x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El TSJC inhabilita un any i vuit mesos els membres de la Mesa del Parlament del 2017 i absol Boya

  • ACN
19/10/2020 a les 13:15

També hauran de pagar una multa de 30.000 euros per desobediència al Constitucional

© A judici l'exmesa del Parlament

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els exmembres de la Mesa del Parlament presidida per Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, amb l'exdiputada de la CUP Mireia Boya el dia del judici.

JORDI PLAY/ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a 20 mesos d'inhabilitació els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó i les lleidatanes Anna Simó i Ramona Barrufet per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) en haver tramitat l'any 2017 iniciatives parlamentàries a favor de la independència i de l'1-O vetades pel tribunal. Hauran de pagar una multa de 30.000 euros cadascun (sentència en PDF).

En canvi, l'altra jutjada, l'exdiputada lleidatana de la CUP Mireia Boya, ha estat absolta ja que no va ser advertida nominalment pel TC, com si van ser-ho la resta de processats, i no ostentava una posició d'intervenció en els fets compatible amb el delicte de desobediència.

La fiscalia demanava justament aquestes mateixes penes, i també per a Boya. L'Advocacia de l'Estat sol·licitava el mateix excepte per a Boya, per a qui rebaixava la inhabilitació a 16 mesos. Per la seva banda, l'acusació popular de Vox demanava inicialment 12 anys de presó per grup criminal, 20 anys d'inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d'euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L'altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, serà jutjat pel Tribunal Suprem en ser aforat com a diputat al Congrés de Diputats.

En la sentència, de 166 pàgines, els tres magistrats de la sala civil i penal del TSJC declaren provat, per unanimitat, que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Tribunal Constitucional en permetre la tramitació d'iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del propi TC.

Resolucions desobedients

La primera d'aquestes resolucions és la d'inici del procés constituent del 9 de novembre del 2015, que va ser suspesa pel TC dos dies després advertint a la Mesa i al Govern que tenien el deure d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa que "suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". La declaració va ser anul·lada completament el 2 de desembre següent.

El 20 de gener del 2016 es va proposar crear una comissió d'estudi sobre el procés constituent, que es va constituir el 28 de gener. L'1 de febrer el govern espanyol va recórrer contra la seva constitució i el TC va admetre a tràmit el recurs el 16 de febrer següent, però no la va suspendre "per respecte a l'autonomia parlamentària" i sempre que els debats es dirigissin a la reforma de la Constitució i no a la seva ruptura. El 19 de juliol el TC va donar la raó a l'Advocacia de l'Estat però tampoc va anul·lar la comissió, que just aquell dia va aprovar les seves conclusions.

De fet, el TSJC considera que aquestes conclusions van suposar un "clar i palmari incompliment, evident per a qualsevol, d'allò decidit pel TC" en la sentència del desembre del 2015. La votació de les conclusions en el ple de 27 de juliol no es va fer a través de la Mesa, sinó que va ser una modificació de l'ordre del dia introduïda en el mateix plenari, sense que els acusats s'hi oposessin. Un recurs del govern espanyol al TC va suspendre la resolució que aprovava les conclusions l'1 d'agost. El 6 d'octubre següent el TC va anul·lar la resolució.

Just el dia abans la Mesa va admetre a tràmit dues propostes de resolució de JxSí i la CUP en el debat de política general que propugnaven un referèndum d'independència vinculant i la creació de la república catalana. Es van incloure a l'ordre del dia de l'endemà, amb l'oposició dels grups unionistes, i es van aprovar per majoria.

L'Advocacia de l'Estat creu que haurien d'haver paralitzat i no haver admès a tràmit totes les propostes contràries a la Constitució i recorda que van tenir "múltiples advertències i requeriments personals" del Tribunal Constitucional per fer-ho i, en canvi, van "votar sistemàticament" a favor d'aquestes iniciatives. El lletrat major del Parlament va advertir per escrit que les resolucions incomplien els pronunciaments del TC. De fet, el TC va suspendre aquestes resolucions el 13 de desembre i el 14 de febrer del 2017 les va anul·lar, tornant a advertir als tres acusats que formaven part de la Mesa en aquell moment, Corominas, Simó i Barrufet, de possibles conseqüències penals si desobeïen el TC.

