El canal que renaix després d'un segle

Fa 104 anys l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya va arribar a Alcarràs. En aquest municipi del Segrià, els agricultors van estrenar a mitjans de la dècada dels seixanta del segle passat una de les primeres basses internes de regulació gestionada per la mateixa comunitat local. Precisament, aquesta fita es va celebrar el dia 7 passat amb una jornada dedicada a analitzar l’enorme avenç que va suposar regar.

L’Aragó i Catalunya, uns dels regs centenaris de Lleida juntament amb el de l’Urgell i Pinyana, té més de 130 comunitats de regants i proveeix un total de 104.850 hectàrees. El 60% es troben a Aragó i el 40% a Catalunya. És un exemple de col·laboració entre els dos territoris, segons va constatar la mateixa presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Maria Dolores Pascual, en aquesta commemoració.

Lleida, Almenar, Almacelles, Alguaire, Alfarràs, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona a Catalunya

El 1906 es va inaugurar aquesta infraestructura que, segons el seu impulsor, l’enginyer i polític Joaquín Costa, “es va fer per poder eradicar la gana de la zona”. De fet, “gràcies a l’aigua va ser possible conrear blat i fer pa”, va explicar l’actual president del canal, José Luis Pérez. El reg de cultius va ser pràcticament l’única finalitat d’aquesta infraestructura fins a la dècada dels cinquanta. A partir de llavors es va estendre també la ramaderia amb centenars de granges. Als anys 60 va començar la proliferació de fruiters i, ja als anys 90, aquest regadiu va ser pioner al reconvertir el reg a manta en aspersió. Alhora, en la seua àrea d’influència van començar aparèixer fàbriques agroalimentàries. En l’actualitat, segons Pérez, hi ha 15.000 explotacions agropecuàries a l’àrea regable i altres tants treballadors autònoms. El 80% de la fruita que es produeix es destina a l’exportació, igual que el 50% de la carn que es produeix a la zona i més del 40 per cent del farratge (alfals) que es conrea.

Segons Pérez, els reptes per al futur són la construcció de canonades paral·leles a les conduccions generals per regar per gravetat i eliminar les estacions de bombatge. La primera de les quals sortirà de la séquia de la Mola, una intervenció que suposarà una inversió de 5 milions d’euros. D’altra banda, el canal també projecta modernitzar 20.000 hectàrees, que seran les últimes a suprimir el sistema a manta, amb plaques solars en els propers deu anys.