Denuncien el mal estat de les muralles d’Isona

El Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà i el grup municipal Fem Poble- Acord Municipal van denunciar ahir a través d’un comunicat l’“estat d’abandó” que segons la seua opinió presenta la muralla romana d’Isona (segle I aC), una construcció catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). També van assegurar que no “ens consta la previsió de cap tipus d’intervenció”. També van detallar que “considerem que és una part del nostre patrimoni que no podem deixar que es perdi. És necessària l’elaboració d’un projecte per protegir i donar a conèixer aquest monument i convertir-lo en visitable amb l’adequació i la conservació del seu entorn”.

Els experts consideren que la ciutat d’Aeso, actual Isona, es va fundar al segle I aC sobre un assentament ibèric. En aquella mateixa època es van construir les muralles, part de les quals ha perdurat fins a l’actualitat. El tram conservat és de 55 metres, amb una torre en un extrem, cosa que la converteix en “un element arquitectònic únic d’aquestes característiques a les comarques de muntanya”, segons el Centre i la formació política municipal, que també van recordar que, en les excavacions del 1987, la muralla ja va haver de ser apuntalada, i reconstruïda el 1992. “Des d’aquesta data, no hi ha hagut cap altra intervenció rellevant”, van assegurar. La zona és coneguda popularment pels veïns com a Torreta, per la font que naix al peu de la torre. Tant aquesta com el seu entorn van entrar en un “estat d’abandó que ha perdurat fins als nostres dies”, la qual cosa “posa en perill aquestes importants restes”.

L’entitat assegura que es tracta d’“un element arquitectònic únic a les comarques de muntanya”

El Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà és molt actiu en la reclamació de la conservació del patrimoni local. Una de les últimes intervencions va ser la de sol·licitar al bisbat d’Urgell el tancament temporal de l’església de Sant Romà d’Abella per restaurar-la, ja que arquitectes consultats per l’entitat van confirmar que una part de la teulada d’aquest edifici del segle XVII es troba en molt mal estat, la qual cosa suposa un perill per a la seua estructura i per als feligresos.