El canvi climàtic produeix pèrdues anuals de 550 milions d'euros a la producció agrícola, segons COAG

El sis per cent del valor de la producció agrícola espanyola, més de 550 milions d’euros, es perd cada any a Espanya a conseqüència del canvi climàtic, segons un informe elaborat per l’organització agrària COAG, que adverteix que un increment mitjà de les temperatures de 2 graus centígrads d’aquí a 2050 incrementaria de forma exponencial l’import de la "factura climàtica" i pot posar en risc la viabilitat de cultius com la vinya, l’oli d’oliva o el cereal.

L’estudi 'Empieza la cuenta atrás. Impactos del cambio climático en la agricultura española' ha estat realitzat pel responsable del departament de riscos agraris de COAG, Pablo Resco, que ha presentat aquest dilluns els resultats més rellevants dels seus anys d’investigació a partir de literatura científica sobre els efectes en el camp espanyol de l’escalfament del planeta.

En concret, estima que en aquest escenari d’augment tèrmic mitjà la superfície de vinya d’alta qualitat es reduiria un 20 per cent; el rendiment del blat en el centre i sud de la Península un 15 per cent i en el cas de l’oliverar, només la varietat picual podria mantenir els rendiments en secà a les zones interiors de cultiu.

D’altra banda, calcula en un 11 per cent la disminució dels recursos hídrics si s'arriba als 2ºC d’escalfament i això, així mateix contribuirà a elevar la incidència de plagues i malalties, la qual cosa pot arribar a augmentar fins en un 60 per cent les pèrdues actuals en el cas del cultiu del blat. L’informe avisa així mateix que les deveses d’alzines podrien fins i tot arribar a desaparèixer a grans zones de la meitat sud peninsular.

L’estudi presentat per COAG precisa que es podria arribar a perdre més un 10 per cent de la superfície més apta per als vins de qualitat a tot Espanya i un 80 per cent de la superfície de varietats d’olivera com a hojiblanca o camamilla a Andalusia; també podria arriba baixar entorn del 8% els rendiments del blat a Espanya.

A més, a l’escenari d’increment de 2°C els danys podrien ser molt greus i podrien perillar les deveses d’alzina en la part occidental d’Andalusia o Extremadura; podria arribar a descendir més d’un 15 per cent el rendiment de cereals com el blat en algunes regions; la superfície de vinya d’alta qualitat podria reduir-se en un 20 per cent; i en el cas de l’oliverar, únicament la varietat picual podria mantenir els rendiments en secà a les zones interiors de cultiu.

No obstant, a partir d’un escalfament de 2,5°C, fins i tot el rendiment d’aquesta varietat es ressentiria de forma important sense aportacions d’aigua; a més, les deveses d’alzina podrien arribar a desaparèixer a grans zones de la meitat sud. L’informe reflecteix que dècades d’augment d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fan ja visibles els efectes del canvi climàtic i assegura que el sector agroalimentari, un dels més importants a Espanya seria "dels més perjudicats, per la seua elevada dependència del clima."

D’altra banda, afegeix que les pèrdues més grans estaran associades a l’increment de l’estrès hídric dels cultius per l’augment de l’evapotranspiració, l’augment de les temperatures i el descens de les precipitacions. De fet, aquest descens aniria acompanyat d’una freqüència més gran de sequeres, fins 5 i 10 vegades més alta si se superen els 1,5 o 2°C. A més, les pluges serien més intenses, la qual cosa generaria erosió, i es concentrarien en èpoques com la tardor, per la qual cosa l’aigua seria menys aprofitable pels cultius.

Durant la presentació, el responsable d’Acció Sindical de COAG, Andoni García, ha subratllat que entendre les conseqüències dels riscos climàtics és la base per desenvolupar estratègies de prevenció del canvi climàtic i protecció del món agrícola, a base de finançament i polítiques regionals, nacionals i comunitàries.

"Prendre acció avui de forma urgent amb l’objectiu de mantenir l’escalfament per sota dels 1.5ºC, és més eficient i menys costós. La prevenció del canvi climàtic, per tant, no només ens ajudarà a protegir la nostra agricultura i economia, sinó que també farà que un etern estiu no assequi la nostra gastronomia, tradicions, cultura i identitat", ha manifestat.

Per la seua part, l’autor de l’estudi Pablo Resco ha insistit que encara que existeixen mesures d’adaptació que podrien esmorteir part de l’impacte, aquestes tenen una capacitat limitada que podria veure’s sobrepassada si no hi ha una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a nivell global i a tots els sectors.

Finalment, ha pronosticat que el sector de les assegurances agràries, a la que ha definit com "una de les peces claus" de la política agrària a Espanya, podria tenir "dificultats" per oferir una cobertura assequible per l’increment del risc. Així ha dit que aquest aspecte ha quedat evidenciat a les dos últimes campanyes "davant de la magnitud" dels fenòmens climàtics adversos i extrems que han afectat l’agricultura.