x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El TSJC sentencia que la Generalitat va discriminar la policia i la guàrdia civil en la vacunació

  • E FE
Actualitzada 03/12/2021 a les 17:35
Vacunació a una agent de la Policia Nacional a Lleida al març

Vacunació a una agent de la Policia Nacional a Lleida al març.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vacunació a una agent de la Policia Nacional a Lleida al març.

MAITE MONNE

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat pel "tracte injustificat i discriminatori" que va tenir amb els policies nacionals i els guàrdies civils durant la vacunació de la covid-19 respecte als Mossos d’Esquadra. En la seua sentència, la sala contenciosa administrativa del TSJC condemna al Govern per la seua "falta total d’iniciativa" per vacunar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i l’acusa d’haver "retardat" la immunització d’aquests policies. L’alt tribunal català condemna a més la Generalitat al pagament de les costes processals, si bé s’estableix una quantia màxima de 4.000 euros per tots els conceptes, inclòs l’IVA.

Amb aquesta sentència, la sala estima íntegrament el recurs presentat l’abril pel Sindicat policial JUPOL i l’Associació de la Guàrdia Civil JUCIL i, de fet, en una interlocutòria del 27 d’abril el TSJC va acordar com a mesura cautelar donar un termini de deu dies a la Generalitat per vacunar aquest col·lectiu, una ordre judicial que el Govern va complir. Aquella mesura cautelar, tanmateix, va portar al Govern i a la llavors consellera de Sanitat, Alba Vergès, a parlar d’"interferències", mentre que el que era en aquell moment secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va asseverar que la vacunació d’aquests policies retardaria la del col·lectiu de 70 anys d’edat.

Per a la sala contenciosa administrativa, la Generalitat "va incórrer en inactivitat respecte de la seua obligació d’assistència sanitària als cossos de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, en la seua tasca de subministrament de les vacunes davant el covid-19." "Aquesta inactivitat", sosté el TSJC en la seua sentència d’avui, va donar lloc a una "diferència de tracte injustificada i discriminatòria respecte d’aquests cossos nacionals en relació amb els cossos policials i d’emergència autonòmics i locals, als quals se’ls van subministrar les vacunes de manera més ràpida i eficient."

En aquest sentit, el TSJC al·lega que la Generalitat no va tenir la "mateixa voluntat i afany en la protecció sanitària dels cossos nacionals respecte dels interns" i, per sustentar aquest argument, la sala es basa en les mateixes dades facilitades al web del departament de Sanitat de Catalunya. Així, la sentència recull el llistat de col·lectius essencials a vacunar elaborat per la pròpia Generalitat, en el qual figuren els Mossos d’Esquadra i les Policies Locals, però no les forces de seguretat de l’Estat, fet que per al TSJC "reforça" la "percepció de la falta de voluntat de donar un tracte equivalent en importància" als diferents cossos.

A més, i seguint les pròpies dades facilitades en el seu dia pel Departament de Sanitat, la sentència entén que les xifres de vacunació de les diferents policies no poden ser "més dispars" en el període comprès entre el 24 de març i el 22 d’abril: "Mentre que els no estatls es mouen en una forquilla de 66,9 a 79,1 %, els estatals tenien un percentatge de 3,6 i 2,8 % el 24 de març i de 9,9 i 6,3 % el 22 d’abril de 2021", diu la sala. També la sentència fa referència al fet que la vacunació en les policies autonòmiques i locals va començar el 10 de febrer, mentre que a les estatals va començar el 12 de març, un mes més tard i, a més, a un "ritme extremadament lent".

Per tot això, el TSJC recrimina en la seua sentència al Govern que la seua actuació davant d’aquesta "greu situació sanitària no va haver de ser passiva respecte de la vacunació de funcionaris públics de serveis crítics. Molt menys fins i tot evasiva o dilatòria". Contra aquesta sentència que condemna a la Generalitat, es pot interposar un recurs de cassació davant de la sala contenciós administrativa en el termini màxim de trenta dies hàbils.

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre