Olga Martín: “El present científic ja és cosa de dones, però cal seguir avançant”

Què porta algú a dedicar-se a la ciència?

En el meu cas vaig començar compaginant la realització de la tesi doctoral amb el treball al servei de la indústria alimentària. Això em va donar una visió pràctica de la recerca que m’ha dut a treballar en aspectes aplicats de la ciència, en el sentit de buscar les millors solucions als problemes tecnològics de processat i conservació dels aliments. Hi ha també una recerca menys focalitzada en les aplicacions, que ajuda a entendre les bases físiques, químiques, biològiques o socials de la realitat i que, al final, proporciona el marc conceptual que ens permet a avançar. Sigui amb més aplicació pràctica o menys, tot descobriment representa per ell mateix un estímul molt fort, un gaudi intel·lectual que dona lloc a moltes de les vocacions en aquest món professional, que no és ni el més còmode ni el més ben pagat del mercat.

I el mite de l’investigador asocial tancat a la seva torre d’ivori?

Un mite. Poques professions estan tan internacionalitzades com la científica, on ens relacionem de forma permanent en xarxa amb col·legues de tot el món. Hi ha poques disciplines on la introversió ajudi a ser entre els millors. La ciència, avui dia, és un intercanvi constant de dades, idees i opinions entre persones repartides per tot el món. Això forma part també dels atractius d’aquesta feina.

Un món de jerarquies i abusos, també?

No es pot dir que el món científic sigui aliè als abusos, i menys pel que afecta a les dones. Són prou coneguts els casos de dones apartades injustament de la història perquè els seus col·legues homes els han manllevat els descobriments, o les vexacions personals i els abusos de tot tipus que moltes han hagut de patir. Afortunadament, avui dia les coses han canviat molt. Les víctimes ja no callen i les institucions tenen protocols per protegir-les.

Existeix el sostre de vidre?

A les institucions públiques no es pot dir que hi hagi vetos tàctics per a la progressió de les dones fins als llocs més rellevants, però segueixen existint dificultats socials que no són fàcils ni ràpides de superar, com la maternitat i la major implicació de les dones en les cures familiars, en general, i dels fills, en particular. Els homes segueixen tenint el camí més fàcil, i per això, quan ja fa anys que les dones són majoria entre l’estudiantat universitari, els homes són encara majoria als màxims nivells acadèmics.

Quin futur tenen les investigadores a la UdL?

L’anàlisi objectiva de les dades ens mostra que ja avui la major part de la recerca publicada per la nostra universitat és fruit de la feina de les dones, que són majoria a la franja predoctoral o postdoctoral jove. El present ja és cosa de dones, i més ho serà el futur perquè la societat està avançant envers un repartiment més equilibrat d’activitats entre homes i dones.