x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Puigdemont demana al Constitucional que consulti Europa sobre les ordres de detenció emeses en contra seu

  • EP
Actualitzada 21/10/2021 a les 12:55

Acusa al tribunal de garanties de "protegir" al Suprem amb "arguments que res tenen que veure amb el jurídic, sinó amb el polític"

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

ACN

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig han sol·licitat al Tribunal Constitucional que estudiï de nou les ordres de detenció que pesen sobre ells i han demanat que, en cas de no fer-ho, elevi consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En un escrit de 47 folis, a què ha tingut accés Europa Press, la defensa dels líders independentistes ha presentat un recurs de súplica contra la interlocutòria de l’òrgan de garanties pel qual s’avala la vigència de les ordres de detenció emeses en contra seu pel Tribunal Suprem. I han requerit que "assenyali dia per a la vista oral".

Els polítics catalans han demanat que s’estimi el recurs "als concrets efectes de declarar vulnerats pel Tribunal Constitucional els drets dels recurrents a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties".

En cas que no estimés directament el recurs de súplica –en la seua condició d’última instància en matèria de garanties constitucionals–, Puigdemont i la resta d’exconsellers han sol·licitat al Constitucional que "remeti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la qüestió prejudicial plantejada".

El passat 5 d’octubre el Ple del Constitucional va desestimar un recurs similar i la sol·licitud de mesures cautelars interessats per aquests excàrrecs del Govern. Així, el tribunal va confirmar la decisió adoptada el març passat de no suspendre preventivament les ordres de detenció en contra seu.

ACUSA EL CONSTITUCIONAL DE "PROTEGIR" EL SUPREM

Els líders independentistes a l’estranger van interposar el primer recurs contra les resolucions de 14 d’octubre i 4 de novembre de 2019 del Suprem, en les que s’acordava emetre ordenis nacionals, europees i internacionals de detenció en contra seu, així com les interlocutòries successives que confirmen aquestes decisions inicials.

Per a Puigdemont i els exconsellers "és evident que la pretensió del Tribunal Constitucional de protegir les parts demandades en la present demanda d’empara sembra més dubtes si cap sobre la seua imparcialitat per conèixer sobre el mateix".

Segons la defensa, la "falta" de raonament per part de l’òrgan de garanties "només" respon al seu "pretès obscurantisme", així com a la seua "predisposició a denegar les pretensions" dels líders independentistes "en empara per arguments que no tenen a veure res amb el jurídic, sinó amb el polític".

Els excàrrecs de la Generalitat han retret al Constitucional que tingui un "interès prevalent" en l’execució d’unes ordres de detenció europees "encara abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideixi sobre la qüestió prejudicial" plantejada pel jutge d’instrucció del Suprem a càrrec de la causa del 'procés', Pablo Llarena.

"I és en aquest punt en el qual el Tribunal Constitucional s’endinsa en un perillós camí: no només la de l’arbitrarietat més absoluta (...) sinó la de l’oberta rebel·lia davant el Dret de la Unió Europea i el desconeixement de la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea", ha assegurat la defensa.

ES BASA EN LA IMMUNITAT D’EURODIPUTAT

En l’escrit redactat aquest dimecres, ha retret al Constitucional que digui que "no és possible" deixar sense efecte de forma cautelar les ordres de detenció del Suprem. Segons el seu parer, això és "palmàriament contrari al principi d’efectivitat del Dret de la Unió" perquè dificulta la tutela judicial cautelar. Per això considera la defensa que "resulta obligat el plantejament d’una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea".

Puigdemont i els exconsellers han insistit que "aquest recurs de súplica és el moment processal oportú per al plantejament d’una qüestió prejudicial sobre la compatibilitat del criteri" utilitzat per tribunal de garanties per denegar les mesures cautelars sol·licitades.

En el marc del recurs, la defensa ha recordat, a més, que "ens trobem davant d’una qüestió, la immunitat parlamentària, que ve regulada pel Dret de la Unió, concretament en l’article 343 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i a l’article 9 del Protocol núm. 7 sobre els Privilegis i les Immunitats de la Unió Europea". Així, ha subratllat que el Constitucional "es troba obligat al plantejament de qüestions prejudicials" quan es donen les circumstàncies previstes a l’esmentat tractat europeu.

Segons el seu parer, "resulta evident" que "la impossibilitat que uns representants de tots els ciutadans de la Unió" puguin circular lliurement per tot el territori "ocasiona uns perjudicis summament greus no només a ells, sinó també als seus electors, així com a l’interès general de la Unió, al que en manera algun pot ser aliè aquest Tribunal Constitucional".

"CONSEQÜÈNCIES GREUS EN ALTRes eSTATS MEMBRES"

La defensa ha assegurat que la decisió de l’òrgan de garanties el posa en una "compromesa situació", ja que "se situa extramurs de l’ordenament jurídic de la Unió Europea", la qual cosa "suposa situar-se en una situació de rebel·lia davant la Constitució mateixa". En aquest sentit, ha destacat que la resolució del Constitucional ha tingut "conseqüències greus en altres Estats membres", amb referència a "la situació que recentment s’ha viscut en un altre Estat membre", encara que no fa menció específica al cas d’Itàlia, on Puigdemont va ser aturat|detingut i posat en llibertat el setembre passat.

Segons ha defensat, tot això suposa "una violació per part del Tribunal Constitucional del principi de cooperació amb les autoritats" d’altres membres de la comunitat de Dret de la Unió Europea.

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre