El pendent de vora la presa de Rialb té filtracions d'aigua des de fa més de vint anys

El pendent al marge esquerre de la presa de Rialb registra filtracions des de fa més de dos dècades. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) les va detectar el 2004, quatre anys després de finalitzar les obres del pantà i en ple procés de la posada en càrrega. 

Van aparèixer quan les aigües van superar per primera vegada la cota dels 400 metres sobre el nivell del mar: cobrien 40 dels 96 metres d’altura de la presa i sumaven uns 105 hectòmetres cúbics, al voltant de la quarta part de la capacitat de l’embassament.

Des d’aleshores, les filtracions s’han repetit a l’assolir aquest nivell d’ompliment i hi ha hagut intervencions per provar d’aturar-les. Cap no havia portat a aplicar plans d’emergència com el que està actiu des de dimarts.

La via d’aigua que manté en emergència la presa afecta l’estrep de la mateixa infraestructura, que s’assenta sobre el pendent que ha registrat filtracions durant anys. La CHE va anunciar ahir que els seus tècnics “estan diagnosticant les causes de la filtració per posteriorment poder segellar-la”. 

Fins aleshores, manté l’escenari 1 d’emergència, que exigeix l’aplicació de mesures correctores per garantir la seguretat de la presa i tornar com més aviat millor a la normalitat. Es considera que no suposa risc per a les poblacions aigües avall de la presa i permet mantenir sense canvis tots els usos de l’aigua.

Enginyers de la CHE van esmentar el descobriment de les filtracions en conferències de les Jornades Espanyoles de Preses del 2008. Entre ells destaca Raimundo José Lafuente, que va arribar a presidir l’organisme de conca entre 2015 i 2018. “Al pendent del marge esquerre de la presa s’aforen filtracions des que l’embassament va superar la cota 411,0. Aquesta situació s’ha incrementat a mesura que l’embassament ha apujat la cota”, recullen les actes de les jornades. Citen casos el 2004 i el 2005, així com intervencions per segellar les filtracions amb perforacions i ciment injectat.

Fonts de la CHE van apuntar que les filtracions no són excepcionals en preses i el seu entorn i que les detectades al pendent de Rialb no van impedir l’entrada en servei del pantà.

El Canal d’Urgell al·legarà per evitar retallades

La comunitat de regants del Canal d’Urgell va acordar ahir per unanimitat al·legacions contra la proposta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) de reduir la dotació d’aquest regadiu dels 9.000 metres cúbics per hectàrea i any actuals a 7.604, tal com consta als documents inicials del Pla Hidrològic de l’Ebre per al període 2028-2030. Al seu torn, els regants rebutgen frontalment aquesta reducció, al considerar que “no reflecteix la realitat productiva ni les necessitats hídriques actuals del territori”.

Per contrarestar la proposta de la CHE, la comunitat cita l’estudi elaborat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) sobre necessitats de reg que es va presentar el passat 21 de març a les jornades Reg i Futur. Aquesta investigació conclou que els cultius a peu de parcel·la requerien 9.194 metres cúbics per hectàrea i any el 2022, abans de l’última sequera. La xifra s’eleva a 10.816 si se sumen pèrdues de cabal en el transport i distribució. En ambdós casos, és més que la dotació actual, que la CHE proposa reduir.

La comunitat argumenta que, una vegada modernitzat el regadiu, les necessitats serien d’entre 7.334 i 7.969 m³/ha/any el 2040, però el canvi climàtic les elevaria fins a un 11,2 per cent fins a assolir una forquilla d’entre 8.155 i 8.861. És més que la dotació retallada que planteja la CHE.

Les al·legacions qüestionen també la metodologia feta servir per calcular la reducció de dotacions, al considerar que no inclou variables com la diversitat de les terres i del clima, el tipus de cultius o l’eficiència dels sistemes de reg. Així mateix, denuncia que les retallades més severes es plantegen “en comunitats que encara tenen reg tradicional” com el Canal d’Urgell. Per aquesta raó, el president dels regants, Amadeu Ros, va reclamar “acompanyar i no penalitzar les comunitats que encara han de modernitzar la seua xarxa de regadiu”.