Fernando Valladares, investigador del CSIC i biòleg: «Ens hem de plantejar si necessitem tants tractors»

Afirma que produïm el doble del menjar que necessitem a nivell global. Per què?

Deixem en risc de malnutrició moltes persones i d’altres moren de gana. Hi ha menjar que es produeix de forma molt cara per a l’exportació, i produccions que deixen sense aigua o recursos altres persones. A més, aquesta escala de producció té efectes ambientals, com el canvi climàtic i la contaminació, que també maten i provoquen problemes de salut.

Algun grup d’aliments destaca en aquesta sobreproducció?

Es malgasten i es produeixen en excés molts vegetals, com hortalisses i llegums. Molta fruita també queda sense recollir perquè no és rendible posar-la al mercat. Però la ramaderia té un impacte ambiental més elevat, sobre tot el boví, tant en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com en consum d’aigua i requisits d’espai. No hi ha planeta per a 8.000 milions de carnívors, però consumim més carn a mesura que creix l’economia perquè la tecnologia abarateix els costos directes i immediats. Si tinguéssim en compte els indirectes, ningú no la podria pagar.

El problema és la quantitat o el mètode de producció?

Primer, cal ajustar la quantitat al que necessitem de veritat, perquè el sistema econòmic mai no en tindrà prou. No hi ha tecnologia innòcua, però unes són pitjors que d’altres, i algunes poden ajudar molt a fer les coses bé. Tanmateix, la tecnologia només és un mitjà, hem de tenir molt clar per a què la volem utilitzar.

Però una empresa sempre buscarà el màxim benefici econòmic... Què cal fer?

Qüestionar profundament el sistema en el qual ens hem criat. Cal engegar més i millors plans d’educació, cultura i conscienciació. En paral·lel, caldria trobar incentius perquè les empreses no es vegin amenaçades, no són ONG. No obstant, algunes obtenen beneficis obscens perquè recorren al comú: l’aire, l’aigua o la biodiversitat. Haurien de pagar-se el seu propi lloguer.

Parla del canvi climàtic, que a Lleida coneixem bé perquè ja voregem els 45 graus en onades de calor. Quin escenari ens espera si no hi ha canvis?

Estem sobrepassant el primer nivell de seguretat que ens vam proposar fa una dècada, el d’un grau i mig d’escalfament global [respecte a l’època preindustrial], i al ritme que anem també superarem els dos graus. Són paraules majors. Països veïns com França ja estan preparant-se per als quatre graus, un escenari bastant possible a mitjans o finals de segle perquè les emissions continuen creixent. Seria un clima molt insegur, més de la meitat de la superfície habitada per humans deixaria de ser-ho.

Tindrem estius amb 50 graus a Lleida?

Sí. Les onades de calor són més freqüents, més intenses i trenquen més rècords de temperatura, ja voldríem les de fa 20 anys. L’ésser humà és molt bo adaptant-se, però hi ha límits. Una temperatura de 50 graus coagula les proteïnes, estem jugant amb foc. A més, les temperatures de l’aigua en les nostres latituds són tan importants o més. L’atmosfera cada vegada té més aigua en forma de vapor i la pluja és cada vegada més catastròfica, però també patim sequeres.

A Lleida som referents en el sector agroalimentari. Com es pot modernitzar per adaptar-se al canvi climàtic?

La gran majoria dels tractors són de gasoil, i ja es poden electrificar. Això no resol el problema, però el redueix en bona mesura. També hem de plantejar-nos si realment necessitem tant tractor. Hi ha molt camp que no necessita treball, però el treballem perquè és el que hem après a fer, traient una estructura que ens fa més dependents de fertilitzants i plaguicides. El camp es torna vulnerable i necessita aquests verins perquè amb tota la maquinària i tecnologia entrem en una dinàmica per produir molt i ràpid.

Aleshores, sobren treballadors al camp?

Si produïm de forma regenerativa, amb un tracte més afectuós amb el sòl, es requerirà una mà d’obra menys esclavitzada que utilitzarà les màquines que facin falta, molt precises i amb una tecnologia més neta. Produirem menys, però de millor qualitat. Els agricultors i ramaders no es quedaran sense feina, però requerirà més precisió. En canvi, ara tenim una mà d’obra esclavitzada que no podem pagar, i per això treballem amb immigrants amb salaris molt millorables. En el sistema que hem creat, els beneficis són molt grans per a alguns, però els productors són molt vulnerables.