Produir porc a Lleida és més barat que a Alemanya i a Holanda

Lleida és una potència en la producció de porcí i és la més competitiva en costos dels grans productors de la Unió Europea. Malgrat que suporta uns preus més elevats dels pinsos, ja que ha d’importar bona part de les matèries primeres, els costos laborals són clarament inferiors. Així es desprèn d’un estudi publicat per la conselleria d’Acció Climàtica que analitza els costos de Dinamarca, França, Alemanya, Holanda, Espanya i els Estats Units. En el cas de les dades d’Espanya les assimila a Catalunya, sector que està liderat per Lleida.

Pel que fa al porcí local, els costos de producció es van situar el 2022, últim exercici analitzat, en els 2,09 euros per quilo canal, dos cèntims per sota del sector holandès, però clarament inferior als 2,26, que hi havien de dedicar els productors alemanys. Per sota del sector català i espanyol se situen França (1,97 euros per quilo) i Dinamarca (1,88). L’informe també es fixa en el cas dels Estats Units, que és el país més competitiu en costos amb 1,85 euros. De fet, aquesta diferència fa molt difícil al sector local poder competir en certs mercats internacionals amb el porcí nord-americà.A l’hora d’analitzar els costos, Catalunya i Espanya són els que suporten els preus més elevats en el cas dels pinsos. El 2022, la inversió en pinso per poder aconseguir un quilo de carn de porc en canal era d’1,49 euros, tres cèntims més que a Alemanya i catorze per sobre del rebut per als productors holandesos. L’estudi situa en 1,33 euros la despesa als Estats Units, per sobre dels 1,31 euros de França, que compta amb un sector cerealístic potent, i dels 1,22 de Dinamarca.

L’informe d’Acció Climàtica reflecteix que Dinamarca, França i els EUA produeixen més barat

Allà on Catalunya i Espanya tornen a ser competitives és en el cost de mà d’obra, de tot just onze cèntims, idèntic al nord-americà, però clarament per sota dels 13 d’Holanda i França, dels 15 d’Alemanya i dels 16 de Dinamarca. En el total dels costos fixos, també guanya el sector local, amb 32 cèntims d’euro per quilo, igual que EUA i molt lluny dels 48 d’Alemanya.L’informe de la conselleria d’Acció Climàtica destaca a més que l’estabilitat era la clau en aquests costos fixos els últims anys, però s’han incrementat sensiblement el 2021 i en especial el 2022, “arrossegats bàsicament per l’increment de les matèries primeres i dels costos dels subministraments”.