FRAGA
Quan hi havia port al riu Cinca a Fraga
Les imatges de l'històric vol fotogràfic de la CHE el 1927 mostren l'expansió de la ciutat pel marge dret del riu
El creixement urbanístic ha menjat terreny al curs
1927. Al marge esquerre. El nucli urbà es reduïa al que avui es considera centre històric,
una àrea de carrers en costa que naixia a la vora esquerra del Cinca. Font: CHE
Resulta evident com part de l’actual nucli urbà de Fraga, concretament el que s’estén pel marge dret del riu Cinca, ha ocupat, a més de l’àrea central de l’antiga horta, entre un terç i la meitat de l’espai que el riu ocupava fa un segle.
El desenvolupament de la capital del Baix Cinca pot apreciar-se amb claredat al comparar l’actual contorn urbanístic amb les imatges de l’històric vol fotogràfic realitzat l’any 1927 per personal de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) sobre el curs principal i part d’alguns dels seus afluents, entre els quals el Cinca, disponible des de fa uns dies a l’IGN (Institut Geogràfic Nacional). Entre aquestes dos fotografies no només ha canviat la morfologia de la ciutat, que ha crescut cap al sud i l’oest per duplicar amb escreix la seua població dels 7.497 veïns del 1920 als 15.373 del 2023, sinó també la del riu, en aquest cas a tota la seua conca a partir de la construcció dels embassaments de Mediano i El Grado als anys 60, i amb ells i amb els de l’Ebre, Mequinensa i Riba-roja, algunes de les activitats com el trànsit fluvial de mercaderies a través de llaüts, nabatas i navaes.
2024. El salt al marge dret. Part de l’horta que es conreava un segle enrere apareix
ara ocupada per edificis que també envaeixen part del curs original.
Quan es va fer la primera imatge, la denominació del barri d’Ataranzas, a l’extrem nord del nucli urbà, encara tenia un significat plausible amb l’embarcador i la petita indústria de fabricació de naus fluvials de la qual avui no queda pràcticament ni el record.L’altre element característic de la imatge de fa un segle és el Pont de Ferro, l’estructura de ciment que, sobre quatre pilastres dobles i flanquejat per una estructura metàl·lica, comunicava uns centenars de metres aigües avall de les drassanes el nucli urbà amb l’horta, llavors pràcticament despoblada.
El Pont de Ferro, destrossat pels bombardejos durant la Guerra Civil, en ple avanç de les tropes franquistes cap a Catalunya, tenia al seu extrem oriental, al peu del mur que limitava la ciutat, un altre dels paratges característics d’aquesta: l’escalinata que portava a Lo Cumplidor, una petita plataforma en la qual omplien les gerres per proveir les seues llars les dones, el tràfec de les quals va acabar donant lloc a l’estampa de la Dona de Faldetes.
