MEDI AMBIENT DEJECCIONS RAMADERES
Ramaders impulsen les primeres plantes de Lleida per reduir els nitrats dels purins
Almenys sis en tramitació o en projecte amb tecnologia que s’aplica des de fa més d’una dècada al nord d’Europa || En explotacions amb escassetat de cultius pròxims on utilitzar-los com a adob
Una planta de desnitrificació de purins instal·lada a Calldetenes.
Una tecnologia inèdita a Lleida per evitar que els purins contaminin les aigües subterrànies comença a obrir-se camí. Ramaders de les comarques del pla impulsen la construcció a les granges de plantes de desnitrificació, que redueixen la càrrega de nitrats en les dejeccions en més del 60%. Actualment hi ha almenys mitja dotzena d’aquestes instal·lacions en projecte o en tramitació, segons fonts municipals i del sector.
Encara que no s’havia aplicat fins ara a Lleida, aquesta tecnologia es fa servir des de fa més d’una dècada al nord d’Europa i la Generalitat la reconeix com un mitjà vàlid per gestionar els purins. Tanmateix, els ramaders lleidatans no l’havien adoptat fins ara, en part perquè la inversió necessària per instal·lar aquestes plantes oscil·la entre 250.000 i 400.000 euros, en funció del volum de dejeccions. Com a contrapartida, el cost de tractar cada metre cúbic és d’1,35 euros, inferior al d’altres sistemes.
Les traves en la gestió de purins porten els ramaders a adoptar per primer cop aquesta tecnologia
Diferents factors fan que els ramaders adoptin ara la desnitrificació. En primer lloc, les creixents restriccions que la Generalitat imposa a la construcció i ampliació de granges als 125 municipis de Lleida declarats zona vulnerable a la contaminació per nitrats.
Així mateix, les finques on aplicar purins s’han reduït des que, el 2016, Agricultura va descobrir que nombrosos plans de gestió de dejeccions fins llavors considerats vàlids compartien parcel·les amb altres explotacions. Això afectava el 15% d’aquests plans, que ocultaven abocaments excessius a les finques compartides.
D’altra banda, molts desconfien del futur de les grans plantes. Malgrat la reobertura de la de Miralcamp i els projectes per posar en marxa la d’Alcarràs i les dos de Juneda, la viabilitat depèn del preu del gas i de les retribucions que l’Estat fixa per decret.
Finalment, el fet que les granges tendeixin a una mida i capacitat cada vegada major els permet assumir inversions més abundants en tractament.
La desnitrificació s’aplica en granges on escassegen finques disponibles als voltants on aplicar purins. Una vegada reduïda la càrrega de nitrats, es pot aplicar una quantitat major sense incomplir la normativa ni contaminar aqüífers. Un dels projectes més avançats és el de la firma ramadera Matges Dolcet per a una granja de 7.000 verres a Alcarràs. El promotor, Abert Matges, va explicar que l’objectiu és “gestionar els purins dins de l’explotació sense dependre de ningú”.
L’enginyer al capdavant del projecte, Francesc Miret de l’empresa CGR, defensa que és el sistema “més econòmic a llarg termini”.
