Expectació per l'arribada dels primers turistes a Venècia

Tot just obertes les fronteres d’Itàlia, l’albirament de turistes estrangers a Venècia s’assembla a l’observació d’aus rares. Els primers que han arribat criden l’atenció en uns carrers i places relativament buides.

Un comerciant diu haver escoltat una parella que parlava anglès a prop del Mercat del Peix a Rialto; un cambrer va servir a una altra que parlava francès a l’illa de la Giudecca; el propietari d’una botiga de queviures exclusius va atendre a un matrimoni xinès que va entrar en el seu negoci amb grans borses de compres de Louis Vuitton.

Van ser els seus primers clients estrangers després de gairebé tres mesos de quarantena. Per a la seua sorpresa, quan encara la ciutat seguia en teoria tancada el món exterior, aquesta parella va arribar a Venècia a través de Viena, des d’on van viatjar amb cotxe.

"Està tranquil·la en comparació amb la visita anterior, no hi ha tanta gent, i és una de les raons per la qual decidim vindre avui, perquè està oberta als estrangers," diu Igor Kramer, que va venir de Zuric acompanyat d’una amiga de Constança (Alemanya), per coincidir en un passeig d’un dia amb els parents d’ella, arribats des d’Eslovènia.

No hi havia controls fronterers, diu Kramer, però va trobar trànsit inesperat a les carreteres per obres de manteniment i caravanes de camions procedents d’Europa Oriental. Assegut a la terrassa del Cafè Rosso, un dels més distintius de la plaça Santa Margherita, el grup s’aprestava a seguir el seu camí.

Dos amics alemanys de la ciutat de Colònia i residents a Suïssa passejaven pel carrer XXII Marzo, de botigues de moda i galeries de luxe, que desemboca a la plaça de San Marcos.

Era la seua primera vegada a Venècia. Fins ara no havien vingut per la saturació de turistes, però quan la pandèmia va paralitzar els viatges van esperar el moment de visitar llocs interessants.

"Fa un parell de setmanes vam dir que havíem d’anar a Venècia tot just obrissin les fronteres i ho vam fer", diu Jan Hoffmans, de 38 anys i xef de professió. "No vindríem aquí si fos un dia normal de Venècia, amb creuers i tot això, però aquesta era la idea", diu el seu amic, el mestre cerveser Hannes Gutschmidt, de 36 anys. També a ell li va agradar la ciutat. "Vint milions de persones a l’any poden estar tan equivocades?"

I pocs minuts després un grup de quatre parelles passa per davant del negoci de Gucci parlant alemany. "Tots som de Frankfurt. D’allà volem a Saint-Tropez i avui des de Saint-Tropez a Venècia per gaudir-la, dinar, passejar en gòndola pels canals i després tornem a Frankfurt", diu un d’ells. "És un viatge d’un dia; vam venir amb avió privat".

Una parella jove de la localitat alemanya de Landstuhl es nega a ser filmada mentre dinen a la terrassa d’un cafè en una plaça de San Marcos gairebé deserta. Per poder fer-ho van conduir gairebé 10 hores. Van trobar poc trànsit i, per a la seua sorpresa, controls fronterers a Àustria quan van entrar des d’Alemanya.

TEMOR DEL TURISME DE MASSES

Des del relaxament de les mesures de la quarantena, fa un parell de setmanes, les terrasses dels cafès i els restaurants de la ciutat havien començat a prendre vida, sobretot amb els habitants locals i visitants de localitats i ciutats veïnes, la major part de la regió del Vèneto.

No pocs són estudiants estrangers que n’habiten en ciutats veïnes, com un grup format per dos gregues, dos senegalesos, un hongarès, un d’egipci -alguns d’ells del programa Erasmus- que van venir de Pàdua i s’afanyaven a agafar el tren de tornada de les 19.10 cinc minuts abans que partís.

Angela Barbato, de la Galeria Bel-Air Fine Art, que ofereix obres de Carole Feuerman, Peppone i Robert Indiana, treballa amb un 70 per cent de clients estrangers, espera el seu retorn i respon a les consultes dels qui criden dels Estats Units, Austràlia o Alemanya, entre altres llocs, per saber si ja poden tornar a Venècia.

"Som un grup de galeries internacionals i ja tenim clients lleials a l’exterior i clarament Venècia és un lloc de captació molt internacional", assenyala.

En caure la tarda, un matrimoni romanès viatja en vaporetto al centre de Venècia per sopar i tornar després a la seua autocaravana, amb la qual estan recorrent Europa. Venien de Jerez de la Frontera -"tenim una botella de xerès al cotxe", riu la dona- i es disposaven a tornar l’endemà a la seua casa a Bucarest a través d’Eslovènia.

La gradual tornada de visitants estrangers, alhora que reanima una economia local, alimenta l’ansietat dels residents que s’han començat a acostumar a una ciutat espaiosa i descontaminada, i que temen una recrudescència del turisme de masses.

Dilluns passat, una cadena humana d’unes mil persones va unir al final de la tarda dos districtes de Venècia, en una protesta contra dos obres que els veïns temen comprometin encara més la ja difícil residència en una ciutat cara i abans assetjada pel turisme de masses.

Les agrupacions Area Ex-Gasometri, Itàlia Nostra, No Nav i d’altres van convocar a la manifestació contra la construcció d’un nou embarcador per a naus turístiques en Fondamente Nuove, passeig lagunar davant l’illa cementiri de San Michele, com també el pla d’una empresa privada de construir un hotel o apartaments de luxe als antics Gasòmetres, una zona anteriorment pública.

"El problema és que si construeixen aquest moll comencen a arribar turistes també aquí", diu Andrea Zorzi, un dels organitzadors i membre del comitè d’Area Ex-Gasometri.

"Ara és una zona densament habitada, viuen persones normals, en canvi on arriben els turistes tot això desapareix", lamenta.