L'impacte ocult de la IA: el consum d'aigua a Lleida quadruplica el destinat al consum humà

La tecnologia ha transformat la nostra manera de viure, però aquesta transformació comporta uns costos ambientals que sovint passen desapercebuts. A la demarcació de Lleida, les interaccions amb la intel·ligència artificial estan generant una petjada hídrica important: fins a dos milions de litres d'aigua diaris es consumeixen per alimentar les consultes a sistemes d'IA, tant voluntàries com les integrades en aplicacions i plataformes digitals que utilitzem habitualment.

Aquesta xifra representa quatre vegades més que l'aigua destinada al consum humà per beure. Dels aproximadament 123 litres diaris que consumeix un habitant de la capital lleidatana, només entre un i dos es dediquen a la beguda, mentre que la resta es destina a higiene personal i neteja domèstica.

La penetració digital a Lleida, tot i ser la menor de Catalunya i la tercera més baixa de l'Estat, arriba al 91,7% de la població segons les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que comptabilitza 401.600 línies de postpagament. Si hi afegim les targetes de prepagament, ordinadors (presents al 86% de les llars) i dispositius connectats a plataformes de streaming, el volum d'interaccions amb la IA s'incrementa considerablement.

L'impacte quantificat: cada interacció compta

Els estudis més recents assenyalen que cada usuari realitza entre cinc i deu interaccions diàries amb sistemes d'intel·ligència artificial. El més impactant és que cada consulta genera un consum de mig litre d'aigua, un recurs cada cop més escàs i valuós, especialment en zones com Lleida on la sequera ha esdevingut un problema estructural.

Al consum domèstic cal afegir-hi els més de 80.000 litres que provenen de les interaccions empresarials. Les 17.414 empreses amb empleats de la demarcació generen diàriament una mitjana de deu episodis d'ús d'IA per empresa, i el 40% d'aquestes companyies també incorporen aquests sistemes als seus processos productius.

Aquest fenomen està generant una paradoxa preocupant: mentre es plantegen retallades en les dotacions d'aigua per a canals històrics com el de Pinyana (amb reduccions properes al 20%) o el d'Urgell (vora el 15%), emergeixen noves demandes hídriques associades al desenvolupament tecnològic que poden provocar tensions en la gestió d'aquest recurs.

La cursa pels centres de dades: oportunitat o amenaça?

En paral·lel a aquesta situació, Catalunya s'ha sumat a la competició entre comunitats autònomes per atreure centres de dades al seu territori. El Consell Executiu va aprovar el mes passat un full de ruta per declarar "projectes estratègics" aquelles iniciatives que compleixin certes condicions, facilitant així la seva tramitació administrativa i urbanística.

Aquesta estratègia segueix el camí d'altres territoris com Aragó, on ja s'estan tramitant diversos projectes promoguts per gegants tecnològics com Amazon, Meta i Microsoft en zones com El Burgo de Ebro o la plataforma logística d'Osca. La preocupació ha sorgit quan s'ha constatat que aquests projectes han duplicat les previsions inicials de consum d'aigua, majoritàriament destinada als sistemes de refrigeració que requereixen els equips de processament.

"Aquests projectes responen únicament a criteris de rendibilitat per a empreses privades, que invertiran 300.000 milions en centres de dades a Espanya i infraestructures associades a la intel·ligència artificial el 2025, sense considerar l'interès general ni els impactes ambientals", denuncia Ecologistes en Acció, que també alerta sobre l'elevat consum elèctric d'aquestes instal·lacions.

Un nou repte per a la planificació hidrològica

La coincidència temporal entre l'expansió dels centres de dades i el llançament del tercer cicle de la planificació hidrològica de l'Ebre planteja interrogants sobre la gestió futura dels recursos hídrics. Tot i que la memòria inicial del Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE) considera que "la demanda d'aigua industrial és molt escassa per al conjunt de la conca" i que l'increment per a la refrigeració de centres de dades tindrà efectes "pròxims a imperceptibles", experts independents qüestionen aquesta valoració.

La realitat és que cada cerca a Google, cada consulta a ChatGPT o cada ús d'aplicacions que integren IA comporta un consum d'aigua que, multiplicat pels milions d'usuaris, assoleix xifres significatives. Aquest consum invisible s'afegeix a la pressió que ja pateixen els recursos hídrics de territoris com Lleida.

Davant d'aquest escenari, emergeixin veus que reclamen incorporar criteris de sostenibilitat en el desenvolupament tecnològic i, especialment, en l'expansió de la intel·ligència artificial. Algunes empreses ja treballen en sistemes més eficients des del punt de vista hídric i energètic, però el ritme de creixement de la demanda supera amb escreix els avenços en eficiència.