativa que es va desenvolupar en oberta i contumaç oposició a tots els requeriments formulats pel Tribunal Constitucional, que, una vegada i una altra, va advertir, mitjançant notificacions personals dirigides als acusats, de la il·legalitat de les iniciatives que estaven promovent".

No obstant això, afegeix la sentència, la finalitat del projecte dels líders independentistes condemnats "no era vincular als seus actes de manera directa l'efectiva instauració del règim jurídic" que dissenyaven les anomenades lleis de desconnexió.

El que pretenien els líders del "procés", segons l'opinió del Tribunal Suprem, era "convèncer a un tercer, el Govern democràtic d'Espanya, perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la manera d'accedir a la independència d'una part del territori espanyol respecte d'Espana".