EUA ofereix una recompensa de 15 milions per la detenció de Maduro i el seu número dos

El Govern dels Estats Units va anunciar ahir càrrecs contra el president veneçolà, Nicolás Maduro, i unes altres catorze figures del chavisme, així com contra dos dissidents de l’antiga guerrilla colombiana de les FARC per narcotràfic, per blanqueig de diners i per terrorisme.

“Tinc un missatge per als alts càrrecs del chavisme: la festa se’ls està acabant”, va manifestar en una roda de premsa la fiscal general del districte sud de l’estat de Florida, Ariana Fajardo Orshan.

Tot i la falta de compromís en la lluita contra el coronavirus, la seua popularitat continua alta

Els fiscals dels estats de Florida i Nova York, on es van presentar els càrrecs, asseguren que durant els últims vint anys, des que el desaparegut president Hugo Chávez assumís el poder l’any 1999, l’Executiu veneçolà ha estat conspirant amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) per ingressar en territori nord-americà tones de cocaïna.

Així, el fiscal general dels Estats Units, William Bar, va assegurar que des de l’any 1999 Maduro i altres alts càrrecs del chavisme, com Diosdado Cabello, president de l’Assemblea Nacional Constituent (ANC), formen part del càrtel dels Sols, el nom del qual es refereix a les insígnies que porten als uniformes els militars veneçolans d’alt rang.

Segons Barr, Maduro, com a “líder” del càrtel dels Sols, i els altres funcionaris veneçolans han treballat amb els dissidents de les FARC per fer arribar als Estats Units a través del Carib i diversos països de Centreamèrica, inclòs Hondures, unes 250 tones de cocaïna per any.

Es tracta de la segona vegada en la història dels Estats Units que es presenten càrrecs contra un cap d’Estat després que, el 1989, fiscals de Miami acusessin de narcotràfic el dictador panameny Manuel Antonio Noriega, que va ser detingut durant la invasió nord-americana, enjudiciat i empresonat a Florida.

Per portar els acusats davant de la Justícia, els EUA van oferir 15 milions de dòlars per qualsevol informació que porti a l’arrest de Maduro, i 10 milions per Cabello.

A més, l’Executiu nord-americà ofereix 10 milions per unes altres tres importants figures veneçolanes: el vicepresident econòmic, Tareck El Aissami; l’exgeneral veneçolà Hugo Carvajal i l’excap militar Cliver Alcalá Cordones.

En total, els Estats Units van presentar càrrecs contra quinze funcionaris o exfuncionaris veneçolans. Entre ells, destaca igualment el president del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), Maikel Moreno, que ha estat acusat de “blanqueig de capitals” a escala internacional i de “conspiració”.

La ràtio d’aprovació del president dels EUA, Donald Trump, ha assolit el màxim de la seua presidència en plena crisi per del coronavirus, segons va publicar ahir El País. El percentatge de suport entre els nord-americans ha pujat cinc punts des del mesurament de començaments del març, fins al 49 per cent, la mateixa cota que va aconseguir a finals de gener, quan era imminent la seua absolució en el tercer impeachment de la història dels EUA, segons Gallup, referència en aquests sondejos. Trump ha rebut crítiques per haver restat importància durant setmanes al virus i haver defensat que els EUA ho “tenia controlat”. Tanmateix, les mesures restrictives adoptades per la Casa Blanca han augmentat progressivament des de mitjans del mes per atallar la propagació –encara que aquesta segueix en augment–. El 16 de març, el mandatari va canviar el to i va reconèixer la gravetat de la situació, fent una crida a evitar les reunions de més de deu persones i que els treballadors i estudiants es quedin a les seues llars. Des d’aleshores, ha liderat rodes de premsa pràcticament diàries, acompanyat d’experts en salut, per informar la ciutadania i respondre als dubtes.

Ahir, l’exvicepresident i candidat a les primàries del Partit Demòcrata, Joe Biden, va rebaixar les crítiques abocades contra Donald Trump, però el va tornar a culpar de “minimitzar la gravetat del coronavirus” i de gestionar malament la crisi del coronavirus.

HRW denuncia detencions “arbitràries” d’opositors L’ONG Human Rights Watch (HRW) va acusar dimecres el Govern de Veneçuela de portar a terme detencions “arbitràries” i “desaparicions forçades” i va demanar a les autoritats del país sud-americà que cessin “immediatament” en aquestes pràctiques, mentre que ha sol·licitat a la comunitat internacional que pressioni i investigui aquests suposats abusos.