Els presos de l'1-O, en llibertat sense renunciar a l'amnistia i el referèndum

Els nou dirigents independentistes empresonats per l'1-O van quedar ahir en llibertat al fer-se efectius els indults aprovats dimarts pel Consell de Ministres. Tots van abandonar la presó sense renunciar a res i van reclamar una llei d'amnistia per acabar amb la “repressió” i culminar el procés d'independència.

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van sortir ahir en llibertat de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses al fer-se efectius els indults aprovats dimarts pel Govern espanyol. A primera hora del matí, el BOE va publicar els reials decrets de concessió d’aquesta mesura de gràcia i, després, el Tribunal Suprem va ordenar l’excarceració d’aquests nou dirigents independentistes, que havia condemnat a penes de presó d’entre 9 i 13 anys per l’1-O.

En tot just una hora i mitja van completar els tràmits als centres penitenciaris, i al voltant de les dotze del migdia ja eren tots en llibertat..

La primera a sortir va ser Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, que va assenyalar que els indults són “una petita victòria”. Sota la pluja, a les portes de Wad-Ras, també va tenir un record per a les seues companyes de presó i va instar a aconseguir “la gran victòria” de l’amnistia i l’autodeterminació.

Seguidament, mentre a Lledoners els presos homes es donaven un bany de masses i provaven d’arribar a l’escenari instal·lat fora d’aquesta presó per fer els parlaments, a Puig de les Basses, Dolors Bassa, que va ser consellera de Treball, advertia que amb els indults “no s’acaba res”. Els set líders de l’1-O que estaven tancats a Lledoners van coincidir que surten en llibertat “amb les conviccions més fortes que mai”.

Oriol Junqueras, president d’ERC, va dir que “la independència és la llibertat” i Jordi Sànchez, exlíder de l’ANC, va avisar que no acceptaran “cap silenci a canvi d’un indult”. Jordi Turull, que va ser conseller de Presidència, va afegir que, a diferència dels indults, el seu compromís amb la independència “no és ni parcial ni revisable”.

D’altra banda, Juan Carlos Campo, ministre de Justícia, va admetre que, a última hora, van augmentar a 6 anys el període en què pot ser revertit l’indult concedit a Junqueras davant els 4 inicials.

En paral·lel, la sessió de control a l’Executiu de Pedro

Sánchez

al Congrés es va convertir en un encreuament de retrets entre la Moncloa i l’oposició. El mateix Sánchez, que tindrà amb el president, Pere Aragonès, la primera reunió dimarts a la tarda, va defensar la “valentia” de la seua decisió, mentre que el líder del PP, Pablo Casado, va exigir-li la dimissió. D’altra banda, Sánchez i Aragonès havien acordat dur a terme una trobada a la Moncloa al llarg del mes de juny per reprendre la negociació entre els seus respectius governs, abans de reprendre els treballs de la taula de diàleg que es va constituir el febrer del 2020 i de la qual només es va poder celebrar una primera i única reunió.

A més, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva hauran de fer front a les quantitats que fixarà el Tribunal de Comptes per la seua “responsabilitat comptable” en la presumpta desviació de fons per a les “ambaixades catalanes” i el Diplocat.

Reprendre el diàleg, l’objectiu

El conflicte català entra en una nova fase que té com a primera fita la reactivació de la taula de diàleg entre Catalunya i Espanya. Però fonts del Govern espanyol van dir ahir que, abans de convocar-la, Esquerra i JxCat han de posar-se d’acord sobre què hi plantejaran. Tot això mentre encara hi ha pendent la reforma del delicte de sedició.