Contractacions en origen per afrontar la falta de mà d’obra
Projecte pilot a Gàmbia amb 39 treballadors que estaran ocupats tres mesos
Un grup dels treballadors procedents de Gàmbia que han estat contractats en origen. - E.M.M.
El treball al camp s’està enfrontant any rere any a problemes per cobrir les necessitats de mà d’obra. La situació ha provocat que tant des del sector agrari com des d’administracions locals, com la Paeria, es plantegi la necessitat de donar sortida laboral a persones que avui són al territori però no tenen la documentació en regla per poder treballar. És a dir, acabar amb els llimbs en els quals viuen milers d’immigrants.
Les contractacions en origen s’han plantejat com una solució i enguany arribaran des de Colòmbia uns 2.100 treballadors a través de Unió de Pagesos. Són 500 més que fa un any.
Paral·lelament, Afrucat ha apostat per posar en pràctica acords que el Govern central ha tancat amb diversos països africans, en aquest cas Gàmbia. Ha contractat en origen un total de 39 homes que treballaran tres mesos a Lleida, des de finals de juny, en una empresa del Segrià, en la qual desenvoluparan diferents tasques, des de la recollida de fruita i treball en hivernacles a la poda d’arbres. L’empresa que els contracta s’ha fet càrrec, entre altres punts, del cost del transport del personal i també els ofereix allotjament.
Per a aquest col·lectiu és una oferta de treball especialment interessant. Manel Simon explica que en aquests tres mesos a Lleida, ingressen el que en tot un any al seu país. Així, no és estrany que fins a 10.000 gambians s’interessessin per participar en la selecció per poder viatjar a les finques de Ponent. “Hi havia diverses empreses interessades a participar en el programa pilot, però vam tenir poc temps per treballar”, apunta el director de la patronal catalana de la fruita.
El programa requeria que les autoritats del país africà havien de preveure fins al triple de treballadors necessaris per poder fer una selecció prèvia a les contractacions, una selecció que ha estat coordinada també per l’ambaixada. Els agricultors gambians, amb experiència al camp, tenien preferència i més possibilitats de ser elegits.
Dels resultats d’aquest projecte pot dependre que en pròximes campanyes es multipliqui aquest tipus de contractes.
El sector se sent criminalitzat per Inspecció de Treball
Els agricultors de Lleida se senten tractats com a presumptes delinqüents per part d’Inspecció de Treball quan el seu personal arriba a finques acompanyats per agents de la Guàrdia Civil per comprovar la situació dels treballadors. Així ho han denunciat fa tot just uns dies representants d’Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Asaja i Revolta Pagesa en un acte poc habitual amb una sola veu i davant la subdelegació del Govern central, on van presentar les seues demandes. Defensen que les infraccions al sector són mínimes i, després d’avalar la màxima de qui la fa la paga, demanen també normes clares, inspeccions realistes i que no es tracti de “la caça al pagès”.
Fins a 35.000 persones, en funció de la collita
Cada campanya de la fruita és diferent per múltiples factors, però el principal és el volum de producte disponible. D’aquí la dificultat de la gestió d’aspectes com el laboral. Aquest any s’estima que podran arribar a caldre 35.000 persones per a totes les tasques relacionades amb la fruita, que comencen com a campanya a la primavera amb l’esbandida dels fruiters per després arribar la recollida en camp, l’envasament a les centrals i la seua posterior comercialització.
Aquestes són contractacions en campanya, però l’ocupació real que genera és molt superior. Per exemple, es multipliquen les necessitats de transport per a una exportació als països del centre i el nord d’Europa, on Lleida té un dels seus grans mercats per a les seues nectarines i préssecs, a més de l’estatal.
