Experts debaten a Lleida sobre la gestió sostenible de males herbes

Lleida s’ha convertit en l’epicentre mundial de la malherbologia, ja que des d’ahir i fins divendres vinent el Palau de Congresos de la Llotja acull la vintena edició del Simposi de la Societat Europea de Malherbologia (EWR, per les sigles en anglès), l’esdeveniment més important a nivell europeu sobre aquesta branca de la sanitat vegetal i que per primera vegada fa parada a Espanya. El congrés, que porta per lema Joint Approaches for Sustainable Weed Management (enfocaments conjunts per a una gestió sostenible de les males herbes) i que s’ha organitzat en col·laboració amb la Universitat de Lleida i Agrotecnio Centre, va arrancar ahir i compta amb la presència de més de tres-cents experts procedents de més de quaranta països.

En la sessió inaugural i les diferents xarrades tècniques que es van portar a terme durant la primera jornada, es va posar el focus en la importància de la investigació transdisciplinària per aconseguir un equilibri entre l’ús d’herbicides i altres elements químics per erradicar les males herbes dels cultius, on cal buscar fórmules perquè aquests siguin més sostenibles, segurs i evitin la creixent selecció de resistències, i la seua integració a través de mètodes més agronòmics, com poden ser el canvi de sembres, la rotació de cultius o la utilització de cobertes vegetals. A més, també es va posar sobre la taula la situació actual, en què la gran dependència dels herbicides ha provocat que moltes plantes s’hi hagin fet resistents.

En aquest sentit, segons va explicar Jordi Recasens, catedràtic de Botànica Agrícola i Malherbologia de la UdL i part de l’organització del simposi, “fins divendres s’analitzaran també estudis portats a terme sobre els avenços en el control mecànic de males herbes amb ajuda de noves tecnologies, com la creació de mapes d’alta precisió a través de drons per identificar les herbes que estan presents als camps i poder aplicar els tractaments de forma precisa”.

Així mateix, sobre espècies amb resistència als herbicides a la província de Lleida, Recasens va posar com a exemple el cas d’una espècie invasora anomenada Amaranthus Palmeri, una mala herba procedent d’Amèrica del Nord, que afecta principalment els cultius de panís i que és resistent als herbicides més utilitzats. Per aquest motiu va insistir en la importància d’invertir en investigació. Durant l’esdeveniment també es realitzaran activitats culturals i excursions pel territori.