SEGRE

El Parlament escollirà divendres Erra com a presidenta de la cambra després de gairebé un any d'interinatge

És el primer cop des del restabliment de la cambra que el ple elegirà una nova presidència amb la legislatura en curs

La presidenta de Junts, Laura Borràs, arribant a la seu del partit amb Anna Erra.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, arribant a la seu del partit amb Anna Erra.Mariona Puig / ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ja està convocat el ple per a aquest divendres a les 12 hores que escollirà la diputada de Junts Anna Erra com a presidenta del Parlament en substitució de Laura Borràs. S'acabarà així amb gairebé un any d'interinatge després que el 28 de juliol la Mesa suspengués Borràs arran de l'obertura de judici per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). És la primera vegada des del restabliment de la institució el 1980 que el Ple ha d'elegir una nova presidència amb la legislatura en curs i Erra serà la onzena persona en ocupar aquest càrrec. Es preveu que la sessió duri una hora i mitja i acabarà amb la intervenció de la nova presidenta davant l'hemicicle. La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha convocat aquest dimecres la sessió plenària de divendres, que presidirà ella mateixa acompanyada de la resta de membres de la Mesa fins que Erra sigui elegida i ocupi el seu lloc a la mesa del saló de sessions.

El reglament de la cambra estableix que la provisió d'una vacant a la Mesa es fa pel mateix procediment emprat per elegir els membres de la Mesa en la sessió constitutiva. Així, per elegir el nou president cada diputat haurà d'escriure un sol nom en una papereta que haurà de dipositar en una urna. El diputat de Junts Lluís Puig no podrà votar divendres. La votació és a través de vot secret, introduint una papereta en una urna, i això no fa possible que voti telemàticament. Des de fa setmanes el diputat Puig vota telemàticament als plens de la cambra, una fórmula que es va acordar per superar la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la seva delegació de vot. Els diputats seran cridats a votar alfabèticament, començant pel diputat que determini un sorteig previ. Els membres del Govern que són diputats i els membres de la Mesa votaran al final.

Segons l'article 44 apartat 1 del reglament del Parlament, surt escollit qui té majoria absoluta en primera ronda, és a dir, un mínim de 68. Si no s'assoleix aquesta majoria, estableix que s'ha de repetir l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria i surt elegit qui obté més nombre de vots. Es preveu que Erra sigui escollida en segona votació amb els vots dels diputats de Junts i d'ERC i els vots en blanc de la CUP. Els diputats del PSC escriuran el nom de la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, i els diputats dels comuns votaran el seu diputat Joan Carles Gallego.

El reglament de la cambra també estableix que "en cas de paritat, s’ha de repetir l’elecció, i, si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats". Un escenari que no es donarà aquest divendres. Un cop proclamat el resultat de la votació, Erra ocuparà el seu lloc, es posarà la medalla d'honor del Parlament, un símbol distintiu dels membres de la Mesa que en el cas de la presidència és d'or, i adreçarà les seves primeres paraules als diputats com a presidenta. La Mesa preveu que divendres ja puguin votar dos nous diputats: Antoni Castellà de Junts en substitució de Borràs i Neus Ramonet d'ERC en substitució d'Antoni Flores, que va morir sobtadament fa uns dies. Tant Castellà com Ramonet han de presentar la documentació necessària al Parlament per poder tenir l'acta de diputat.

Les presidències del Parlament

Des de la restitució de la cambra han estat presidents del Parlament Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021) i Laura Borràs, que va ser elegida el 12 de març de 2021. Borràs va ser suspesa de tots els seus drets i deures com a diputada i presidenta el 28 de juliol de 2022 en aplicació, per primera vegada, de l'article 25.4 del Reglament del Parlament, una vegada va ser ferm l'acte d'obertura del judici per la seva gestió a la ILC. Des de la data de la suspensió i fins ara, la vicepresidenta primera, Alba Vergés, ha exercit les funcions de la presidència.

La Junta Electoral Central (JEC) va acordar la retirada de l'escó de Laura Borràs arran de la sentència, no ferma, del TSJC per prevaricació i falsedat documental. El Parlament va presentar davant al Tribunal Suprem un recurs contenciós administratiu en què se sol·licitava també mesures cautelars per suspendre l'aplicació de l'acord de la JEC, les quals van ser desestimades. Aquesta serà la primera vegada des del restabliment del Parlament el 1980 que la cambra ha d'elegir un nou president amb la legislatura en ple funcionament. Per buscar un precedent com l'actual cal remuntar-se al Parlament de la República, quan al juny del 1933 Joan Casanovas va ser elegit president en substitució de Lluís Companys, que va deixar la presidència un any després de ser elegit per ocupar un ministeri del govern espanyol primer i la presidència de la Generalitat republicana posteriorment. També amb aquella primera legislatura en curs, el 1938 Casanovas va ser substituït per Josep Irla al capdavant de la cambra.

tracking