SEGRE

POLÍTICA ECONÒMICA

Els líders europeus busquen un acord després d'una nova retallada dels ajuts directes

El fons de recuperació passaria a tenir 390.000 milions en subvencions i estaria condicionat a complir certes reformes || Els països 'frugals' mantenen les reticències davant les demandes del sud

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir minuts abans d’entrar en la reunió.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir minuts abans d’entrar en la reunió.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els líders de la Unió Europea provaven ahir a la nit al tancament d’aquesta edició d’assolir un acord per al fons de recuperació després de la pandèmia i el pressupost comunitari, en el quart dia de la cimera de mandataris celebrada a Brussel·les. L’última proposta la va fer el president del Consell Europeu, Charles Michel, i reduïa els ajuts directes a 390.000 milions d’euros, davant un document incial de mig bilió, mentre que 360.000 milions correspondrien a crèdits.

D’aquesta forma, mantenia l’import total que havia plantejat la Comissió Europea, els 750.000 milions, però amb un repartiment molt diferent, ja que reduïa un 22% la part més important, els ajuts directes que no s’han de tornar. La retallada en el volum de subvencions ha estat des de l’inici una de les principals demandes dels quatre països denominats frugals (Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca), al costat de Finlàndia, davant les demandes dels països del sud, encapçalats per Espanya i Itàlia. A més, per accedir a aquests ajuts, caldria emprendre certes polítiques a favor, per exemple, de la retallada del dèficit.

Els líders de la UE van mostrar ahir cert “optimisme” de cara a aconseguir un acord

L’Instrument per a la Recuperació i la Resiliència, pilar fonamental del fons que servirà per finançar les reformes i inversions que proposin els països i que interessa molt a Espanya, augmentaria la seua dotació fins als 672.500 milions, davant dels 560.000 milions plantejats per la Comissió.

L’última proposta de Michel augmenta els descomptes que reben els països frugals en la seua contribució al pressupost comunitari per aportar molt més del que reben.

Això repercutirà en 1.069 milions anuals per a aquests quatre països. Aquests plantejaments han de ser aprovats per majoria qualificada en el Consell (almenys 15 estats membres que representin el 65% de tota la població de la UE).

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, un dels líders més crítics amb els països frugals per aspirar a rebaixar els ajuts i tenir-hi poder de bloqueig, va assegurar que confiava que les “tergiversacions” quedessin enrere i s’avancés cap a un acord “vital”.

En aquest mateix sentit es van pronunciar la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, assegurant que existien “esperances” per al pacte. Amb tot, les negociacions es mantenien molt difícils i s’augurava una nova matinada d’ofertes i contraofertes.

Aquest missatge va arribar hores després de la tercera reunió dels líders polítics en la qual es van viure els episodis de més tensió, amb els països del nord (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria i Finlàndia) demanant més retallades i la resta de socis acusant-los d’“instrumentalitzar” i “bloquejar” la negociació al llarg de la cimera.

Sánchez confia en un pacte bo per a mercats i ciutadans El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va confiar a l’arribar a la quarta jornada de negociació a Brussel·les en què els líders de la Unió Europea aconseguirien finalment tancar un acord d’“envergadura” sobre el pla de recuperació post-Covid, perquè, segons ell, “caurà molt bé” tant als mercats com a la ciutadania. “Hem de donar una resposta que doni certesa, que doni tranquil·litat, assossec i serenitat tant a empreses i treballadors com al conjunt de la ciutadania per poder afrontar amb totes les garanties de la pandèmia”, va defensar.

tracking