SEGRE

ENTREVISTA GESTIÓ HIDRÀULICA

Carlos Arrazola, president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre: «L'aigua sobrant al modernitzar es reparteix solidàriament»

«L'aigua sobrant al modernitzar es reparteix solidàriament»

«L'aigua sobrant al modernitzar es reparteix solidàriament» - CHE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La conca del Segre ha viscut la seua pitjor sequera en els últims anys. Es pot donar per finalitzada?

Tècnicament s’ha acabat perquè ha plogut i els índexs de sequera així ho diuen, però més important és encara l’índex d’escassetat. Encara no tenim prou aigua per servir tots els usos que depenen del sistema. En termes d’escassetat, la sequera es manté perquè les reserves van quedar exhaustes l’any passat.

Com afecta els usuaris?

Amb restriccions més lleugeres. L’exemple principal és el repartiment de l’aigua que es fa entre els grans sistemes del Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues: continuen havent d’estar prorratejats, no poden disposar de tota l’aigua que necessitarien per tenir una collita òptima des del punt de vista hídric.

Quina previsió hi ha per a aquestes properes setmanes?

Al juny ha de continuar plovent, però no sé si és una mica tard per acabar de completar una campanya de regs ideal. Ara estaríem sobre el 70% de l’aigua que fan servir en una campanya normal i falta un altre 30%.

Podria haver-se evitat el tancament del Canal d’Urgell? Hi va haver un mal ús de les hidroelèctriques?

L’aigua no va escapar per allà. Pel delta de l’Ebre pràcticament només va circular el cabal ambiental des del novembre del 2022 fins al setembre o l’octubre del 2023.

Hi va haver crítiques per les concessions d’aigua atorgades en els últims anys aigües amunt d’Oliana.

És un problema que només s’ha posat de manifest quan hi ha hagut un altre problema. No crec que afecti gaire els sistemes perquè aigües avall depenen de la regulació, i aigües amunt, del mateix riu, i sempre hauran de respectar el cabal.

S’han regularitzat molts pous?

On més sol·licituds hi va haver va ser al Canal d’Urgell. Són de poc cabal i s’han anat tramitant. La majoria són de menys de 7.500 metres cúbics per hectàrea a l’any que corresponen pel fet de ser propietari d’unes finques.

Han aflorat moltes captacions irregulars aquesta sequera?

Sí, hi ha hagut un lleuger augment.

L’Urgell té pendent la modernització. Què hi pot fer la CHE?

Extreure les conseqüències de les experiències i enviar els missatges. S’ha vist clarament que la resiliència (davant de la sequera) ha vingut dels sistemes que tenien una modernització. Els que tenien un reg tradicional han patit molt. La planificació hidrològica llançarà aquest missatge amb rotunditat.

Hi ha un acord general sobre la necessitat d’aquesta modernització. A què hauran de destinar-se els excedents d’aigua?

Conceptualment, s’han de repartir solidàriament. La modernització de l’Urgell donarà unes garanties molt importants al Segarra-Garrigues. Però el que no sobre aigua fa que aquesta no s’escorri i els rius també viuen del retorn dels regs: això cal ficar-ho en el compte. No tota l’aigua que ens estalviem va per continuar mantenint aquest ús.

Els pous es ressentiran.

Sí. Cal fer un balanç global que reparteixi aquest estalvi de l’aigua entre les diferents necessitats que hi pugui haver i crec que la part ecològica en serà una.

El Segarra-Garrigues arribarà a tenir una concessió d’aigua?

Jo crec que sí. Està en tràmit.

El pròxim pla hidrològic de l’Ebre revisarà les concessions.

Revisa les dotacions de reg de les concessions. Són dotacions basades en estudis agronòmics superats per la nova tecnologia i les noves dades climatològiques. Estem mantenint converses amb les principals comunitats.

Tots hi perdran una mica?

Entenc que sí. Ara mateix hi ha uns estudis avançats, amb una empresa dirigida per nosaltres. Estem en la fase de comentar-ho amb els altres interlocutors i entenc que arribarem a una conclusió i acordarem un número.

Amb quin calendari?

L’esborrany tardarà un any o una mica més.

Durant aquesta sequera els han arribat a plantejar un transvasament d’aigua a Catalunya des de l’Ebre?

No hem rebut cap proposta, encara que hem escoltat moltes coses, sobretot en els mitjans de comunicació.

Es contempla en el pròxim pla?

No sembla que sigui el camí. El conseller (David) Mascort ja es va pronunciar en contra d’aquesta possibilitat buscant les alternatives i aposten fort per reutilització i dessalatge.

Li han demanat el traspàs de competències en matèria hidrològica a Catalunya?

A la CHE continuem pensant que la unitat de conca és un bon sistema. La Generalitat i els usuaris tenen una participació activa en la presa de decisions.

Com va la modernització del reg en el conjunt de la conca?

Estem sobre el 60%. És una bona xifra però encara queda. A Catalunya, l’esforç és important. En el Canal d’Urgell s’està iniciant una actuació de 35 milions i a Pinyana se n’impulsa una de 25 milions. Aquest continuarà sent un eix fonamental de la gestió de l’Ebre.

El Pla Hidrològic actual contempla pocs regadius nous. El següent continuarà així?

Serà de l’estil. No sobra aigua i cal ser molt caut.

Com està a Lleida la regularització dels càmpings en zona inundable?

Avança molt lentament. Tot passa per l’autoregulació dels càmpings. On hi ha flux preferent hi ha activitats que no es poden fer. Creiem que això no se soluciona amb posar avisos perquè amb freqüència es veu una situació que els avisos no salven.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking