El diàleg escalfa motors

Mentre s’atansa la data de la primera reunió de la taula de diàleg entre el Govern català i l’Executiu central, uns i altres van desgranant les seues expectatives per a la que serà la primera reunió de la negociació bilateral pactada entre els socialistes i ERC en l’acord d’investidura de Pedro Sánchez. Així, el vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional dels republicans, Pere Aragonès, va sortir en defensa d’aquest fòrum i va assegurar que “no és propaganda”. “La taula de diàleg és un pas molt important políticament”, va afirmar, perquè, al seu entendre, és la primera vegada que l’independentisme podrà “formalitzar” les seues propostes “en una taula que reconeix l’existència de conflicte polític” a Catalunya. D’aquesta manera, Aragonès va instar JxCat a treballar “de costat” amb els d’Oriol Junqueras per estar “a l’altura” de les expectatives creades. D’altra banda, va deixar en mans del president, Quim Torra, l’anunci de quina serà la composició de la delegació catalana a la taula, que encara no ha transcendit. També des de les files d’ERC, Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, va subratllar que “el referèndum hauria de ser irrenunciable”, alhora que va advertir que JxCat i ERC “s’hauran d’entendre”. Mentrestant, Lluís Puig, conseller de Cultura al Govern de Carles Puigdemont, va dir que “no confia” en la taula de diàleg entre Governs. I és que, per a Puig, “si una part té presos polítics, exiliats i centenars de querelles, no pot parlar d’igual a igual”.

D’altra banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va advocar per un futur Govern que acabi amb la “polarització infame” a Catalunya. Amb la vista posada ja en les eleccions catalanes, va advocar per la via del diàleg i va instar a superar la “política de blocs”. Per la seua part, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar aprofitar la cita de dimecres, alhora que va assenyalar com a fórmula per acabar amb el conflicte la reforma constitucional i de l’Estatut. També va qualificar de “gravíssim error” l’exigència d’un mediador. El vicesecretari de Política Territorial del PP, Antonio González Terol, va censurar l’“homenatge” de

Sánchez

amb l’Espanya “deslleial” de “separatistes i hereus d’ETA”.

La inhabilitació de l’expresident de la Generalitat Artur Mas per la consulta del 9-N del 2014 s’acaba avui. Va ser el 13 de març del 2017 quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar l’exdirigent de l’antiga CDC a una pena de dos anys sense poder ocupar càrrecs públics per desobeir i organitzar aquesta votació, preludi del referèndum del 2017. Tanmateix, la inhabilitació s’ha prolongat pràcticament tres anys. En els propers dies, l’alt tribunal català comunicarà a Mas la seua habilitació, la qual cosa li permetrà tornar a presentar-se en llistes electorals i exercir càrrecs públics. Tanmateix, en repetides ocasions, el que va ser conseller en cap en l’últim Govern de Jordi Pujol ha negat que entri dins dels seus plans formar part d’una candidatura de l’entorn de JxCat i el PDeCAT. “Des del punt de vista legal, podré a partir del febrer. Des d’un punt de vista polític, no ho sé. I des de punt vista personal, seria que no”, va manifestar fa poc.

I és que Mas, que va ser el primer president de la Generalitat jutjat després de la mort del dictador Francisco Franco, no compta amb la simpatia dels sectors de JxCat més propers a Carles Puigdemont, que el veuen com un líder convergent que va aplicar retallades i que va estar al capdavant d’una formació escatxigada per la corrupció, per la qual cosa no avalarien que es postulés com a candidat a la Generalitat. Igualment, també ha mantingut certes discrepàncies amb el mateix Puigdemont, que va designar com a successor quan la CUP es va negar a investir-lo el 2016, i sobre com orientar el procés.

Tot i així, d’altra banda, també ha mantingut la distància amb el sector més crític del PDeCAT encapçalat per la senadora Marta Pascal, excoordinadora general del partit. Pascal, fa quatre anys, li va aconsellar anar de nou a eleccions abans de fer “un “pas al costat” i cedir davant dels cupaires, que després es van vanagloriar per haver aconseguit llançar-lo “a la paperera de la història”.