El llop torna a Catalunya i els pagesos exigeixen mesures de control immediates: "no són flors i violes"
El sector agrícola adverteix que aquesta espècie protegida s'afegeix als problemes causats pel senglar, el cabirol i l'os, i reclama protocols clars de gestió

La camada de llops que ha aparegut a l'Alt Empordà.
La primera llopada detectada a Catalunya en un segle ha generat preocupació entre el sector agrícola català. Després que el dimecres passat es confirmés oficialment aquesta reproducció històrica, els representants dels pagesos han alertat que la recuperació d'aquesta espècie "no són flors i violes" i han fet una crida urgent perquè s'estableixin mesures de control efectives abans que l'animal es converteixi en una plaga. Tant Unió de Pagesos com el Gremi de la Pagesia consideren insuficients les indemnitzacions previstes en cas d'atacs al bestiar.
"De la mateixa manera que celebren aquesta reproducció, el que cal fer és anar per feina i no esperar que hi hagi danys als ramats", ha declarat Xavier Frigola, coordinador d'Unió de Pagesos a l'Alt Empordà. El sector lamenta que l'administració només contempli compensacions econòmiques quan el llop ataqui el bestiar, sense establir un protocol preventiu. Per la seva banda, Josep Vall-llosera, membre del Gremi de la Pagesia, ha advertit sobre les possibles conseqüències a llarg termini: "Si s'implementa el llop hem d'estar preparats i tenir protocols, perquè si d'aquí a 10 anys s'han multiplicat, què farem".
Des del Gremi de la Pagesia qüestionen la narrativa oficial sobre la recuperació natural de l'espècie i consideren que s'ha produït "per la porta del darrere", manifestant el seu desacord amb el que qualifiquen com una reintroducció. Vall-llosera ha recordat que els agricultors ja pateixen els problemes que genera la fauna salvatge existent a Catalunya, com senglars, cabirols, conills i ossos.
Demanda d'una densitat màxima d'exemplars
Una de les principals reivindicacions del sector és l'establiment d'una densitat màxima d'exemplars de llop al territori català. Els pagesos temen que, sense aquest límit, pugui succeir el mateix que amb altres espècies que han proliferat excessivament. "Cal estar preparats i tenir clara la quantitat màxima que pot haver-hi a Catalunya", ha insistit Vall-llosera, que ha afegit: "Si d'aquí deu anys s'han reproduït com l'os, què farem".
Els professionals del camp també han destacat les complicacions pràctiques que comporta protegir-se d'aquest predador. Una solució habitual és utilitzar gossos mastins per vigilar els ramats, però adverteixen que aquesta pràctica pot ser incompatible amb l'accés dels ciutadans als espais naturals, ja que aquests gossos poden ser agressius amb els desconeguts.
Falta de coordinació entre departaments
Els representants del sector agrari han criticat durament la "falta de coordinació" entre el Departament de Territori i el d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Segons Frigola, aquesta desconnexió pot provocar que des del mateix Govern es tinguin percepcions contradictòries sobre la recuperació del llop a Catalunya.
El canvi d'estatus del llop, que passa d'espècie "extinta com a reproductora" a "espècie reproductora i, per tant, protegida i amenaçada", implica l'obligació de redactar i aprovar un pla de recuperació, tal com estableix la normativa europea. La Generalitat ha anunciat que totes les mesures futures es coordinaran a través de la Taula del Llop i els departaments implicats: Interior i Seguretat Pública, Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Els pagesos també han reclamat tenir representació en aquesta taula de treball per poder participar activament en les decisions que afectaran directament la seva activitat i mitjans de vida.