Trobada a dos bandes

El Govern espanyol i la Generalitat reactivaran demà la Comissió Bilateral amb una trobada a Madrid a la qual l’Executiu català anirà per tal de desencallar 56 traspassos pendents a Catalunya i obtenir més recursos per a prestacions socials i infraestructures. No està previst entrar en reivindicacions polítiques com l’amnistia i l’autodeterminació, qüestions que pensa plantejar a la taula de diàleg, prevista per a mitjans de setembre.

En aquesta reunió, la primera que se celebra des del passat 1 d’agost del 2018, quan Quim Torra encara estava al capdavant de la presidència, el Govern també vol incidir en la “gestió descentralitzada” dels fons europeus, un dels temes abordats durant la Conferència de Presidents de divendres, a la qual no va assistir el president, Pere Aragonès. Això no obstant, fonts de l’Executiu central alerten que la Comissió Bilateral no és el fòrum en el qual negociar els fons europeus, un assumpte que precisament es tractarà el mateix dilluns a nivell autonòmic en una comissió sectorial, si bé les fonts admeten que no podran evitar que la Generalitat tregui l’assumpte.

A la trobada es deixaran fora reivindicacions polítiques com l’amnistia o l’autodeterminació

La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, que va substituir al càrrec Miquel Iceta després de la recent remodelació del Govern, liderarà la seua delegació. Per la seua part la catalana serà presidida per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, juntament amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i el conseller d’Economia, Jaume Giró, a més de la delegada de la Generalitat a Madrid, la lleidatana Ester Capella. En els últims dies, les conselleries i els ministeris involucrats han fet una feina prèvia per perfilar els possibles acords en temes socials, econòmics, d’infraestructures, de conflictes de competències i de protecció de la llengua catalana.

Conscient que en una sola reunió serà impossible resoldre totes les qüestions sobre la taula, el Govern català aspira a tancar demà un “calendari de treball” per a la tardor, amb l’objectiu que en els propers mesos es puguin materialitzar els traspassos.

Entre les qüestions prioritàries figuren la regulació catalana de lloguers d’habitatges, el traspàs de recursos de l’Ingrés Mínim Vital o la protecció de la llengua catalana en el projecte de llei estatal de l’audiovisual. A més a més, l’Executiu reclamarà també el “deute de 3.800 milions d’euros” pels “incompliments continuats” de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que preveu inversions de l’Estat en infraestructures a Catalunya, i més recursos per a la xarxa de Rodalies.

Canvi de situació

Des de l’última trobada, la situació política ha canviat. La presidència de la Generalitat ha passat de JxCat a ERC, encara que els dos socis continuen compartint el Govern, i els nou presos de l’1-O han sortit de la presó gràcies a l’indult concedit pel Govern central el mes de juny.

A més, els republicans volen imprimir un pragmatisme en la gestió del Govern i necessita evidenciar que la via de la negociació amb l’Estat va donant els seus fruits, amb avanços almenys en qüestions del dia a dia, davant d’un JxCat que ja ha mostrat el seu escepticisme davant dels acords que es puguin aconseguir amb l’Executiu de Pedro Sánchez.

Crispació entre els partits per la Conferència de Presidents

La Conferència de Presidents celebrada divendres a Salamanca va seguir provocant ahir crítiques i retrets entre els partits pels temes tractats i per l’absència catalana.

El líder del PP, Pablo Casado, va afirmar que el president del Govern, Pedro Sánchez, “pren el pèl” a les comunitats “venent-los” que els cedirà el 55% dels fons de la UE el 2021, quan això “ja ho va anunciar fa deu mesos als Pressupostos Generals de l’Estat”. Per la seua part, el portaveu adjunt del PSOE al Congrés, Felipe Sicilia, va criticar l’actitud de “crispació i bloqueig” dels populars durant la reunió, “en voler provar d’impedir l’arribada d’acords o consensos”.

Per la seua banda, la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, va afirmar que a Catalunya el “separatisme es creu impune” perquè Sánchez “l’hi permet” amb les seues múltiples “concessions”.

D’altra banda, el líder del PSC, Salvador Illa, va criticar l’absència de Pere Aragonès a la reunió, alhora que li va exigir assistir a aquests actes per donar veu a Catalunya i li va demanar proposar que la següent sigui a Barcelona.

Puigneró no confia que la taula de diàleg sobrevisqui els dos anys

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, es va mostrar ahir molt escèptic amb la taula de diàleg entre Govern i Generalitat, prevista per a mitjans de setembre, i va advertir que, si no hi ha “avanços” en la resolució del conflicte català, “és evident” que aquesta “no durarà dos anys” (un marge que van pactar ERC i la CUP).

Així mateix, no va descartar reprendre la via unilateral si l’Estat es tanca en banda a negociar sobre les dos grans reivindicacions de l’independentisme: amnistia i autodeterminació. “Un dels socis del Govern de coalició va decidir que volia fer aquesta aposta per la taula de diàleg.

Nosaltres hem acceptat ser-hi i participar-hi, amb molta desconfiança, vistos els resultats en el passat”, va afirmar Puigneró, principal veu de JxCat al Govern.

La seua reflexió coincideix amb el que va expressar dilluns passat la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, que es va preguntar si “caldrà o no esperar dos anys per veure quin recorregut té aquesta suposada taula de diàleg” vist l’“enduriment” del discurs del PSOE en relació amb Catalunya, unes declaracions que va criticar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, al considerar que “debiliten” la posició de la Generalitat.

En un altre ordre de coses, Puigneró també es va referir a la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat i va assegurar que veu “proper” l’acord amb Aena després de les taules tècniques celebrades al juliol. La decisió sobre l’ampliació s’ha de prendre abans del 30 de setembre, data límit en la qual el Consell de Ministres ha d’aprovar el Document de Regulació Aeroportuària per als propers deu anys