PROCÉS JUSTÍCIA
Cuixart recorre la sentència de l'1-O i insta a eliminar el delicte de sedició
“L’última oportunitat” abans de portar el cas a Estrasburg || Fiscalia s’oposa que Romeva treballi per similituds entre la seua tasca i les que tenia com a conseller
Alonso-Cuevillas, a Lleida - Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, va fer ahir una xerrada a la sala Alfred Perenya amb el títol Tribunals i política. A la imatge, a l’arribar al recinte acompanyat per Maria Àngels Cabasés i T ...
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va presentar ahir un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en què denuncia la vulneració de diversos drets fonamentals en la sentència dictada pel Tribunal Suprem contra els líders del procés. A més, planteja que declari anticonstitucional el delicte de sedició i el deixi en llibertat mentre el resol.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va assenyalar que “té nul·la confiança en la justícia espanyola” i que fan aquest pas per exhaurir totes les vies internes i poder així acudir a la justícia europea. Al seu parer, el tribunal d’Estrasburg “és l’únic que va poder oferir-nos la justícia que ens ha negat l’Estat espanyol”. En aquest sentit, va assenyalar que la reforma que s’ha anunciat del Codi Penal “no soluciona absolutament res”, encara que es rebaixin les penes i va assenyalar que l’“única forma” possible per provar de “resoldre el conflicte” és una llei d’amnistia.
Per la seua part, l’advocat de Cuixart, Benet Salellas, va considerar aquest tràmit com l’“última oportunitat” que té la justícia espanyola per eliminar aquest delicte i homologar-se als estàndards europeus. Per a Salellas, amb la seua sentència, l’alt tribunal considera “anormal exercir drets fonamentals” com el de reunió i manifestació, i per aquesta raó creu que és necessari que el Constitucional “defineixi el concepte d’ordre públic”. L’advocat va opinar que el judici del Tribunal Suprem s’emmarca en una “operació de l’Estat” per castigar els líders del procés i que “la gent deixés de protestar”.
D’altra banda, la Fiscalia s’ha oposat que l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, condemnat per l’1 d’octubre, pugui sortir de la presó de Lledoners per treballar en una entitat en la qual avalua el compliment dels Acords de Dayton a Bòsnia, a l’apreciar “certa similitud” amb l’activitat que realitzava anteriorment com a conseller. En aquest sentit, assegura que les sortides no “l’influiran de forma significativa”, atès que l’àrea laboral “no és un dèficit que calgui treballar en l’intern”. A més afegeix que no té “relació” amb el delicte pel qual compleix condemna.
