Artur Mas: «Tant de bo puguem obtenir la clau que ara té la CUP»

Per què va triar el PDeCAT i no va marxar a la nova Junts?

Hauria preferit no triar, sempre he treballat per la unitat del sobiranisme. Quan es va trencar, després de 30 anys a Convergència (CDC) i fundar el PDeCAT el 2016, em vaig quedar on era per coherència.

Per què un votant de l’antic espai convergent hauria de votar PDeCAT i no Junts?

El primer motiu és el bon govern, és una tradició que no podem perdre i tenim gent preparada. El segon és el projecte de país. Volem un país productiu, on la gent es guanyi la vida i que reparteixi de forma correcta la riquesa prèviament creada, o bé un país de subsidis i mediocritat? També podem aportar equilibri entre Junts i ERC, que fins ara han mostrat més disputes que unitat. També voldria, i no per despit, que la clau de la majoria parlamentària no la tingui la CUP com fins ara. Tant de bo l’aconsegueixi el PDeCAT, a Catalunya li aniria molt millor.

Com hem arribat al fet que l’antiga CDC siguin ara 4 partits?

És incomprensible, no me’n sento responsable. Quan la militància va passar de CDC al PDeCAT, hi havia Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn... Tots defensàvem el dret a decidir, el final de la repressió i la independència. Imagino que va ser per la incapacitat d’entendre’s enmig d’una repressió molt dura.

Quan va renunciar a la presidència, va proposar Puigdemont. En perspectiva, va ser bona decisió?

Continuaré defensant-la, mai no entraré en disputa amb ell. Si fas el màxim sacrifici en política, que és anar-te’n; i més de la presidència de la Generalitat, després d’invertir 10 anys a aconseguir-la, no ho fas per barallar-te amb els que venen, sinó perquè el projecte avanci. Participo en campanya amb un perfil baix, no vull que les meues aparicions s’interpretin com una confrontació, sobretot amb Junts.

És el primer cop que el PDeCAT es presenta sol a eleccions, i els sondejos el deixen sense escons.

Ja ho veurem. Tota la meua vida política m’he enfrontat a les enquestes. El 2003 vaticinaven una gran derrota que no va ser, mentre que el 2012 ens donaven majoria absoluta i vam perdre 12 diputats. L’important és que hi hagi majoria de Junts, ERC i PDeCAT. Parlo de tres, perquè no crec que la CUP sigui fonamentalment sobiranista: ha vetat dos presidents sobiranistes: a mi i a Jordi Turull.

I què fer si són frontissa?

El projecte sobiranista ha de dir la veritat a la gent, sense miratges, i a partir d’allà buscar un mínim comú, el full de ruta del futur.

El PDeCAT es proclama hereu de CDC, i una herència cal agafar-la sencera o deixar-la.

Tota obra humana té actius i passius. Al fundar el PDeCAT vam voler maximitzar els actius i girar full del passiu. El més gran va ser la confessió del president Pujol. Ell ho era tot en aquest projecte, que va quedar ferit juntament amb el partit. Com a actius, hi ha la transformació del país que ara ataca l’Estat: immersió lingüística, TV3, Mossos... I hi ha convergents en altres partits. Puigdemont ho era, i el vaig proposar com a president perquè era de CDC.

Canviaria res del que va fer?

No hi havia alternativa a les retallades, van ser una exigència europea amb l’Estat com a corretja de transmissió. En el projecte sobiranista, se’m va obligar a conduir-lo amb una pressa per part dels meus socis parlamentaris que s’ha demostrat que no era bona. Els mateixos que apressaven ara demanen calma. M’hauria d’haver quadrat, a aquesta velocitat anàvem a xocar amb l’Estat i la falta d’aliats internacionals.

Artur Mas: “Fa vint anys que demanem les mateixes infraestructures” El número u de la candidatura del PDeCAT per Lleida, Marc Solsona, va afirmar ahir a les Borges Blanques que “no pot ser que reivindiquem les mateixes infraestructures que fa vint anys” i va reclamar una discriminació positiva per beneficiar les comarques de Lleida.