ECONOMIA
Santander, CaixaBank i Bankia rebran 1.350 milions de l'Estat pel Castor
Quantitat que les tres entitats van desemborsar per facilitar el tancament del magatzem submarí de gas Castor i que el Govern es va comprometre a tornar en 30 anys
La plataforma marítima de Castor, davant la costa de Vinaròs.
El Tribunal Suprem ha reconegut el dret del Banco Santander, CaixaBank i Bankia a ser indemnitzats per l’Estat amb 1.350 milions d’euros, quantia que les tres entitats van desemborsar per facilitar el tancament del magatzem submarí de gas Castor i que el Govern es va comprometre a tornar en 30 anys.
En la seua sentència, coneguda aquest dijous, l’alt tribunal estima parcialment el recurs dels bancs, que l’abril de 2018 van presentar davant de l’Executiu una "reclamació de responsabilitat de l’Estat legislador" en la que li van instar, sense èxit, a la devolució dels diners aportats.
Les entitats van formular l’esmentada reclamació després que el Tribunal Constitucional declarés nul diversos articles del real decret-llei que va permetre a Escal UGS, empresa controlada per ACS, cobrar una indemnització per la paralització del magatzem de gas, en la seua qualitat de concessionària inicial de les instal·lacions.
Segons l’opinió dels bancs, tal decisió no havia d’ocasionar cap pèrdua a qui ha finançat als poders públics per facilitar una mesura d’interès general.
Si no fos així, argumentaven, el poder públic es beneficiaria de la inconstitucionalitat a costa de les entitats.
Tanmateix, el Consell de Ministres va desestimar, mitjançant silenci, la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat, motiu pel que Banco Santander, CaixaBank i Bankia van recórrer davant del Suprem.
EL RECURS DELS BANCS
Els bancs recordaven en el seu recurs que la declaració d’inconstitucionalitat del reial decret els havia suposat "no només que siguin desatesos els pagaments corresponents des de la publicació de la sentència, sinó que s’han vist obligats a la devolució de les quantitats que ja havien percebut".
Als seus arguments es va oposar l’Advocacia de l’Estat, que va defensar davant de la sala que no "es donen els pressupostos per declarar la responsabilitat de l’Estat" i va demanar que es desestimés la demanda.
Al seu parer, els bancs no haurien d’haver actuat contra l’Administració, sinó que abans haurien d’haver sol·licitat ser rescabalats per Enagás, com a administradora de les instal·lacions que els va transmetre el dret de cobrament a càrrec del sistema gasista per un termini de 30 anys.
De la mateixa manera, insistia que tant Santander, com CaixaBank i Bankia van subscriure "voluntàriament" el contracte.
UN DANY "INDUBTABLE"
Ara la sala Contenciosa Administrativa creu que "és indubtable que s’ha generat el dany", no només perquè les tres entitats no van poder fer efectiu el seu dret a cobrament, sinó perquè a més van haver de tornar les quantitats rebudes anteriorment al fallo del Constitucional.
Sobre el reial decret, assegura que recollia un "pacte a tres bandes entre l’Estat, amb competència per regular el sistema gasista; Escal, com a concessionària originària la renúncia de la qual generava un dret de rescabalament per la inversió realitzada; i Enagás, que accepta ser administrador de les instal·lacions (...) i assumeix la important obligació de pagar a Escal la indemnització fixada".
Per tant, cap de les parts "no podia posar objeccions a la norma", ja que Escal "es rescabalava dels danys i perjudicis, d’elevada quantia i a plena satisfacció," mentre que Enagás "si bé se li obligava a pagar la indemnització, adquiria un dret de cobrament certament garantit pel sistema gasista".
No obstant això, en el moment en què es va pronunciar el Constitucional, els bancs eren ja "els legítims titulars del dret de cobrament", raó per la qual el Suprem els considera com a perjudicats.
La sentència afegeix que el mateix dia que Enagás va adquirir la seua condició d’administradora, Santander, CaixaBank i Bankia van fer "aquest important pagament", passant a formar part del "pacte" al qual havia arribat l’Administració, després d’abonar "les instal·lacions que passaven a titularitat pública i en termini més que peremptori".
Per això els magistrats concedeixen la responsabilitat patrimonial de l’Estat, doncs "una altra alternativa seria acceptar la perniciosa possibilitat" de generar una "zona d’immunitat" per als poders públics.
LA INDEMNITZACIÓ
En matèria d’indemnització, la sala indica que els 1.350 milions d’euros es repartiran de la següent forma: el 50,9 %, per al Banco Santander; el 34 %, per a CaixaBank, i el 15 %, per a Bankia.
La decisió d’hibernar el magatzem Castor -situat davant les costes de Vinaròs (Castelló)- es va prendre el 2014, després dels sismes registrats a la zona en setembre de 2013.
El 2017, el Govern, llavors del PP, va decidir no reobrir les instal·lacions davant del risc de nous terratrèmols després de rebre un informe encarregat al MIT i a la Universitat d’Harvard.