El TSJC també considera que la Mesa va desobeir el TC el novembre del 2016 quan va admetre a tràmit la proposta de pressupostos de la Generalitat pel 2017. En concret, hi havia una disposició addicional que obligava el Govern a "habilitar les partides per a garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per a afrontar el procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria". Els acusats hi van votar a favor tot i els advertiments del TC i dels lletrats del Parlament, diu el TSJC. El març del 2017 es van aprovar definitivament els pressupostos amb una addicional que recollia la mateixa partida, i el TC la va suspendre a l'abril i anul·lar al juliol, cosa que va notificar al Govern però no a la Mesa del Parlament.

Finalment, i amb Lluís Guinó substituint Corominas a la Mesa, el 31 de juliol del 2017 es va registrar la proposta de llei de referèndum d'autodeterminació per a l'1 d'octubre. El 28 d'agost es va registrar la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república.

"Davant l'aparent inacció de la Mesa", diu el TSJC, just abans del ple del 6 i 7 de setembre del 2017, Corominas, com a president de JxSí, i Boya, com a presidenta del grup parlamentari de la CUP, van instar la Mesa a admetre a tràmit amb urgència extraordinària aquestes dues anomenades 'lleis de desconnexió', però després van demanar tramitar-les per la via de lectura única amb exempció de tràmits. Les proposicions van ser admeses a tràmit per la Mesa, però el secretari general de la cambra va impedir que es publiquessin al Butlletí Oficial del Parlament. No obstant, la presidenta d'aleshores, Carme Forcadell, Guinó, Simó i Barrufet "van decidir realitzar pel seu compte una publicació facsímil" de les proposicions, que no consten en la col·lecció oficial del Butlletí, però a les quals van assignar la numeració correlativa corresponent perquè els diputats les tinguessin amb "la major aparença d'oficialitat possible".

Les dues proposicions de llei es van tramitar de forma urgent, la majoria independentista de la Mesa va rebutjar les peticions de reconsideració que va fer l'oposició, i es van poder votar mitjançant una modificació de l'ordre del dia tot i els advertiments dels lletrats de la cambra. També es van publicar en edicions no oficials del Butlletí del Parlament.

Tant la tramitació parlamentària com les dues lleis van ser impugnades davant del TC, que les va suspendre el 7 de setembre i anul·lar el 19 de setembre, en el cas de les tramitacions, i suspendre el 7 i el 12 de setembre i anul·lar el 17 d'octubre i el 8 de novembre en el cas de les lleis.

Una evolució similar va patir la resolució que aprovava la candidatura a la Sindicatura Electoral de Catalunya per supervisar el referèndum de l'1-O.

El TSC també considera que els membres de la Mesa d'aleshores, Guinó, Simó i Barrufet van desobeir el TC en admetre la compareixença del president de la Generalitat Carles Puigdemont el 9 d'octubre per valorar els resultats del referèndum. Aquest acord d'admissió també va ser suspès l'endemà i anul·lat pel TC mesos després. A més, la demanda interposada pels membres sobiranistes de la Mesa davant del Tribunal Europeu de Drets Humans va ser inadmesa a tràmit. Tot i la suspensió del TC, Puigdemont va comparèixer al ple del dia 10 i va declarar la independència durant uns segons, per després deixar-la en suspens.

Finalment, el 27 d'octubre la Mesa va admetre a tràmit dues resolucions sobre la declaració d'independència i el procés constituent que també van ser anul·lades posteriorment pel TC.

Argumentació

En el seu argumentari, els magistrats desestimen totes les qüestions prèvies de les defenses, com la suposada parcialitat del tribunal. També descarten que la inviolabilitat parlamentària hagi estat vulnerada i que el procés judicial sigui una persecució política. A més, es basen en totes les interlocutòries, providències i sentències del TC per demostrar que els membres independentistes de la Mesa van desoir els advertiments de l'alt tribunal.

Els magistrats recorden que el delicte de desobediència és un delicte especial impropi, que només pot cometre aquelles autoritats o funcionaris públics que pugui controlar els fets que suposin la desobediència, o sigui que puguin fer complir, o com a mínim impedir o obstaculitzar el compliment, el que s'ordena en la resolució judicial desobeïda. Aquesta resolució ha d'anar dirigida als suposats desobedients o almenys ells han de ser els competents per fer-la complir.

Per això, absolen a Boya i condemnen els que van ser membres de la Mesa, encara que la seva participació fos desigual. A més, Corominas, Simó, Barrufet i Guinó hauran de pagar cadascú una desena part de les costes del procés judicial, incloses les de l'acusació particular, exercida per l'Advocacia de l'Estat, però no pas les de l'acusació popular de Vox.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre