Els regants afronten la campanya amb previsió de restriccions per la sequera

Els regants afronten la pròxima campanya de regs, a mitjans de març, amb previsió de restriccions d'aigua per la sequera. Els pantans del Segre estan al 34% i els de la Ribagorçana, al 37%, fet que no assegura arribar al final de la campanya amb garanties d'aigua. La sequera de l'any passat ha obligat a racionalitzar la gestió i canviar cultius.

A menys d’un mes per a l’inici oficial de la campanya de regs, ja fa mesos que la majoria dels agricultors planifiquen els cultius en previsió de començar amb restriccions. Als pantans del Segre hi ha més aigua que l’any passat (164 hm³ entre Oliana i Rialb, davant els 79 del 2023 per aquestes dates) però de moment el riu segueix en emergència i ja fa més de 20 mesos. A la Noguera Pallaresa (amb embassaments hidroelèctrics però que proveeix unes 20.000 hectàrees del Canal d’Urgell) estan “una mica millor aquest any”, segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), i a la Ribagorçana (amb 393 hm³ davant els 396 del 2023) preocupa Canelles, que a la tardor va registrar mínims històrics i es troba al 23,6%.

La mala campanya de l’any passat per la sequera ha motivat canvis en els cultius: s’han disparat els extensius d’hivern, blat i ordi, ha caigut el panís (que requereix molta més aigua) i alguns fruiters s’han substituït per llenyosos com ametllers i oliveres, més resistents davant de la falta d’aigua. A la zona regable del Canal d’Urgell, on el 2023 es va sacrificar el reg del cereal al canal principal per salvar els fruiters, aquest any s’assignarà a tots els cultius la mateixa dotació d’aigua. Actualment, les reserves donen per a gairebé dos torns de reg, ara anomenats hidros, que equivalen a una mica més de 1.000 metres cúbics d’aigua per hectàrea. Amb dos hidros, els fruiters no s’asseguren la producció, així que els regants hauran de pensar d’on treuen l’aigua: una possibilitat és agafar-la d’altres finques de la mateixa col·lectivitat, la qual cosa dona peu al mercadeig. Alguns diuen que ja ha començat. L’aposta pel cereal d’hivern ha implicat que unes desenes d’agricultors hagin gastat ja almenys un torn de reg i ara els queda poc marge.“Aquest any serà imprevisible, amb fórmules diverses, imaginatives i adaptades a l’escassetat actual d’aigua”, assegura Xavier Díaz, director general del Canal d’Urgell. “El 19% de l’arbratge de l’any passat [al canal principal] no canviarà; hi haurà al voltant d’un 10% de farratges, en lloc del 15% i la resta serà cereal d’hivern, que requereix un o dos regs, o fins i tot cereal de secà, que no es regarà. També hi haurà finques en guaret per deixar l’aigua a les contigües”, afirma. “Només un miracle com el del 2008 permetria plantar cereal d’estiu”, afirma Díaz. El Canal d’Urgell decideix avui en assemblea bona part dels detalls de la pròxima campanya de reg. L’objectiu principal és no tancar, com va ocórrer el 2023.En les properes setmanes haurà de negociar a més el repartiment de les reserves d’Oliana i Rialb amb el veí Segarra-Garrigues, amb unes 12.600 hectàrees regades, a què s’incorporaran unes 500 més en els propers mesos. Des que van començar a regar, el 2009, no han superat els 4.000 metres cúbics d’aigua per hectàrea, davant els 9.000 de la concessió de l’Urgell. Aquest any demanen una proporció del 90 (Ur-gell) a 10 en el repartiment, però ara per ara no hi ha acord. Consultada sobre això, la CHE afirma que si no l’assoleixen “existeixen òrgans col·legiats que abordaran el problema des de l’ordenació dels desembassaments”.

Si Urgell i Segarra-Garrigues no es posen d’acord, la CHE decidirà quines dotacions els assigna

L’Aragó i Catalunya i Pinyana també començaran la campanya amb restriccions, les mateixes que l’any passat. El president de l’Aragó i Catalunya, José Luis Pérez, va indicar que s’aplicaran prorratejos des de l’inici com els de l’any passat, que començaran moderats i es revisaran cada 14 dies fins que finalitzi. El repartiment de cabals s’establirà en la pròxima assemblea el dimarts 27. Pérez va incidir que els pantans de Barasona (a l’Ésera) i Sant Salvador són plens, cosa que no succeeix en els grans embassaments de la Ribagorçana que proveeixen aquesta comunitat, Pinyana i l’Algerri-Balaguer. Va afegir que les reserves de neu són escasses. Per la seua banda, el president de Pinyana, Ramon Piqué, va indicar que “al març s’obriran canals amb cabals assignats, extremant el control i la vigilància en els torns i mantenint cadenats a les séquies per evitar picardies”.

«No hi ha aigua i tocarem a menys hidros»

“Tinc 45 hectàrees de fruiters a la zona del Canal d’Urgell i he modernitzat el reg. Tinc basses de regulació per regar per degoteig però vaig començar les obres pel meu compte ja fa 20 anys malgrat que aquesta no és la tònica general al Canal d’Urgell. He hagut de modernitzar perquè el reg per inundació s’ha quedat antiquat. A la zona del Segarra-Garrigues tinc 75 hectàrees d’oliveres i ametllers. Ser regant dels dos sistemes et fa veure les diferències entre un reg històric i un altre de modern i, sens dubte, no hi ha color. Posar-lo en marxa ha costat de mitjana 4.000 euros per hectàrea, si a sobre no tenim aigua és de “traca i mocador”. És un sistema que gasta menys del previst, està tot informatitzat i és rigorós. La campanya es presenta molt pitjor que l’any passat. El 2023 van regar només els fruiters i el cereal no, però en aquesta campanya els regarem tots, per la qual cosa tocarem a menys hidros.”

«Cal invertir per fer front a les sequeres»

“Tinc 33 hectàrees que vaig modernitzant a poc a poc encara que les de la partida de Rufea ja estan totes renovades en més d’un 80 per cent. Abans regava de pantans locals però ara estic connectat a la xarxa de la comunitat general que s’ha construït recentment. Les obres han costat uns dos anys, suposen una inversió forta però és necessari fer-la per adaptar-se a les sequeres cada vegada més persistents. Ara per ara ja s’ha portat a terme una primera fase a les partides de Rufea i Butsènit i una part de la Caparrella. Pel que respecta a la nova campanya de regadiu, tornarem a anar justos com l’any passat, que ens va costar arribar al final per proveir les explotacions de fruita tardana. Cal tenir en compte que els embassaments de la Noguera Ribagorçana tenen molts usuaris, a més de donar aigua de boca a Lleida i a la meitat del Segrià. L’any passat ens va salvar que va ploure al juny. Esperem que es doni la mateixa situació aquesta campanya.”EscalesCanellesSanta AnnaTalarnTerradetsCamarasaOlianaRialb

«Caldrà ‘comprar’ aigua per als arbres»

“No veig bé que el cereal i els fruiters tinguin els mateixos hidros [gairebé dos assegurats, ara per ara]. Això obligarà a comprar aigua [a través de l’arrendament de finques] per garantir la producció de fruita, però els números no donen.” Joan Escolà té finques regades pel Canal d’Urgell i altres al Segarra-Garrigues. En aquest cas, “si ens donen la dotació de l’any passat, patirem, però arribarem”, assegura. Però a l’Urgell, “serà difícil controlar la despesa d’aigua. No hi ha comptadors i crec que anirà per hores”. Al Segarra-Garrigues “regaré amb el mòbil; a l’Urgell, a través del sequiaire.” Durant el mes de març s’assignaran les dotacions a cada sistema de reg per a la campanya, cosa que té els regants en suspens perquè no saben de quanta en disposaran. En paral·lel, Urgell i Segarra-Garrigues no han arribat encara a un acord sobre el repartiment d’aigües: “Ho han de fer”, opina Escolà. L’any passat “va ser la CHE la que finalment va posar pau entre ambdós”, assegura.

