A VISTA DE POBLE
Créixer sense 'morir d'èxit'
Lleida busca desestacionalitzar el turisme i divulga atractius com la floració i la brama del cérvol
Imatge d'arxiu d'un grup de turistes visitant la floració dels arbres fruiters a Aitona.
La pandèmia va reforçar Lleida com una destinació turística de naturalesa. El sector busca ara potenciar atractius en zones menys massificades com el Baix Segre i el Pallars Jussà per atreure visitants tot l’any.
Lleida ha reforçat els últims anys la seua posició com a destinació turística per als amants de la naturalesa, però concentra els visitants en temporades curtes i en uns quants municipis que concentren una gran part dels visitants. A fi de poder continuar creixent sense morir d’èxit, el sector aposta per potenciar atractius com la floració dels arbres fruiters al Baix Segre, el turisme gastronòmic o el cultural, per desestacionalitzar l’afluència de turistes i generar alhora noves oportunitats econòmiques per al territori. Arran de la pandèmia de coronavirus, el lleure de natura ha anat guanyant adeptes, arribant al punt que alguns consistoris han instal·lat barreres en els accessos dels entorns naturals a fi d’evitar la massificació i els perills que aquesta comporta. A causa d’aquest fet, el sector turístic lleidatà aposta per diversificar cada vegada més la seua oferta, oferint un producte turístic que inclou experiències que van més enllà dels esports d’aventura o els parcs naturals. Alguns són la brama del cérvol; la museïtzació de les centrals hidroelèctriques; el ferrocarril històric del Tren dels Llacs, o els murals de Penelles.
En la mateixa línia, el Pirineu busca ser una destinació per a tot l’any i cada vegada existeixen més empreses que creen packs turístics per satisfer aquesta demanda. A banda de patrimoni natural i aventures, ofereixen rutes gastronòmiques i arquitectòniques, tradicions i cultura. “La massificació no afavoreix l’experiència del turista”, explica Joan Canut, director de l’hotel Nice de la Seu, que afegeix que “a l’Alt Urgell és ara per ara puntual, però el millor és regular- ho abans que es converteixi en un problema”. En la mateixa línia s’expressa Edu Pérez, del Bar Nou. Opina que “necessitem i vivim del turisme, i apostar per desestacionalitzar- lo afavorirà tot el sector i és una manera de fidelitzar els visitants”. L’auge del turisme en autocaravana i furgonetes camper contribueix també a un flux més continu de visitants, per la qual cosa són molts els municipis que han habilitat els últims anys aparcaments amb serveis per atreure aquest tipus de turista. Ramon Solsona, gerent de la Federació d’Hosteleria de Lleida, afirma que “tenim molt potencial repartit pel territori i cal pensar en clau turística i explorar noves possibilitats”.
Transmetre el potencial
Assenyala com a exemple d’aquesta nova tendència els municipis del Baix Segre, que amb l’espectacle de la floració dels fruiters han creat un reclam turístic i han generat alhora nova activitat econòmica a la zona (vegeu el desglossament). “Hi ha molta gent al món que té interès en tot el que Lleida pot oferir”, explica Solsona, que conclou que “el nostre treball ara és trobar la millor manera de transmetre’l”.
El turisme diversifica l’economia del Baix Segre
La floració atreu al Segrià milers de turistes, que omplen cases rurals i restaurants i propicien la creació de nous negocis. En aquest sentit, municipis com Alcarràs, Aitona, Seròs, Soses i la Granja d’Escarp busquen noves activitats amb què complementar els ingressos de l’agricultura i diversificar així la seua economia. El Segre i l’aiguabarreig amb la Cinca també són un recurs a explotar en el qual municipis com la Granja d’Escarp han centrat esforços. En la mateixa línia, l’embassament d’Utxesa és un altre dels paratges que atreuen turistes i estudiosos durant tot l’any, així com les mines de carbó tancades, que ja són focus d’atenció. Això planteja també noves qüestions, com la necessitat d’adaptar i senyalitzar correctament aquests elements, a fi de guanyar seguretat i millorar l’experiència turística. Val a remarcar que quinze municipis lleidatans copen el quaranta per cent del turisme rural de la província, amb quatre de cada deu establiments de turisme rural, segons un estudi elaborat per la Diputació de Lleida. Aquest canvi de tendència pel que fa al lleure afavoreix també la distribució de visitants al territori, la qual cosa redueix la massificació en altres zones.
