x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El llegat que ens han deixat les pandèmies al llarg de la història

  • SINC
Actualitzada 30/09/2020 a les 12:05

A més de mort i devastació, les crisis sanitàries han deixat petjades culturals, des de final d’imperis i esfondraments econòmics a avenços científics i tecnològics

Les pandèmies al llarg de la història

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Les pandèmies al llarg de la història

No ha sigut la primera pandèmia d’aquest segle. Ni serà la darrera. L’any 2009 la grip porcina va deixar prop de 300.000 morts en tot el món. Abans, el brots de SARS, la grip aviar i l’ebola ja havien demostrat les vulnerabilitats de les societats modernes. Des de la grip porcina, molts països europeus es van armar de mascaretes i tenien preparats plans d’emergència per rebre pacients als hospitals. Aquella crisi sanitària del 2009 no va afectar les economies, per la qual cosa segons Sylvie Briand, directora de Malalties Epidemiològiques i Pandèmiques de l’OMS, els països van relaxar les mesures, pensant que per a les properes ja estarien preparats.

Avui veiem com les malalties infeccioses no només modifiquen els nostres organismes. Canvien els nostres hàbits culturals i socials, com saludar-nos entre nosaltres, i també han fet caure, al llarg de la història, imperis i sistemes econòmics. Cada pandèmia ha portat silenciosament noves formes de veure el món, canvis estructurals i innovació.

La medicina, que fins a la pesta negra era més filosòfica que pràctica, va haver d’adaptar-se a la capacitació i l’evidència científica i una regulació més estricta. Va ser una època, després del 1347, d’auge del coneixement mèdic que fins aleshores es basava en idees de mil anys enrere sense cap evidència experimental. Cada pandèmia portava millores en higiene. A mitjans del segle XIX, els metges passaven de disseccionar cadàvers a donar a llum sense rentar-se les mans. Després d’analitzar el perquè de tantes morts durant els parts, un metge austríac va plantejar mesures estrictes d’higiene, que va reduir considerablement la mort.

Però les pandèmies també han canviat l’orografia i comoditat de les nostres ciutats. Després que el metge anglès John Snow descobrís que el còlera es transmetia a través de l’aigua contaminada, les ciutats es van afanyar a implementar sistemes de clavegueram, eliminació diària d’escombraries i van ampliar avingudes i carrers.

La Covid-19 ens portarà lliçons, innovacions i descobriments. Potser afavoreix el naixement d’una nova ciència més global. I qui sap si provocarà canvis socials permanents. Els historiadors de la ciència del futur ens ho explicaran.

  • Declivi de l’imperi romà - Segons un estudi de la Universitat d’Oklahoma, la pesta Antonina, dels anys 165 al 180, agreujada per les fluctuacions climàtiques, van provocar el declivi de l’imperi romà.
  • El final del feudalisme - Per al microbiòleg Joahua S. Loomis, l’expansió de la pesta a Europa l’any 1347 va produir una reducció tan dràstica de la població que va enfonsar l’economia. Va significar el final del feudalisme.
  • Una nova forma de saludar-se - Després de la febre groga a Filadèlfia, les persones van canviar la forma de saludar-se. Donar la mà va desaparèixer i fins i tot es considerava un gest ofensiu.
  • Prohibit escopir - L’any 1890, per combatre la transmissió de la tuberculosi, el departament de Salut de Nova York va prohibir escopir pel carrer, una costum llavors més que habitual.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre