Així va ser l’avinguda controlada del riu Segre que va arrossegar gairebé 8.000 tones de sediments

L’avinguda controlada que al novembre va provocar la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) als rius Segre i Cinca des dels embassaments de Camarasa i El Grado va arrossegar 7.700 tones de sediments des de l’aiguabarreig de Mequinensa cap a la cua de l’embassament de Riba-roja, encara que part d’aquesta quantitat no va sortir de l’aterrament (acumulació de llot) de la confluència sinó que hi va arribar amb la mateixa avinguda artificial.

Aquesta és una de les principals conclusions dels estudis que la CHE, el Cedex (Centre d’Estudis i Experimentació d’obres públiques) i diverses universitats, entre les quals la de Lleida, han desenvolupat aquests mesos sobre aquest fenomen artificial, segons va explicar el director de l’Oficina de Planificació de l’organisme de conca, Miguel Ángel García Vera.

Una altra és que la posterior màniga d’aigua des de l’embassament de Mequinensa (57 hm3, amb una punta de 1.300 m3/s que es va sumar als cent del Segre) va mobilitzar unes altres 300.000 tones de sediments fins a 10 km al vas de Riba-roja, encara que no va arribar a provocar-ne la sortida del pantà cap al delta.

Aquestes maniobres s’emmarquen en l’Estratègia Gisdhe (Gestió Integral de Sediments), que té dos objectius centrals, “recuperar el moviment sedimentari dels rius i tornar a aquests la dinàmica fluvial que han anat perdent amb les obres” i, també, recuperar el volum d’embassament que s’ha restat, va assenyalar García Vera.

Aquesta pèrdua per aterrament assoleix els 160 hm3 a Mequinensa (acumula 12.000 tones cda any), supera els 20 a Oliana, s’acosta als 30 a Barasona, s’atansa al 100% a Terradets i assolia una altura de set metres a l’aiguabarreig.

Una de les vies per mobilitzar els sediments consistirà en l’establiment en el nou Pla Hidrològic de l’Ebre dels anomenats “cabals generadors” per donar lloc a avingudes artificials en èpoques de disponibilitat de recurs, una cosa que s’aplicarà en 13 embassaments de Lleida i quatre les aigües dels quals creuen la demarcació.

L’aterrament dels embassaments i la modificació de les dinàmiques fluvials “és un problema d’alta magnitud i ha arribat el moment de començar a treballar-hi”, indica García Vera, que crida l’atenció sobre alguns dels principals esculls que troba aquest objectiu: l’escàs pendent dels embassaments, la finor i cohesió del sediment i, també, la necessitat de limitar les soltes d’aigua per evitar danys a les poblacions. Això situa els màxims en 225 m3/s al Segre, 120 a la Pallaresa i 35 a la Ribagorçana.

Amb avingudes controlades com la del novembre, afegeix, “estem assajant, recopilant informació i experiència i treballant en el disseny per millorar la gestió”.