SEGRE

POLÍTICA ECONÒMICA

Brussel·les preveu recaptar 140.000 milions al gravar el benefici extra de les energètiques

Defensa una “contribució solidària” d'aquestes empreses i els diners permetrien als estats ajudar les llars vulnerables || D'altra banda, anuncia límits de preus a les renovables i estalvis obligatoris

Von der Leyen, que ahir va lluir els colors d’Ucraïna, amb Roberta Metsola i Olena Zelenska.

Von der Leyen, que ahir va lluir els colors d’Ucraïna, amb Roberta Metsola i Olena Zelenska.PRESIDENCIA DE UCRANIA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Estalviar llum, limitar ingressos de les elèctriques i reduir els beneficis extraordinaris de les energètiques són les tres mesures temporals i urgents que ahir va presentar la Comissió Europea per afrontar l’escalada de preus de l’energia a la UE. Davant dels eurodiputats, la primera dama d’Ucraïna, Olena Zelenska, convidada d’honor, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va anunciar que aquest nou imposat servirà per recaptar més de 140.000 milions d’euros que es destinaran a alleujar els costos de llars i empreses amb mesures dissenyades pels estats. Va proposar fixar un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris de les empreses productores d’energia que utilitzin combustibles fòssils, a banda de demanar als estats reduir la seua demanda elèctrica un 10%, amb una retallada d’almenys el 5% en les hores de més consum.

El nou impost, que va anomenar “contribució de solidaritat”, s’aplicarà sobre tot benefici l’any 2022 superior al 20% dels guanys mitjans dels últims tres anys, encara que la proposta deixa marge als països perquè adoptin un tipus fins i tot superior.

Von der Leyen també pretén limitar el preu del megawatt hora a 180 euros al mercat marginalista per a les energies amb baixos costos de producció per a la generació elèctrica, com les renovables o la nuclear, ja que en condicions normals obtenien uns ingressos menors.

Aquest paquet de mesures, que els ministres d’Energia de la UE podrien aprovar el dia 30, deixa fora la idea d’establir un límit al preu del gas rus per gasoducte.

D’altra banda, Von der Leyen també va anunciar la creació d’un Banc Europeu d’Hidrogen, que busca reduir la dependència gasística amb l’exterior i per al qual s’invertiran 3.000 milions d’euros.Va reivindicar aquestes mesures com un exercici de solidaritat amb Ucraïna davant la invasió russa, i va dir: “Això no és només una guerra de Rússia contra Ucraïna, és contra la nostra energia, la nostra economia, els nostres valors i el nostre futur.” El president rus, Vladímir Putin, s’enfronta a creixents pressions perquè revisi la seua estratègia a Ucraïna arran de la humiliació que ha suposat la retirada del nord-est d’Ucraïna per a falcons i nacionalistes, que creuen que l’“operació militar especial” pot acabar en desastre. Els experts militars occidentals creuen que l’Exèrcit rus no disposa de prou recursos humans per suportar una guerra de desgast, ara que l’operació llampec s’ha estancat. Mentrestant, en un gest destinat a aixecar l’ànim tant de les tropes com de la població, el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, va participar ahir en una cerimònia en la qual la bandera d’Ucraïna va ser hissada a Izium, localitat crucial estratègicament per a les tropes russes, i va felicitar els soldats que havien pres part en l’alliberament.Tanmateix, malgrat l’èxit de la contraofensiva de Kíiv, el Kremlin va assegurar que les garanties de seguretat que reclama Ucraïna com a pas previ a la recerca d’una solució negociada al conflicte suposen “una amenaça” per a la seguretat de Rússia.Putin examinarà aquesta setmana la solidesa de la seua aliança amb la Xina, ja que el president del gegant asiàtic, Xi Jinping, va viatjar ahir a l’Uzbekistan per reunir-se amb el seu homòleg rus.

És la primera vegada que Xi surt del seu país des del 2020, quan va esclatar la pandèmia.D’altra banda, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va assenyalar que “seria ingenu pensar que estem a prop de la possibilitat d’un acord de pau”. En un altre ordre de coses, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va viatjar ahir a Kíiv al costat de la primera dama del país, Olena Zelenska, que ahir va estar al Parlament Europeu.

Picabaralla entre Sánchez i el PP per les elèctriques

El president del Govern central, Pedro Sánchez, i el PP van tornar a protagonitzar ahir una nova picabaralla al Congrés per les mesures preses arran de la crisi energètica. Sánchez va acusar els populars de defensar el “programa de les energètiques”. Per la seua part, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, li va respondre que només està centrat en la “resistència” a la Moncloa i el va acusar d’estar allunyat de la gent. D’altra banda, el PP va veure amb bons ulls el nou impost europeu als beneficis de les elèctriques, encara que havia votat en contra de la iniciativa del Govern de coalició al Congrés, que va titllar de “nyap”.

Von der Leyen, que ahir va lluir els colors d’Ucraïna, amb Roberta Metsola i Olena Zelenska.

Von der Leyen, que ahir va lluir els colors d’Ucraïna, amb Roberta Metsola i Olena Zelenska.PRESIDENCIA DE UCRANIA

tracking