x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Què és l'Agricultura de Precisió?

  • REDACCIÓ XXII
Actualitzada 02/12/2020 a les 16:28

El Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió, GRAP, investiga com aconseguir una agricultura més productiva i més sostenible utilitzant tècniques i tecnologies de l’Agricultura de Precisió

Les dades, el futur de l'agricultura

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Les dades, el futur de l'agricultura

Si quedava algun dubte que vivim en una societat plenament digital, la pandèmia de la Covid-19 ens ho ha acabat de confirmar. Cada dia es generen moltíssimes dades digitals. Moltes són conscients, com quan fem fotos amb el mòbil o creem documents a l’ordinador. D’altres les generem de forma inconscient, perquè en la nostra vida quotidiana fem servir sistemes digitals que ho enregistren. També fem servir comunicacions digitals per compartir o guardar dades, i les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, per consumir informació. L’agricultura i la producció agrària, en general, no són pas una excepció. Generen quantitats ingents de dades i també en consumeixen en la mateixa mesura.

Què és la digitalització?
Moltes d’aquestes dades ja neixen digitals però n’hi ha d’altres que no, i abans de poder-les fer servir requereixen un pas previ: la digitalització. Es poden digitalitzar dades en format paper (documents de text, taules de números, fotografies), enregistraments de so i de vídeo en cintes magnètiques, i en altres formats diversos. Tanmateix, l’evolució tecnològica també ha permès disposar d’equips capaços d’obtenir dades que abans era impensable mesurar i, a més, directament en format digital. Parlem de càmeres digitals embarcades en satèl·lits, avionetes i en drons que permeten quantificar el vigor de les plantes, el seu estat hídric o la seva salut. Parlem de sistemes basats en satèl·lits que ens diuen on som, quins punts del camp hem observat i com conduir el tractor ben recte. Parlem de sensors que permeten generar models 3D dels cultius i del terreny. Parlem de sensors que informen de com estan treballant els equips i de quina és la quantitat de cada recurs que s’aplica al camp. Parlem de dispositius que enregistren la quantitat de pinso que menja cada animal, l’aigua que veu i com evoluciona el seu pes. I de tantes altres tecnologies que els nostres avis no podien ni imaginar. La digitalització també inclou les comunicacions com la fibra òptica i les comunicacions sense fils. En agricultura això té una complicació addicional i és que cal recollir dades i portar la informació fins on es fa agricultura, al bell mig de la natura. Per això és tan important el desplegament de la fibra òptica i de la xarxa 5G al món rural.

 

Per aconseguir recollir i analitzar totes les dades
caldrà un desplegament de fibra òptica i de xarxa 5g

 

Per què i per a què, la digitalització?
El fet de viure en un món digital fa que tot hagi de ser digital. D’aquí els plans de digitalització que contínuament s’estan proposant per als diferents sectors. Al sector primari hi ha àrees molt tecnificades i digitals, però encara hi ha molts àmbits en els quals la digitalització tot just comença. Tanmateix, si és important generar i obtenir dades digitals, també és important entendre el potencial de fer servir de forma eficaç aquestes dades. El primer que cal fer és extreure informació útil de les dades, convertir-la en coneixement i emprar aquest coneixement per prendre decisions més documentades. I això és, precisament, el que pretén l’Agricultura de Precisió.

L’Agricultura de Precisió
La Societat Internacional de l’Agricultura de Precisió (ISPA) la defineix com una estratègia de gestió que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per recolzar les decisions de maneig d’acord amb la variabilitat estimada, i així millorar l’eficiència en l’ús de recursos, la productivitat, la qualitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la producció agrícola. L’AP va començar a desenvolupar-se a finals dels anys 80 però no va ser fins el 2010 que es va crear l’ISPA, que el 2019 va consensuar-ne una definició oficial Al GRAP hi treballem des del 2002, fet que ens ha permès participar activament en el procés d’elaboració de la definició d’AP, així com també en la seva traducció oficial al català, castellà, basc i gallèc.

Com comencem?
Aconseguir que tots els agricultors i ramaders digitalitzin les seves dades i les explotin juntament amb d’altres per aconseguir ser més productius i més sostenibles no és una tasca senzilla. Cal formació, recerca, escoltar les necessitats del sector, que l’Administració hi posi els mitjans, les infraestructures i la motivació i cal que tothom hi posi la seva part, fins i tot els consumidors, que hauran de valorar els productes més sostenibles davant dels que no ho són tant.

És per tot això que diverses institucions i entitats lleidatanes treballen conjuntament per posar en marxa els mecanismes necessaris per facilitar la transició digital del món agrari i, sobretot, la transició cap a una agricultura més eficient i sostenible. Així, la Universitat de Lleida i Agrotecnio conjuntament amb l’IRTA i el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya hi aportaran la recerca i la transferència, juntament amb el Parc Científic i Tecnològic i EureCAT; la formació es farà des de la Universitat i des de les Escoles de Capacitació Agrària; administracions com el Departament d’Agricultura, la Diputació de Lleida i la Paeria hi posen els mitjans; la Fira de Lleida, la Cambra de Comerç, la FCAP i en un futur proper totes les agrupacions i representants del sector també hi hauran d’estar involucrades per aconseguir tirar endavant aquest repte.

 

Metodologia de l’Agricultura de Precisió

Què és lAgricultura de Precisió?

El fet de disposar de dades digitalitzades permet, entre moltes altres coses, conèixer l’estat dels cultius i la interacció amb el seu entorn. A més, com que es fan servir sistemes de posicionament, també és possible saber si l’estat del cultiu és uniforme en tot el camp o bé si existeixen diferències entre zones. Si és possible monitorar aquest estat en diversos moments al llarg de la campanya, no només es podrà analitzar la variabilitat espacial sinó també la temporal. El GRAP treballa amb imatges captades des de satèl·lits, avionetes i drons utilitzant tècniques de teledetecció i també fa servir sensors propers per obtenir dades dels sòls o dels cultius. Altres dades les generen directament els equips agrícoles, com les dades de collita en recol·lectores de gra.

Totes aquestes dades obtingudes en una primera fase cal que siguin analitzades i processades per extreure’n informació. En AP, la manera més habitual de mostrar la informació és utilitzant mapes digitals.

Els mapes mostren el que passa i on, però també cal saber el perquè. Per això, en aquesta segona etapa cal incloure el coneixement agronòmic i, sobretot, cal conèixer i, per tant, trepitjar els camps. No es pot fer Agricultura de Precisió només des d’una oficina! A més de tècniques d’anàlisi tradicionals, en aquesta etapa també es fan servir tècniques com la Geoestadística, el Big Data i la Intel·ligència Artificial, entre d’altres. A la Universitat de Lleida, a banda del GRAP, també hi ha grups de l’Escola Politècnica Superior que fan recerca en aquests àmbits més recents. En una tercera etapa caldrà prendre decisions de maneig. Per exemple, té sentit aplicar una dosi de fertilitzant uniforme a tot el camp si hi ha zones que produeixen més i altres que produeixen menys? Té sentit aplicar la mateixa quantitat de fitosanitaris amb polvorització foliar si hi ha rogles d’arbres de diferents mides? Té sentit aplicar herbicides en zones lliures de males herbes? I, analitzant-ho des d’un punt de vista més empresarial, té sentit treballar zones del camp poc productives?

En AP, és habitual acabar dividint els camps i les plantacions en zones de maneig diferenciades. Així, es passa de la unitat de maneig tradicional, el camp, a una escala més petita que permet gestionar millor la variabilitat existent. 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre