Pagesos de Lleida conreen 820 hectàrees de soja alta en proteïnes

El cultiu de la soja no transgènica és una alternativa de producció per als cerealistes de Lleida i en especial varietats altes en proteïna. Tot tenint en compte que Europa amb prou feines produeix el 8% de la seua demanda interna i ha de recórrer a les importacions, principalment transgènica, dels EUA, l’Argentina i el Brasil. Així va quedar de manifest ahir en el Breakfast4inno, els encontres d’innovació organitzats per Agrotecnio i el Parc Agrobiotech de Lleida, amb la col·laboració de la diputació de Lleida. L’any passat, agricultors de Lleida van conrear 820 hectàrees de soja no transgènica alta en proteïna per a l’empresa Elian Barcelona. Compta amb una fàbrica a Barcelona en la qual treballa amb tota mena de soja. Però entre finals del 2027 i començaments del 2028 tindrà una segona planta en la qual treballarà només amb soja alta en proteïna. Aquest any preveu triplicar les mil hectàrees de producció a la Vall de l’Ebre, fonamentalment a Lleida, i arribar a comptar amb entre 10.000 i 15.000 el 2030. El director comercial de la futura planta, Richard Petro, va explicar que aquesta producció servirà per elaborar productes concentrats en pols o texturitzat amb nivells de proteïna entre un 65 i 70% i fins i tot superior.

El director del grup de Biotecnologia Vegetal aplicada d’Agrotecnio i professor agregat de la Universitat de Lleida, Daniel Plaza Bonilla, va explicar que aquests productes alts en proteïnes es poden dirigir a alimentació humana, com pot ser l’enriquiment d’aliments, i també animal prèmium, com mascotes. Pot ser un cultiu de primera collita, però també conformar una segona collita en camps on s’hagi conreat, per exemple, ordi. El seu cultiu no presenta grans diferències sobre el panís i, per exemple, requereix la mateixa maquinària sense necessitat d’inversions addicionals. La seua principal limitació és que sol ser menys competitiva davant les males herbes que el panís, encara que una rotació amb aquest cereal dona millors oportunitats de lluita contra aquest problema, va dir. Entre altres aspectes, va destacar que aquestes varietats altes en proteïnes representen un canvi en els treballs de millora genètica. Mentre que tradicionalment s’ha incidit en la recerca de millores de productivitat, en aquest cas es busca la major concentració de proteïna. La llavor és més cara que la d’una soja tradicional, però la producció també troba un plus en el preu que cobra el pagès.