Johnson rebutja la celebració d'un segon referèndum a Escòcia

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va denegar ahir la petició de la cap del Govern escocès, Nicola Sturgeon, sobre la celebració d’un nou referèndum d’independència del Regne Unit al·legant que el país ja va votar l’any 2014 i va decidir rebutjar la separació.

“No puc acceptar cap sol·licitud de transferència de poders que condueixi a més referèndums d’independència”, d’aquesta manera va respondre el cap de l’executiu britànic a la sol·licitud formal que Sturgeon va fer després de les eleccions generals del 12 de desembre, en què va requerir a Londres que transferís al Parlament escocès les competències necessàries per organitzar una consulta aquest any. El permís del Regne Unit és imprescindible per activar l’anomenada Secció 30 de l’ordenació que transferiria al Parlament escocès les competències necessàries per legislar sobre una consulta legal i vinculant, el que reclama el govern regional i a què l’exprimer ministre David Cameron va accedir fa cinc anys.

El Partit Nacional Escocès va aconseguir en els comicis del desembre 48 dels 59 escons de la regió

El Partit Nacionalista Escocès, que lidera Sturgeon, considera que la sortida de la Unió Europea, que es produirà el proper dia 31 de gener i contra la qual Escòcia es va pronunciar majoritàriament, canvia les circumstàncies en què es va votar el 2014 i posa de manifest la necessitat de tornar a convocar un referèndum. A més a més, argumenta que el resultat dels últims comicis generals, que va ser la formació més votada a Escòcia –va aconseguir 48 dels 59 escons reservats a la regió–, avala la seua demanda.

No obstant, i malgrat els arguments de Sturgeon, el premier li va assegurar en la seua resposta que ha tingut en compte “acuradament” els seus arguments i ha arribat a la conclusió que “un altre referèndum d’independència només pot portar a l’estancament polític a Escòcia durant una altra dècada” una cosa que, segons ell, pagaran “escoles, hospitals i empleats escocesos”.

Tanmateix, en les últimes setmanes la convivència entre els dos socis ha empitjorat, la qual cosa va obligar el primer ministre a avançar una cita electoral prevista per al mes de maig. La data triada, un dissabte, és inusual per a un país que habitualment treu les urnes en dijous o divendres.

Irlanda anticipa les eleccions generals al 8 de febrer

El primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, va sol·licitar ahir permís al president, Michael Higgins, per dissoldre el Parlament (Dáil) i convocar eleccions anticipades el pròxim dissabte 8 de febrer, després que la data fos durant mesos en l’aire pel retard del Brexit i l’estancament polític a Irlanda del Nord. Varadkar, que és al capdavant d’un Executiu en minoria, ha aguantat gràcies a la col·laboració del seu partit, el Fine Gael, amb la principal formació opositora, Fianna Fáil.