«Hi ha molta demagògia amb el reg a manta»

“Diuen que el reg per degoteig gasta un 25% menys que el tradicional, però no és del tot cert, perquè part del reg a manta es recupera amb drenatges. A Miralcamp, una de les nostres 5 basses s’omple amb drenatges” i pot emmagatzemar uns 15.000 metres cúbics d’aigua, “per a vuit o nou jornals”, assenyala Jordi Piró, regant i síndic del Canal d’Urgell, alhora que defensa que el regadiu tecnificat no dona peu a vessaments i reduirà els pous naturals. Unes 650 hectàrees de Miralcamp reguen de l’Urgell: entre un 35 i un 40% són fruiters i la resta, cereal i farratges. “El 2023 no va donar temps a reaccionar, però aquest any, s’ha prioritzat molt el cereal d’hivern, blat i ordi. Ningú s’atrevirà amb el panís i no hi haurà segones collites”, afirma. Com a síndic, està rebent formació sobre el nou sistema de repartiment de l’aigua per hidros: “Serà molta feina, però la gent no afrontarà cap altre any de pèrdues. Els del cereal se senten enganyats, perquè van renunciar a l’aigua a favor del fruiter i encara no han cobrat ajuts.”

«S’ha disparat el cereal d’hivern»

“En un any normal, solia plantar-se entre un 20 i un 22 per cent de cereal d’hivern, però aquest any s’haurà arribat al 60 o 70 per cent de la superfície. La resta són alfals i farratges, però faran dos segues en lloc de cinc”, explica Jaume Pedrós, regant i síndic del Canal d’Urgell a Linyola. Gestiona unes 100 hectàrees de cultius repartides entre l’àrea del canal principal [afectat per les retallades el 2023, ja que el cereal va quedar sense regar a favor de la supervivència dels fruiters] i l’auxiliar, on la sequera es va notar molt menys i tots els cultius van poder regar. La campanya sembla que serà tensa perquè la responsabilitat de tancar l’aixeta caurà en els vigilants i els síndics i “la gent sempre culpa qui té a prop. Cal fer molta pedagogia i falta informació. Jo puc fer de policia, però no m’agrada. Crec que el canal haurà de vigilar més” com s’utilitzen els torns de reg. També “hi ha dubtes”, assenyala Pedrós. Per exemple, “hi ha qui rega d’aigües recuperades, això compta com un hidro?”. I després hi ha el règim sancionador: “Preferim que depengui del canal”, assegura Pedrós.

«Vaig començar a modernitzar als noranta»

“Vaig començar a modernitzar a primers dels noranta, després d’una època de sequera que ens ho va fer passar molt malament a l’Aragó i Catalunya. En aquella dècada molts prendre la mateixa decisió ja que calia aprofitar l’aigua que ens tocava al màxim. El nostre regadiu s’ha de repartir l’aigua amb Pinyana, que té prioritat, i amb l’Algerri-Balaguer, un reg ja modernitzat. A més, l’Aragó i Catalunya proveeix més de 100.000 hectàrees. Jo tinc 80 hectàrees en les quals tinc reg per degoteig excepte en cinc, en què utilitzo aspersió. Conreo fruita de pinyol, a més de pera i una mica de poma. En el nostre sistema el 98% de reg està controlat i, de fet, el repte és digitalitzar-lo per complet. Hem fet inversions milionàries i clar que ens han ajudat, però no hi ha cap altra manera d’afrontar l’escassetat de recursos que s’agreuja cada any. La despesa per adequar una hectàrea a les noves tecnologies no baixa dels 5.000 euros per hectàrea. Val diners, però no es pot estar portant aigua a la finca com fa dos segles. Aquest és el hàndicap que té el Canal d’Urgell. La campanya d’enguany tornarà a ser tan dolenta com la del 2023 malgrat que la comunitat anirà repartint i regulant l’aigua com es pugui. En aquest sentit, la gestió que s’ha anat fent en els últims anys ha estat bona. Tot està tecnificat i saps quina finca necessita reg i quina no. No obstant, aquest any estarem pendents de les restriccions a mesura que vagin sorgint les dificultats si no plou a la primavera.”